Tag Archives: Territori

Turisme contranatural

13 divendres març 2020

Posted by in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , ,

*Article publicat a l’Arabalears el 13/03/2020

Les alarmes es van disparant en format de crisi i cada vegada es fa més palès que estam en una situació d’alta vulnerabilitat

L’especialització turística que l’economia balear ha experimentat des dels anys 1960 no ha anat acompanyada d’una menor vulnerabilitat. Aquest fet l’hem comprovat recentment arran de tres esdeveniments, molt diferents en essència, que han fet trontollar el sistema: la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia Covid-19. El primer, una crisi empresarial global, relacionada amb una política turística molt dependent de decisions alienes, llunyanes i poc transparents. El segon, una crisi meteorològica regional, relacionada amb un escenari de canvi climàtic d’increment del nivell de la mar i major intensitat dels temporals extrems. El tercer, una crisi sanitària planetària, lligada a la globalització i la major capacitat de mobilització de les persones. Tres episodis catastròfics, imprevistos i de distint origen que tenen en comú una estratègia de socialització de costos i privatització de beneficis afavorida per les institucions.

La fallida tingué lloc el setembre del 2019 quan es varen confirmar les dificultats del touroperador Thomas Cook per fer front als seus pagaments, tot amenaçant amb una crisi econòmica en cadena. Es va estimar un deute d’uns 120 milions d’euros i molts treballadors varen quedar a l’atur. A més, va afectar milers d’usuaris, va posar en perill les reserves de la temporada turística següent i va comprometre la connectivitat dels aeroports. Els governs central i autonòmic varen sortir al rescat del sector per intentar contrarestar els efectes de la fallida sobre les empreses i els treballadors.

La borrasca va arribar el mes de gener del 2020 arrasant les platges i infraestructures de primera línia de costa. A més, la suspensió del transport marítim va resultar en una manca d’aliments peribles, cosa que posà de manifest la precarietat del sistema agroalimentari. Els empresaris turístics ens han fet saber les nefastes conseqüències que tindrà la manca de compromís dels governs central i autonòmic per escometre les reparacions necessàries. En consonància, els batles dels municipis afectats han expressat la seva preocupació per l’estat del litoral i volen solucions ràpides, per via d’urgència i botant-se les avaluacions d’impacte ambiental, que en alguns casos ja han arribat. Reclamen que una part de l’Impost del Turisme Sostenible es dediqui a regenerar la costa malmesa. Serà interessant conèixer les actuacions que hi duran a terme els governs i quines mesures d’adaptació posaran en marxa.

El virus, que ha provocat una malaltia infecciosa que s’ha estès pels cinc continents, ja ha arribat a les Balears aquest mes de març. La Covid-19 també pot comprometre les reserves de la temporada turística. La Confederació d’Associacions Empresarials de Balears ha manifestat la seva preocupació perquè el coronavirus pot afectar l’afluència de turistes. També insten les autoritats i administracions públiques a evitar prendre decisions que no afavoreixin el desenvolupament de l’economia i la creació d’ocupació. La preocupació de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca i de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears és evident, i el Govern balear i el Consell de Mallorca (CIM) n’han pres nota i s’han posat a fer feina per salvar la temporada proposant alternatives de promoció, ja que la ITB de Berlín, la fira on es concreten la major part de les reserves de la temporada, s’ha suspès. Els 6,7 milions d’euros que el CIM té previstos per a promoció turística s’han de gastar. Són molt importants les mesures que es puguin prendre per evitar el contagi de les persones. És curiosa l’estratègia conjunta que segueixen els governs i el sector turístic per transmetre la sensació de màxima tranquil·litat i control de l’epidèmia. Encara que sigui possible posar en quarantena les persones, és impossible fer el mateix amb els mercats.

Les alarmes es van disparant en format de crisi (empresarial, meteorològica, alimentària, sanitària) i cada vegada es fa més palès que estam en una situació d’alta vulnerabilitat. Cal tenir clares quines són les prioritats. No podem continuar amb la dinàmica d’intentar reparar any rere any les destrosses que els temporals marítims provocaran sobre unes infraestructures situades on no haurien d’estar. Ens cal una nova planificació del litoral que contempli els escenaris previstos pels efectes del canvi climàtic de pujada del nivell del mar i retrocés de la línia de costa. Tampoc podem basar l’èxit econòmic en la promoció turística, dedicant-hi cada vegada més pressupost. Intentar transmetre tranquil·litat i confiança als mercats emissors davant cada nou imprevist no garanteix que es puguin evitar els efectes sobre l’economia. El nostre model turístic, sustentat en l’estratègia de “com més millor” ja està caduc i mai no arribarà a ser sostenible.

