Tag Archives: Habitatge

El debat masculí d’Habtur sobre el lloguer turístic

10 divendres maig 2019

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

 

Crònica del debat organitzat per Habtur el 30 d’abril de 2019 a l’auditori del ParcBit sobre el lloguer turístic. Una versió amb petites modificacions es va publicar el dia 10 de maig de 2019 a Aguait (Enllaç a la publicació).

*Document elaborat amb les valuoses aportacions de Catalina Torres, Joaquim Valdivielso i Jaume Adrover

Resum: El turisme ha envaït tots el racons de Mallorca i ha entrar fins a la cuina. Mentrestant els partits polítics fan demagògia i intenten guanyar-se la confiança dels multipropietaris que lloguen les seves cases a turistes. Això va de l’avarícia i la cobdicia desfressades del mite de la economia compartida mitjançant el lloguer turístic.

El darrer dia d’abril, Habtur, l’associació de propietaris que destinen les seves cases al negoci del lloguer turístic, va reunir a l’auditori del ParcBit varis representants polítics (per cert, tots homes) per debatre sobre el vell negoci del lloguer vacacional. El cartell anunciant l’esdeveniment assenyalava la participació dels principals partits polítics, incloent-hi l’extrema dreta, i destacava que Podem havia rebutjat assistir-hi. Finalment, hi varen participar Pere Fuster (MÉS per Mallorca), Andreu Alcover (PSIB), Antoni Costa (PP), Josep Melià (Pi) i Marc Pérez (Ciudadanos). El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, anunciat en primera instància com a representant de MÉS, no va comparèixer i tampoc no es va justificar la seva absència. Interessava, particularment, conèixer la seva opinió, ja que durant tota la legislatura no s’ha pronunciat sobre la problemàtica del lloguer turístic. La bona notícia, per sort, va ser l’absència de la ultradreta.

#LloguerTuristic

El debat va transcórrer sense sorpreses. La primera pregunta, «Lloguer Turístic, sí o no?» de la periodista Virginia Galiano (moderadora del debat), va tenir una resposta afirmativa per part de tots: un «SÍ rotund», en majúscules, per part de PP, Pi i Ciudadanos i un «Sí però», amb la boca petita, per part de MÉS i PSIB. Així doncs, va quedar clara la connivència de tots els partits amb aquesta activitat econòmica i sols en alguns matisos es varen encarar les postures.

El debat es va dividir en quatre blocs. El primer d’ells, centrat en la idoneïtat del preu de les places de la borsa. Segons l’opinió del PP, Pi i Ciudadanos, el preu de 3.500 euros que costa una plaça turística a un habitatge unifamiliar és excessiu i desmesurat i, a més, fora de mercat. Segons aquests partits, això fa que moltes famílies no les puguin pagar i quedin fora del negoci turístic.

En el segon bloc, es va tractar el tema de la llei turística. El sector liberal (PP, Pi i Ciudadanos) va criticar fortament la regulació realitzada pel Pacte de Progrés, tant al Govern de les Illes Balears, amb la reforma de la llei de turisme (l’anomenada «llei Barceló» o «llei Frankenstein», tal com va recordar el representant del Pi), com al Consell de Mallorca, amb la redacció del PIAT (Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics). El sector progressista va defensar aquesta regulació per intentar frenar el creixement.

Tanmateix, la contradicció de MÉS durant tota la legislatura va quedar palesa en el debat, ja que mentre argumentava sobre la necessitat de frenar el creixement, al mateix temps bravejava d’haver posat en el mercat el nombre més gran de places turístiques de la història. El representat del PSIB va mantenir una certa distància prudencial en el seu discurs respecte de la urgència de regular l’activitat, atabalant-se i enredant-se en alguns moments amb arguments sobre la necessitat de prohibir, regular i limitar. Talment com ha fet el seu partit al llarg de la legislatura. El que sí va quedar clar és que els partits de la dreta, si arriben al Govern, suprimiran les principals restriccions de la llei, és a dir, el termini de 5 anys de vigència de les llicències i proposaran que l’autorització sigui il·limitada; no controlaran el creixement amb un sostre de places; no posaran traves administratives com, per exemple, la necessitat del certificat energètic; i permetran el lloguer turístic a sòl rústic protegit.

