——————————————————————————————————————–

Cristina Amanda Tur (CAT)- Tres de les institucions científiques més potents que tenim a les illes s’han unit per dir-mos que ha arribat l’hora de trobar una nova fórmula d’organització social que permeti realment la conservació de la biodiversitat. Investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el Centre Oceanogràfic de Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia i de la Universitat de les Illes Balears, ni més ni menys, han publicat un article demolidor on mos adverteixen que les polítiques de conservació actuals no funcionen… Mos ho explicarà millor i amb més detall el primer autor des treball, investigador del Centre Oceanogràfic de Balears, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia… el biòleg Joan Moranta… Bon dia, benvingut al Nautilus.

Joan Moranta (JM)- Bon dia i moltes gràcies per convidar-me al programa.

CAT- La primera conclusió que he tret llegint l’article és que el desenvolupament sostenible no és possible, que no és compatible amb la conservació de la biodiversitat… El creixement verd no existeix?

JM- Bona pregunta per començar… Sí que existeix… el creixement verd, el creixement blau i l’economia circular, son nous conceptes que justifiquen poder continuar fent el mateix de sempre, però que no ho pareixi. Es a dir, el nostre sistema econòmic necessita creixa contínuament per no entrar en recessió (crisis 2008; COVID-19) i com que ja sabem que aquest sistema capitalista està a la base i l’arrel dels problemes ambientals i socials, doncs necessitem inventar conceptes nous per donar certa aparença de que fem les coses bé… però en definitiva no estam canviant res.

És el mateix que va passar l’any 1987 amb el concepte de desenvolupament sostenible. Fins aquest any, 1987, el creixement econòmic s’entenia com el principal motor dels problemes ambientals. És important anomenar aquí s’informe Meadows de l’any 1972 amb el títol de “Limits al Creixement” on se reconeixia la necessitat de posar fre al creixement econòmic. En canvi, l’any 1987, surt l’informe Brutland, que va tenir una gran repercussió a nivell mundial, que inventa la idea de desenvolupament sostenible i canvia la concepció del problema… i passa a definir el creixement econòmic com la solució als problemes ambientals… a partir de les millores tecnològiques, és a dir, aplicar solucions tecnològiques, gracies a la inversió econòmica, per solucionar els problemes de la degradació ambiental causades pes mateix sistema econòmic… I és precisament en aquesta oxímoron on està la rel del problema.

CAT- El passat mes d’octubre es va celebrar a la Xina la COP 15 del Conveni sobre la Biodiversitat Biològica, l’equivalent, si parlem de biodiversitat, del que seria la COP 26, la conferència sobre canvi climàtic que s’ha celebrat a Glasgow… Ha tingut menys publicitat… Però, i els resultats? Són similars? Ho dic perquè al vostre article ja deis que les polítiques de conservació no van pel bon camí i que les agendes globals estàn fracasant…

JM- Així és… Primer vull dir que aquestes grans conferencies, les COP, són importants i necessàries… però ara ja no són suficients. Essent una mica dràstic, diria que… al final… dona la sensació que del que es xerra en aquestes conferencies, és de com seguir destruint el planeta… però fent-ho més a poc a poc. Igual que l’acord que es va signar a la COP 26 del CC, la de la COP 15 sobre la biodiversitat, també ha estat bastant decebedora… ja que es continua xerrant de l’ús sostenible de la diversitat biològica, el manteniment des serveis ecosistèmics, el valor econòmic des capital natural i la contribució de la naturalesa a la activitat econòmica, que el que realment fa tot això és mercantilitzar la natura.

CAT- Quines activitats són les més destructores?

JM- El principal problema és que el creixement econòmic il·limitat, necessari per sostenir les societats capitalistes actuals, requereix un consum continu i cada vegada més gran de materials i energia. Per poder cobrir aquestes exigències materials i energètiques s’ha transformat profundament una part important del planeta, amb les conseqüències negatives per a la biodiversitat. Per exemple, l’expansió de l’agricultura i aqüicultura intensives, la silvicultura, la sobrepesca, la indústria (inclòs el turisme), la urbanització i el transport globalitzat són només algunes de les activitats econòmiques que han i estan alterant els ecosistemes terrestres, aqüícoles i marins.

CAT- Necessitem canviar tot el nostre sistema econòmic?

JM- Efectivament. Necessitem deixar de tenir l’economia i el creixement econòmic en el centre… com objectius col·lectius… i posar el medi ambient i les persones en el centre de tot. Avui en dia mesurem el progrés d’una societat en funció des seu Producte Interior Brut i el seu creixement econòmic… que cada any ha de créixer un 3% respecte a l’any anterior… perquè la màquina de producció i consum funcioni a bon ritme i no entrem en crisis. Però,… que passaria si canviéssim l’objectiu i ens fixéssim amb altres paràmetres per mesurar el progrés?… per exemple:

1. La qualitat de l’aigua que bevem i l’aire que respiram
2. La qualitat i procedència dels aliments que menjam
3. El ben conservats que tenim els nostres ecosistemes terrestres, aquàtics i marins
4. La producció neta de l’energia que necessitam
5. La mobilitat de baixa contaminació
6. El ben estar i la salut de les persones
7. La participació ciutadana, la democratització i la societat civil activa
8. L’accés a la educació de qualitat
9. L’accés a l’habitatge digne
10. La reducció de les desigualtats socials i des índex de pobresa
11. Etc, etc, etc….