Atesa la vulnerabilitat de l’especialització turística, la necessitat urgent d’un canvi de model econòmic crida a la responsabilitat de tota la societat per poder posar en marxa la transició política, econòmica i social que cal per afrontar el futur que s’apropa i obliga el present no només a posar fre al desenvolupament de la indústria turística i a les polítiques que la fomenten sinó, sobretot, a planificar i consensuar socialment una estratègia de decreixement turístic deliberada i conscient per evitar el col·lapse ecològic i social. En definitiva, cal fomentar l’economia de proximitat i guanyar en resiliència i sobirania (alimentària i energètica).

Podeu llegir l’article sencer a la web d’ Alba Sud

https://www.arabalears.cat/opinio/Turisme-contranatural_0_2414758703.html

 

El debat masculí d’Habtur sobre el lloguer turístic

10 divendres maig 2019

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

 

Crònica del debat organitzat per Habtur el 30 d’abril de 2019 a l’auditori del ParcBit sobre el lloguer turístic. Una versió amb petites modificacions es va publicar el dia 10 de maig de 2019 a Aguait (Enllaç a la publicació).

*Document elaborat amb les valuoses aportacions de Catalina Torres, Joaquim Valdivielso i Jaume Adrover

Resum: El turisme ha envaït tots el racons de Mallorca i ha entrar fins a la cuina. Mentrestant els partits polítics fan demagògia i intenten guanyar-se la confiança dels multipropietaris que lloguen les seves cases a turistes. Això va de l’avarícia i la cobdicia desfressades del mite de la economia compartida mitjançant el lloguer turístic.

El darrer dia d’abril, Habtur, l’associació de propietaris que destinen les seves cases al negoci del lloguer turístic, va reunir a l’auditori del ParcBit varis representants polítics (per cert, tots homes) per debatre sobre el vell negoci del lloguer vacacional. El cartell anunciant l’esdeveniment assenyalava la participació dels principals partits polítics, incloent-hi l’extrema dreta, i destacava que Podem havia rebutjat assistir-hi. Finalment, hi varen participar Pere Fuster (MÉS per Mallorca), Andreu Alcover (PSIB), Antoni Costa (PP), Josep Melià (Pi) i Marc Pérez (Ciudadanos). El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, anunciat en primera instància com a representant de MÉS, no va comparèixer i tampoc no es va justificar la seva absència. Interessava, particularment, conèixer la seva opinió, ja que durant tota la legislatura no s’ha pronunciat sobre la problemàtica del lloguer turístic. La bona notícia, per sort, va ser l’absència de la ultradreta.

#LloguerTuristic

El debat va transcórrer sense sorpreses. La primera pregunta, «Lloguer Turístic, sí o no?» de la periodista Virginia Galiano (moderadora del debat), va tenir una resposta afirmativa per part de tots: un «SÍ rotund», en majúscules, per part de PP, Pi i Ciudadanos i un «Sí però», amb la boca petita, per part de MÉS i PSIB. Així doncs, va quedar clara la connivència de tots els partits amb aquesta activitat econòmica i sols en alguns matisos es varen encarar les postures.

El debat es va dividir en quatre blocs. El primer d’ells, centrat en la idoneïtat del preu de les places de la borsa. Segons l’opinió del PP, Pi i Ciudadanos, el preu de 3.500 euros que costa una plaça turística a un habitatge unifamiliar és excessiu i desmesurat i, a més, fora de mercat. Segons aquests partits, això fa que moltes famílies no les puguin pagar i quedin fora del negoci turístic.

En el segon bloc, es va tractar el tema de la llei turística. El sector liberal (PP, Pi i Ciudadanos) va criticar fortament la regulació realitzada pel Pacte de Progrés, tant al Govern de les Illes Balears, amb la reforma de la llei de turisme (l’anomenada «llei Barceló» o «llei Frankenstein», tal com va recordar el representant del Pi), com al Consell de Mallorca, amb la redacció del PIAT (Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics). El sector progressista va defensar aquesta regulació per intentar frenar el creixement.