El tercer bloc prometia. La moderadora va introduir la paraula màgica que, d’alguna manera, defineix la situació del sector turístic balear i el dia a dia de moltes persones a les illes: «MASSIFICACIÓ». Però la formulació de la penúltima pregunta del debat va esvair de cop totes les expectatives. Segons va exposar la moderadora, els menors de 12 anys no computen en el recompte de places turístiques –argument que l’ex-president d’Habtur, avui a les fileres del Pi, Joan Miralles, ha repetit sense aturall els darrers anys– i va demanar als representants dels partits si la llei turística s’havia de modificar. La pregunta va agafar per sorpresa als senyors de la taula que no varen saber què respondre. Poca cosa més a assenyalar es va dir sobre la massificació.
El darrer bloc, el que més va enfrontar les dues postures i més indignació va despertar entre el públic, atenent a les reacciones de la majoria –en alguns casos viscerals–, va tocar la qüestió del lloguer turístic a sòl rústic protegit. Els pobres arguments dels representants de MÉS i PSIB per justificar la necessitat de prohibir el lloguer turístic a sòl rústic, al·legant que si està protegit és perquè té uns determinats valors que s’han de preservar de la massificació, varen provocar la major escridassada per part del públic. Així mateix, per justificar-se i continuant amb les contradiccions, el representant de MÉS va recordar que aquesta modalitat està permesa gràcies a la nova llei agrària mitjançant les agroestades. Per contra, els altres tres partits es varen mostrar partidaris de possibilitar el lloguer turístic a sòl rústic protegit, ja que els ingressos que se n’obtenen permeten mantenir i rehabilitar les finques i no haver de vendre-les a estrangers.

Algunes de les «perles» que varen deixar anar cada un dels tertulians ens poden ajudar a entendre la posició real de cada un dels diferents partits envers el lloguer turístic:

  • Pere Fuster (MÉS): «El lloguer vacacional reparteix millor la riquesa que el sector hoteler. Aquesta comunitat autònoma és la que més places de lloguer turístic ofereix i aquesta legislatura se n’han repartit més de 50.000. Si algú creu que això és limitar o prohibir, que m’ho expliqui».
  • Andreu Alcover (PSIB): «Els preus de les places són adequats i estan dins el mercat perquè la gent les compra. Regular també implica limitar, però s’ha d’intentar trobar un equilibri amb el creixement».
  • Antoni Costa (PP): «A l’anterior legislatura, el lloguer turístic estava permès en els pisos mitjançant la llei d’arrendaments urbans. Les places turístiques no s’han de limitar sinó incrementar».
  • Josep Melià (Pi): «No sé què fareu amb les infraestructures quan hi hagi decreixement. Tancareu les carreteres, incineradora i depuradores?».
  • Marc Pérez (Ciudadanos): «Som un partit liberal i volem que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats. Suprimirem la zonificació perquè totes les famílies puguin treure profit dels beneficis que genera el turisme».

No podem finalitzar sense ressaltar els grans temes absents durant tot el debat: el paper que juga l’ús turístic afavorint l’especulació amb l’habitatge, ja que incrementa el valor de mercat i promou la fórmula “compri per llogar”; la relació entre lloguer turístic i la dificultat d’accés a l’habitatge; els problemes de convivència que genera el seu canvi d’ús, quan aquests passen d’ús residencial a ús turístic, i l’ocupació massiva de l’espai públic; la mercantilització dels habitatges prioritzant el negoci enfront del dret a un habitatge digne i a un preu assequible; la proliferació de noves construccions a sòl rústic amb l’objectiu de ser destinades únicament al lloguer turístic, produint “terciarització” i substitució del usos agrícoles; l’increment excessiu en el consum de recursos bàsics com l’aigua i l’energia, i el gran volum de residus que implica el creixement desmesurat de places turístiques que s’ha donat en els darrers anys; l’abocament d’aigües residuals sense depurar directament a la mar, ja que les depuradores s’han quedat obsoletes, o als aqüífers, problema especialment greu a sòl rústic. Tampoc no es va comentar la manca d’inspecció turística per acomplir amb les diferents normatives, necessàries, que s’han dissenyat per regular el sector.