Tost aquests elements haurien d’estar en el centre del decreixement sostenible.

CAT- Jo sovint crec que un dels grans problemes que tenim és que ni els nostres gestors polítics ni bona part de la població entenen realment la importància de conservar la biodiversitat, que no entenen quina rellevància pot tenir que desapareixin algunes espècies… És difícil canviar el sistema si no hi ha una consciència social de la gravetat del que està passant… No sé si teniu una fórmula que ens pogués ajudar en aquest aspecte…

JM- Jo crec que és una qüestió de prioritats… si la prioritat és l’economia, possam tots els recursos a salvar l’economía… però si canviam el focus i posam l’atenció, el recursos i l’energía a reduir el canvi climàtic, conservar la biodiversitat i al servei del benestar de les persones… viuríem un canvi radical de paradigma…, per exemple:

1. Fer una transició energètica justa i equitativa
2. Tenir una producció d’aliments de base agroecológica i de baix impacte ambient… també més justa i equitativa
3. Disminuir la producció de residus i desaprofitament alimentari
4. Prohibir l’obsolescència programada
5. Promoure molt més els serveis de cures, salut i educació
6. Incentivar la participació ciutadana i la democràcia activa.

CAT- Balears podria ser un bon exemple de territori on s’intenta rendibilitzar econòmicament la conservació de la natura, on se mos parla contínuament de desenvolupament sostenible… En aquest cas concret, què proposaríeu per començar a millorar la situació? Què hem de fer per a una conservació efectiva, què hem d’eliminar i que hem de potenciar?

JM- Jo crec que precisament el problema està en voler rendibilitzar econòmicament la natura o la mitigació des canvi climàtic. La solució passa per reduir, reduir i reduir… reduir el consum… reduir l’utilització de matèries primes… reduir la necessitat d’energia…, en definitiva reduir el nostre metabolisme social i evitar així que la societat col·lapsi.

En aquest sentit les Illes Balears no som un bon exemple… de fet l’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat des sistema, sinó tot el contrari. Ja no tenim capacitat de produir els aliments, ni l’energia que necessitem per subsistir… i les desigualtats socials han augmentat…

CAT- Una part que no podem obviar de la proposta és que destaqueu que l’estratègia de decreixement sostenible no només frenaria la pèrdua de biodiversitat sinó que també milloraria el benestar humà… En què es traduiria aquest benestar?

JM- Imaginat per un moment que en lloc de tenir una agenda 2030 amb els objectiu de desenvolupament sostenible… tinguéssim una agenda 2030 basada en objectius de prosperitat compartida… sense creixement. El canvi és radical, el focus ja no estaria en el desenvolupament ni en el creixement…si no en la necessitat de compartir i construir una societat més justa i equitativa… per exemple:

1. Centrar-nos en la qualitat de les nostres vides
2. La salut i felicitat de les persones
3. La solidés de les nostres relacions i confiança en la comunitat
4. La satisfacció i realització personal en els llocs de feina
5. Tenir cura dels nostres sentiments i dels objectius compartits
6. Participació plena en la vida social i política

CAT- Sembla difícil aturar la producció d’aliments en grans terrenys d’agricultura intensiva, aturar la sobrepesca i la urbanització si segueix augmentant la població humana… Ja sé que entrar en aquest debat encara sembla revolucionari i políticament incorrecte, però potser caldrà fer-ho. El decreixement sostenible hauria d’incloure el decreixement de la població humana mundial?

JM- Efectivament, aquest és un tema molt delicat… En el mon hi ha a prop de 8 mil milions de persones… En el 1800 n’hi havia nomes mil milions… La gran explosió demogràfica s’ha produït en els darrers 200 anys gràcies a la utilització d’energies fòssils (carbó, petroli i gas) i als avanços tecnològics…que van permetre alimentar cada vegada més gent. Però, tanmateix… l’escassesa de matèries primes i d’energies fòssils… tornarà a posar les coses en el seu lloc… tal com fa la natura amb totes les especies. El més intel·ligent seria que ho féssim d’una manera ordenada i no imposada pes propi sistema.

Però aquí també hi ha una altre lectura més immediata… les xifres del sistema capitalista canten per elles mateixes i son aclaparadores… En el mon hi ha unes 3000 persones que son multimilionaris… l’1% de les persones més riques acumulen el 82% de la riquesa global i emet més del doble de carboni que la meitat més pobre de la humanitat… només el 20% de la població mundial consumeix el 80% dels recursos… en canvi, hi ha 700 milions de persones que viuen en situació d’extrema pobresa… això vol dir que 1 de cada deu persones té problemes per satisfer les seves necessitats més bàsiques, com la salut, la educació, s’acacés a s’aigua i els aliments…

Quina és la conclusió en el moment actual?… el que sobre en el món no son persones… SON MILIONARIS…

——————————————————————————————————————–

Podeu escoltar la primera hora del programa aquí:

https://ib3.org/carta?id=4dda7ebf-d02d-44b1-8685-700e2933b11e&type=RADIO

Podeu escoltar el fragment de l’entrevista aquí:

https://ib3.org/carta?id=4dda7ebf-d02d-44b1-8685-700e2933b11e&type=RADIO&t=265&f=1246

---

També podeu llegir l’article “Transcending capitalism growth strategies for biodiversity conservation“.