Tanmateix, la contradicció de MÉS durant tota la legislatura va quedar palesa en el debat, ja que mentre argumentava sobre la necessitat de frenar el creixement, al mateix temps bravejava d’haver posat en el mercat el nombre més gran de places turístiques de la història. El representat del PSIB va mantenir una certa distància prudencial en el seu discurs respecte de la urgència de regular l’activitat, atabalant-se i enredant-se en alguns moments amb arguments sobre la necessitat de prohibir, regular i limitar. Talment com ha fet el seu partit al llarg de la legislatura. El que sí va quedar clar és que els partits de la dreta, si arriben al Govern, suprimiran les principals restriccions de la llei, és a dir, el termini de 5 anys de vigència de les llicències i proposaran que l’autorització sigui il·limitada; no controlaran el creixement amb un sostre de places; no posaran traves administratives com, per exemple, la necessitat del certificat energètic; i permetran el lloguer turístic a sòl rústic protegit.

El tercer bloc prometia. La moderadora va introduir la paraula màgica que, d’alguna manera, defineix la situació del sector turístic balear i el dia a dia de moltes persones a les illes: «MASSIFICACIÓ». Però la formulació de la penúltima pregunta del debat va esvair de cop totes les expectatives. Segons va exposar la moderadora, els menors de 12 anys no computen en el recompte de places turístiques –argument que l’ex-president d’Habtur, avui a les fileres del Pi, Joan Miralles, ha repetit sense aturall els darrers anys– i va demanar als representants dels partits si la llei turística s’havia de modificar. La pregunta va agafar per sorpresa als senyors de la taula que no varen saber què respondre. Poca cosa més a assenyalar es va dir sobre la massificació.
El darrer bloc, el que més va enfrontar les dues postures i més indignació va despertar entre el públic, atenent a les reacciones de la majoria –en alguns casos viscerals–, va tocar la qüestió del lloguer turístic a sòl rústic protegit. Els pobres arguments dels representants de MÉS i PSIB per justificar la necessitat de prohibir el lloguer turístic a sòl rústic, al·legant que si està protegit és perquè té uns determinats valors que s’han de preservar de la massificació, varen provocar la major escridassada per part del públic. Així mateix, per justificar-se i continuant amb les contradiccions, el representant de MÉS va recordar que aquesta modalitat està permesa gràcies a la nova llei agrària mitjançant les agroestades. Per contra, els altres tres partits es varen mostrar partidaris de possibilitar el lloguer turístic a sòl rústic protegit, ja que els ingressos que se n’obtenen permeten mantenir i rehabilitar les finques i no haver de vendre-les a estrangers.

Algunes de les «perles» que varen deixar anar cada un dels tertulians ens poden ajudar a entendre la posició real de cada un dels diferents partits envers el lloguer turístic:

  • Pere Fuster (MÉS): «El lloguer vacacional reparteix millor la riquesa que el sector hoteler. Aquesta comunitat autònoma és la que més places de lloguer turístic ofereix i aquesta legislatura se n’han repartit més de 50.000. Si algú creu que això és limitar o prohibir, que m’ho expliqui».
  • Andreu Alcover (PSIB): «Els preus de les places són adequats i estan dins el mercat perquè la gent les compra. Regular també implica limitar, però s’ha d’intentar trobar un equilibri amb el creixement».
  • Antoni Costa (PP): «A l’anterior legislatura, el lloguer turístic estava permès en els pisos mitjançant la llei d’arrendaments urbans. Les places turístiques no s’han de limitar sinó incrementar».
  • Josep Melià (Pi): «No sé què fareu amb les infraestructures quan hi hagi decreixement. Tancareu les carreteres, incineradora i depuradores?».
  • Marc Pérez (Ciudadanos): «Som un partit liberal i volem que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats. Suprimirem la zonificació perquè totes les famílies puguin treure profit dels beneficis que genera el turisme».