Si un extraterrestre hagués aterrat el dia del debat a l’auditori del ParcBit hauria arribat a la conclusió que totes les persones de Mallorca som multipropietàries i que totes vivim del turisme. Tanmateix, a Mallorca hi ha moltes persones que no som propietàries i no totes vivim del turisme, pareix que això, molta gent d’aquest petit territori no ho té present. L’altra conclusió a la qual hagués arribat l’extraterrestre és que les persones de Mallorca sentim molta ràbia, irritació i disgust. De fet, em va cridar l’atenció l’actitud d’una part del públic durant tot el debat i el torn de paraules. Va quedar constància que el vertader problema col·lectiu que patim en aquesta illa és l’extrema avarícia, el profund egoisme i la colossal manca d’empatia cap aquelles persones que menys tenen i per a les quals arribar a final de més és una autèntica proesa. Arribarà el dia en que qualcú calcularà l’enorme transferència de riquesa que s’està produint des de les classes populars treballadores al sector multipropietari rendista arrel de la pressió turística i l’especulació sobre l’habitatge? És que ningú no veu que la majoria s’està empobrint? On són els partits que defensin a qui no pot exercir el seu dret a l’habitatge?

Vivim temps convulsos de crisis, marcats per un escenari de canvi climàtic i esgotament de les fonts clàssiques d’energia basades en els combustibles fòssils. Els reptes són importants i necessitam pensar en el bé comú per sobre de l’interès particular i el benefici propi si volem afrontar aquest futur incert amb garanties d’èxit. Ens queda molt per fer, però encara hi som a temps de posar remei i adoptar les mesures necessàries que ens ajudin a suavitzar els cops del col·lapse cap al qual ens dirigim. Tenim una economia feble que es fonamenta en molts de factors externs que no podem controlar i necessitam transitar cap a un sistema d’autogestió i producció pròpia que ens permeti pal·liar els efectes negatius del canvi climàtic. Malauradament, amb actituds com les que vàrem viure dijous passat en el debat del lloguer turístic d’Habtur, imperat per un conjunt de ments obtuses, el futur és realment incert… o dels extraterrestres.

Habtur_AraBalears

 

#BetterInWinter, #TheSameInSummer, #FullAllYearRound

01 divendres febr. 2019

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Article col·lectiu de Terraferida publicat en el volum 154 de la revista Pissarra, elaborat  per Joan Moranta, Margalida Mestre, Joaquim Valdivielso i algun Terraferit més.

Segons la consellera de Turisme Bel Busquets, “L’estratègia #BetterInWinter funciona. Tancam 2018 amb estabilitat d’arribada de turistes i havent suavitzat els pics de l’estiu. Millors condicions laborals al sector, millor convivència i millor experiència per als visitants #IllesSostenibles”. Això ho deia la vicepresidenta del Govern amb una piulada feta el dia 1 de febrer de 2019. Un argument que es repeteix sempre que hi ha ocasió. Aquestes afirmacions però no se sostenen amb cap dada. Vegem-ho!

BelBusquets

Durant el període 2016-2018, d’acord amb les dades oficials (IBESTAT, AENA i Ports de Balears), el nombre total de turistes amb destí principal a les Illes Balears va augmentar de 15.369.926 a 16.596.194, és a dir, en dos anys hem rebut 1.226.268 turistes més, o el que és el mateix, un 8% més. Per altra banda, el tràfic de passatgers pels tres aeroports de les Balears ha passat de 36.848.555 passatgers a 40.628.855, un increment del 10% amb 3.780.300 passatgers més. I pel que fa al tràfic de passatgers per via marítima, incloent-hi línies regulars i creuers, l’augment ha estat d’1.539.188 passatgers, més d’un 10% llarg, passant dels 14.665.622 als 16.204.810 passatgers. Les xifres no demostren estabilitat en la pressió turística total, sinó tot el contrari. La intensificació de la temporada d’hivern als aeroports de les Illes és tal que, per aquest període (segons AENA, el que transcorre entre dia 28 d’octubre de 2018 i 30 de març de 2019), les companyies aèries han programat 9,3 milions de places, un 22,3% més que a la temporada d’hivern de 2017(1). D’acord amb l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’increment agregat no va acompanyat d’una reducció de la pressió turística a l’estiu, que ha augmentat exponencialment des de l’any 2011 i que es mou dins paràmetres de massificació i saturació de recursos, espais i serveis. És el que passa quan fas créixer la planta turística. L’oferta legal a Mallorca de fet ja supera les 400.000 places. Si es reparteixen les places previstes via zonificació, a l’illa hi haurà 154.000 places més que quan va començar la legislatura.