No podem finalitzar sense ressaltar els grans temes absents durant tot el debat: el paper que juga l’ús turístic afavorint l’especulació amb l’habitatge, ja que incrementa el valor de mercat i promou la fórmula “compri per llogar”; la relació entre lloguer turístic i la dificultat d’accés a l’habitatge; els problemes de convivència que genera el seu canvi d’ús, quan aquests passen d’ús residencial a ús turístic, i l’ocupació massiva de l’espai públic; la mercantilització dels habitatges prioritzant el negoci enfront del dret a un habitatge digne i a un preu assequible; la proliferació de noves construccions a sòl rústic amb l’objectiu de ser destinades únicament al lloguer turístic, produint “terciarització” i substitució del usos agrícoles; l’increment excessiu en el consum de recursos bàsics com l’aigua i l’energia, i el gran volum de residus que implica el creixement desmesurat de places turístiques que s’ha donat en els darrers anys; l’abocament d’aigües residuals sense depurar directament a la mar, ja que les depuradores s’han quedat obsoletes, o als aqüífers, problema especialment greu a sòl rústic. Tampoc no es va comentar la manca d’inspecció turística per acomplir amb les diferents normatives, necessàries, que s’han dissenyat per regular el sector.

Si un extraterrestre hagués aterrat el dia del debat a l’auditori del ParcBit hauria arribat a la conclusió que totes les persones de Mallorca som multipropietàries i que totes vivim del turisme. Tanmateix, a Mallorca hi ha moltes persones que no som propietàries i no totes vivim del turisme, pareix que això, molta gent d’aquest petit territori no ho té present. L’altra conclusió a la qual hagués arribat l’extraterrestre és que les persones de Mallorca sentim molta ràbia, irritació i disgust. De fet, em va cridar l’atenció l’actitud d’una part del públic durant tot el debat i el torn de paraules. Va quedar constància que el vertader problema col·lectiu que patim en aquesta illa és l’extrema avarícia, el profund egoisme i la colossal manca d’empatia cap aquelles persones que menys tenen i per a les quals arribar a final de més és una autèntica proesa. Arribarà el dia en que qualcú calcularà l’enorme transferència de riquesa que s’està produint des de les classes populars treballadores al sector multipropietari rendista arrel de la pressió turística i l’especulació sobre l’habitatge? És que ningú no veu que la majoria s’està empobrint? On són els partits que defensin a qui no pot exercir el seu dret a l’habitatge?

Vivim temps convulsos de crisis, marcats per un escenari de canvi climàtic i esgotament de les fonts clàssiques d’energia basades en els combustibles fòssils. Els reptes són importants i necessitam pensar en el bé comú per sobre de l’interès particular i el benefici propi si volem afrontar aquest futur incert amb garanties d’èxit. Ens queda molt per fer, però encara hi som a temps de posar remei i adoptar les mesures necessàries que ens ajudin a suavitzar els cops del col·lapse cap al qual ens dirigim. Tenim una economia feble que es fonamenta en molts de factors externs que no podem controlar i necessitam transitar cap a un sistema d’autogestió i producció pròpia que ens permeti pal·liar els efectes negatius del canvi climàtic. Malauradament, amb actituds com les que vàrem viure dijous passat en el debat del lloguer turístic d’Habtur, imperat per un conjunt de ments obtuses, el futur és realment incert… o dels extraterrestres.

Habtur_AraBalears

 

Terraferida: Quan, com i què?*

15 divendres des. 2017

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Participació en la taula rodona de l’assignatura “comportaments col·lectius i moviments socials” del departament de psicologia social de la UIB (14-12-2017)

*Document elaborat amb les valuoses aportacions de Jaume Adrover i Joaquim Valdivielso

Quan va néixer Terraferida?

A finals del 2014 un col·lectiu de 8 persones preocupades pel consum de territori i la conservació dels recursos naturals, decidirem obrir un compte de Twitter i Facebook. La idea era divulgar imatges i problemes ambientals, fent una crítica al model urbanístic i turístic depredador que tenim. Vàrem sortir a xarxes el 6 de gener del 2015, el nostre regal de reis a la societat mallorquina!!!

Durant el 2015 el col·lectiu, els col·laboradors i els seguidors no varen parar de créixer i el desembre del 2015 ja ens vàrem constituir com associació, perquè sovint arriben denúncies greus i pensàvem que s’havien de registrar davant les administracions.

Des del principi la resposta de la gent va ser molt bona i poc després vam obrir un blog i un canal de telegram. La gran massificació que patim els darrers anys ha fet que molta gent reaccioni davant aquests model turístic depredador que reclama més consum de territori i recursos. L’agost del 2015 vàrem batre el rècord de més de 2M de persones sobre les illes. Aquest record s’ha superat el 2016 i el 2017.

L’estiu del 2016, quan els efectes de la massificació turística ja eren evidents per tot arreu, la cosa ens va fugir de les mans, no va passar un sol dia que no rebéssim imatges de denúncia de la massificació turística, per divulgar-les als nostres perfils. Realment va ser quan ens vàrem adonar que havíem endevinat la tecla i d’alguna manera havíem creat un canal de denúncia on qualsevol persona podia expressar el seu mal estar pels efectes de la destrucció de l’illa.

Intentam donar sortida al que ens envia la gent, que ara ja sap que pot comptar amb nosaltres per tenir un major impacte públic. Actualment tenim 366 seguidors del canal del Telegram, 4.758 al Twitter, 11.507 al Facebook.

Com funcionam?

Tenim un grup de telegram molt dinàmic, on hi participen unes 20 persones, que sempre està actiu. Entre tots miram d’estar al dia dels temes ambientals, cercam opinions de gent que controla temes, compartim informacions i via correu consensuam posicions sobre temes més complexos, elaboram documents, esmenes i articles… Això té inconvenients, perquè és una mica caòtic, però evita desplaçaments, reunions interminables i haver d’estar sotmesos a estructures, que si bé són més sòlides, són més tancades en molts aspectes. Per nosaltres també és nova aquesta manera de funcionar, el temps dirà com evoluciona.

Tenim 1 portaveu “oficial” (Jaume Adrover), que és la persona que està estirant actualment de Terraferida (TF), més 4 portaveus “ocasionals” –Joaquim Valdivielso (turisme i ecologia política), Xavier Mas (territori i recursos), Raquel Vaquer (Biodiversitat) i Joan Moranta (biodiversitat i lloguer turístic)– que intemtam donar resposta a les diferents sol·licituds dels mitjans de comunicació, xerrades, participació en taules rodones, etc. La resta de col·laborador es mantenen a l’anonimat. Això, és una qüestió bastant important del grup, no destapar la identitat dels membres que per diferents motius podrien tenir problemes en els seus llocs de feina.

Què pretenem?

Bàsicament el que pretenem i plantegem des de TF es un canvi de model destructiu basat en el consum de territori i el monocultiu turístic. Però sobretot, pretenen deixar de ser sostenibles per començar a decréixer.

Avui en dia tot ha de ser sostenible: Desenvolupament sostenible, economia sostenible, producció sostenible, consum sostenible, pesca sostenible, turisme sostenible.

Però el concepte de sostenibilitat serveix solament per a tranquil·litzar consciències. Poca cosa més. Mentre que per una banda s’instrumentalitza la sostenibilitat per satisfer les necessitats del sistema econòmic i fomentar-ne el creixement infinit, per l’altra es generalitza la idea que es pot millorar el model amb una explotació més sostenible sense necessitat de realitzar canvis radicals en el consum, la producció i l’estil de vida. En el cas d’aquesta CCAA la tan desitjada diversificació és en realitat una superturistització que perpetua un sistema econòmic totalment dependent dels recursos que ens entren de l’exterior, ja que no produïm els béns bàsics que necessitam i som dependents dels elements més bàsics per viure, com l’energia i l’aliment.

No podem tornar enrere el fet que sols a Mallorca els darrers 50 anys s’hagi urbanitzat una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 x 3). Tampoc podem suprimir de cop les 563.000 places turístiques. Però sí que podem posar fre a la destrucció i al consum abusiu de territori i reduir el nombre de places turístiques. Les normatives urbanístiques i territorials actuals permeten passar del 2,2 milions de places (residencials + turístiques) als 3 milions amb tots els problemes ambientals que això comporta: consum d’aigua, energia, transport, residus i tractament d’aigües residuals.

Podem deixar de ser les illes dels rècords:

  • Cada any superam el nombre de turistes que arriben.
  • L’índex de pressió humana.
  • Nombre de vols per dia.
  • Nombre de creuers per any amb màxims de 8 creuers simultanis en el port de Palma (que implica 25.000 persones més en un sol dia a Palma).
  • Nombre de cotxes de lloguer.

Aquets nombres no es tradueixen en una millor distribució de la riquesa generada pel turisme. També som les illes de rècords amb desigualtat social (de fet som la tercera CCAA en desigualtat social). Els darrers anys s’ha incrementat:

  • Nombre de persones que viuen al dia sense capacitat d’estalvi i que no poden fer front a imprevistos.
  • Nombre de persones en risc de pobresa i exclusió social.
  • Nombre de persones vivint en pobres extrema.
  • Nombre de contractes temporals.

Perquè crear Terraferida si ja existeixen altres moviments ecologistes?

Terraferida és una col·lectiu petit, sense socis, ni quotes fixes, ni professionals amb sou, ni local, ni pràcticament pressupost (el 2016 l’hem passat amb uns 300 euros i el 2017 amb 930, d’aquest una tercera part són de donacions de seguidors i l’altre de les aportacions dels 20 membres). Tot és treball voluntari en xarxa amb els col·laboradors, siguin coneguts o anònims, que ens fan arribar informació sobre temes ambientals.

A diferència d’altres entitats ecologistes, TF:

  • No està professionalitzada ni burocratitzada, això la fa més flexible i autònoma, però també mancada de recursos.
  • Més flexible perquè no depenem només d’un portaveu. Tampoc tenim horaris laborals fixos ni de reunions. Tampoc tenim òrgans de funcionament com assemblees generals de socis o reunions de junta directiva. Podríem dir que TF és una assemblea permanent.
  • Més autònoma perquè no rebem doblers de cap entitat privada o pública, partit, mitjà o corporació, i té llibertat absoluta d’agenda.
  • Però té limitacions a l’hora d’assumir feines, atendre mitjans, etc., per falta de recursos, depenem de la disponibilitat i del temps que els col·laboradors dediquin com a voluntaris.
  • Finalment, crec que l’horitzontalitat interna ha permès que les diferents sensibilitats del col·laboradors es poguessin expressar en igualtat. Dins una organització rígida, hi ha una certa canalització dels temes i l’agenda, un filtratge previ d’acord amb la marca de l’entitat.

Terraferida a sabut incorporar en el seu àmbit d’actuació els impactes socials derivats de l’explotació turística de l’illa

  • En gran part, per la seva autonomia. No hi un perfil o línia ideològica de l’entitat ni dels col·laboradors del que no es pugui prendre distància per por a perdre ingressos. Això fa que TF sigui una entitat més “reflexiva”, de manera que pot revisar les seves presumpcions de partida amb més facilitat.
  • A més, la interacció constant en xarxa –tant en l’àmbit intern de TF com en la comunicació a les xarxes- permet canalitzar molta informació i molt plural. Tens més receptivitat davant les necessitats de la gent i les iniciatives que es fan a altres bandes.
  • TF no pretén liderar ni aportar cap posició hegemònica a la societat civil, i això et fa ser més receptiu a altres iniciatives, i considerar la seva singularitat de forma sincera, com amb el tema del lloguer turístic i l’habitatge.
  • Això s’ha vist clar amb el tema del lloguer turístic i els seus problemes sobre l’accés a l’habitatge, tant de compra com de lloguer. Sobretot, perquè el problema de l’habitatge també afecta els col·laboradors de TF. És un problema transversal. Si fins fa poc estava silenciat, és perquè hi havia una mena d’autocensura a la societat civil, molta gent vivia la pèrdua de l’habitatge com un fracàs individual, i es culpava a si mateixa.

Temes d’acció

Entrades en el blog (Terraferida.cat)

  • Territori i recursos: Aigua, energia Transport i carreteres, #SenseLimitsNoHiHaFutur (50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades).
  • Biodiversitat: Espais naturals i conservació del litoral (caramulls de pedres, contaminació per plàstics, posidònia, pesca il·legal, ocupació il·legal)
  • Turisme: Desmuntant Airbnb (Mallorca, Pitiüses i Menorca) i HomeAway. Llei Turística

Sense límits no hi ha futur (impacte i rellevància)

Terraferida vàrem ser els impulsors del manifest de #SenseLimitsNoHiHaFutur. El setembre de 2016, juntament amb 150 persones d’altres col·lectius vàrem posar en marxa la recollida de signatures per donar suport a un manifest amb 50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades.

Propostes relacionades amb els temes de: revisió del creixement, urbanisme il·legal, espais naturals, posidònia i conservació marina, residus, aigua, energia, transport, mesures i reformes fiscals, lloguer turístic, ocupació d’espais públics i convivència, promoció turística, creuers, cotxes de lloguer.

Amb sols 3 setmanes vàrem aconseguir el suport de fins a 135 entitats de les Illes Balears i la signatura de més de 5.000 persones.

Sol·licitud de reunió amb na Francina Armengol i en Miquel Ensenyat.

Autopista Llucmajor-Campos

Juntament amb la Plataforma Antiautopista Lluchmajor-Campos, vàrem recollir 3000 signatures per presentar una reclamació col·lectiva perquè el Consell de Mallorca retirés el projecte de l’autopista:

  • Impactes territorials i ambientals: Consum de territori (consumint 53 hectàrees i expropiant 222 finques). Més autopistes vol dir més cotxes i més urbanitzacions.
  • Impacte sobre comerç i patrimoni local: Darrere les autopistes hi apareixen grans centres comercials i infraestructures en mans de multinacionals.
  • Impacte econòmic: 43 milions de € més sobrecostos.
  • Un projecte amagat a la gent: El mateix projecte d’autopista que va presentar el PP.
  • Incompleix els acords pel canvi: Els “Acords del Canvi” signats per MÉS, PSIB i Podem al Consell i al Govern, deien “redimensionar el projecte” i “descartar noves macro infraestructures”.

Les lleis del Govern del Canvi

Decret de Posidònia – Llei Turística – Llei d’Urbanisme

Tres regulacions aprovades per aquest govern que tenen una cosa en comú:

A pesar d’haver passat per un procés de participació ciutadana, tant en la fase prèvia de l’elaboració de la normativa com en els tràmits d’audiència i informació publica dels esborranys de les normes ja redactades, en el darrer moment es varen fer modificacions sense consulta popular.

1. Decret de posidonia: Es filtra un primer esborrany amb bastantes deficiències i que permetia el fondeig massiu sobre la posidònia. La conselleria manté reunions amb diferents sectors i obri un procés de participació prèvia i rep més de 700 al·legacions (grácies a TF). Finalment, treuen el decret a exposició pública amb una definició del que s’entén per praderia de posidònia que deixa sense protecció tots els alguers, vaires i clapes de posidònia no catalogats de manco d’1 hectàrea o que tenguin cobertures inferiors al 50%, el que els deixa desprotegits.

2. Llei Turística: El debat atropellat sobre la reforma de la Llei Turística que finalment va permetre fer lloguer turístic als pisos, la darrera tipologia d’habitatges on no estava permès, van soterrar una part de la llei que passa per damunt de l’ordenació urbanística i turística vigent i tendrà efectes de gran impacte territorial. Es tracta de la “Disposició Addicional Tercera” (DA3), introduïda en la recta final de la tramitació, que permet a hotels, xalets, i tota casta d’instal·lacions turístiques botar-se la normativa urbanística. Turisme va introduir en el darrer moment aquesta disposició que permet augments del 10% a edificacions turístiques, encara que estigui prohibit pel Pla Territorial. Llei turística aprovada a la carta del sector hoteler i de lloguer turístic

3. Llei d’Urbanisme: La Llei d’Urbanisme i el seu debat van venir marcats pel fet que a darrera hora es va introduir la Disposició transitòria catorzena (Dt14), que permet alguna de les majors pilotades urbanístiques de la història. La Dt14 va ser aprovada gràcies als vots de PSOE i PP i obri la porta a requalificacions de milions de metres quadrats en el conjunt de les Illes Balears. Aquesta disposició es presentà per requalificar terrenys que té en Matutes a la platja d’en Brossa a Eivissa que permetria requalificar més de mig milió de m², que passarien de rústic a urbà amb una simple modificació del planejament municipal. Però així com va quedar aprovat el text de la llei, la Dt14 pot permetre alguna de les majors pilotades urbanístiques de la història perquè pot permetre legalitzar urbanitzacions ja declarades il·legals el 2008 (com el cas de cala Llamp a Andratx). Una vegada més s’ha legislat sense preveure les conseqüències, cas per cas.

Què hem aconseguit?

Intentar resoldre el misteri de la santíssima trinitat (Joaquim Valdivielso dixit):

2016

El Pare 2.036.132 IPH (agost 2016)
El Fill 1.107.220 Població resident
L’Esperit Sant 449.058 Places allotjaments turístics reglats (CAIB, 2016)
El Misteri 479.854 On dorm aquesta gent?

 

2017

El Pare 2.060.526 IPH (agost 2017)
El Fill 1.107.220 Població resident
L’Esperit Sant 563.000 Places allotjaments turístics reglats (CAIB, 2017)
623.624 Sostre previst CAIB
Tornaré a pecar, Pare 60.624 Noves places via PIAT
El Misteri 390.306 On dorm aquesta gent?