A banda del nombre de turistes i passatgers, un dels drames més bèsties de la present legislatura ha estat entorn de l’habitatge. Amb dades de TINSA, el preu del metre quadrat a les Illes ha passat de ser, en el primer trimestre de 2016, de 1.941 €/m2 a 2.145 €/m2 al quart trimestre de 2018(2). Pel que fa al lloguer, s’han publicat titulars com “Els lloguers de Balears ja són els segons més alts del país”, només superats per Madrid. Mentre que a escala de capital de província, i com explica la notícia, “Palma se situa com la quarta capital de província amb els lloguers més alts”(3). Estabilitat i sostenibilitat, on? A part, els preus de compravenda d’habitatge superen en un 60% la mitjana espanyola (a l’illa d’Eivissa es tripliquen!) i només l’any passat van augmentar un 12,5%(4). En conjunt, els increments de preus per accedir a l’habitatge han mostrat creixements al voltant del 10% anual els darrers cinc anys. De la mateixa manera que s’està demostrant a destinacions turístiques a tot el món -Berlin, Lisboa, Venècia, San Francisco, Barcelona, etc.-, l’explosió de l’oferta d’habitatge per a ús turístic en forma de lloguer i l’adquisició de segones residències com a inversió, amortitzada sovint segons la fórmula ‘buy to rent’ -compri per llogar-, és causa directa de la reducció de l’oferta d’habitatge assequible per als residents i treballadors amb destinació temporal a les Illes. Però compte, que a Balears no manquen habitatges, tot el contrari. Segons les dades de 2017(5) a Balears disposam d’un parc de 590.501 habitatges que, segons el cens de població de 2017 (1.128.908 habitants), dóna una ràtio d’1,88 habitants per cada habitatge. No cal construir més per tant, cal desturistitzar i desmercatilitzar l’habitatge existent, entre moltes altres polítiques que no es fan o bé són tímides.

Mentre massificam les Illes i feim impossible l’accés a l’habitatge, acumulam altres problemes greus, com per exemple la destrossa del camp a força de fer grans xalets per a rics de mig món, el que fa encara més inviable el sector agrari. A inicis del mes de març es publicava que “La construcció en rústic bat el rècord dels últims 18 anys”(6), i no és només que hi hagi un nou rècord (de fins a 613 autoritzacions per construir un habitatge unifamiliar). És que entre 1995 i 2018 s’han concedit 9.387 llicències per edificar xalets al camp, tot plegat sense comptar que hi ha desenes de milers de xalets il·legals. El juliol passat ja es destacava que “el camp mallorquí, es convertiria en el segon municipi més poblat de Balears, per darrere de Palma. Tindria 53.170 habitatges amb capacitat per a acollir a una població de 111.657 habitants”(7). La sobirania alimentaria, el coneixement del medi, la memòria biocultural, els aprofitaments sostenibles dels recursos propis no són cap prioritat per partits polítics que es declaren sobiranistes i ecologistes. Per a qui ho seran? Pel que fa a sucar la taronja urbanística, això no és tot. Queden prop de 2.090 hectàrees de sòl urbanitzable al voltant de les foranes dels pobles, que podrien acollir entre 283.000 i 450.000 places (depèn de si hi posam 2,5 o 4 places per habitatge). Si contam el creixement previst als sòls urbans consolidats, el sostre de creixement s’acostaria a 1 milió més de places. On posam els cotxes d’aquest nou milió de persones? On són els hospitals, escoles, depuradores i l’aigua per tot aquest nou creixement?

En relació a les “millors condicions laborals al sector” que piulava Busquets, Rafael Borràs, a l’article Quan el turisme empobreix publicat a Alba Sud el passat mes de novembre, hi dóna un seguit de dades demolidores(8): i) el 24,7% de la població de les Balears està en risc de pobresa i/o exclusió social; ii) en termes absoluts aquest risc de pobresa i/o exclusió social afecta a unes 270.000 persones; iii) ha crescut la població que té ingressos inferiors als 1.000 € al mes, que ha passat de representar el 34% al 39,2% de la població; iv) el risc de pobresa i/o exclusió social es presenta majoritàriament amb rostre de dona. En la mateixa línia, aquest mes de gener d’enguany sortia la notícia que avui en dia, a les Balears, hi ha una mitja de cinc desnonaments al dia per impagament de lloguer(9). I això que no en sabem res dels desnonaments invisibles, és a dir, d’aquells que es produeixen quan ha de renovar-se el contracte i es produeix una pujada del preu que no pot ser assumida pels llogaters. Evidentment, amb aquest panorama i el fet d’haver de compaginar l’ús turístic amb el residencial i haver de compartir l’espai públic amb l’excés de turistes, la convivència també es complica. El paper dels sindicats és clau en aquesta conjuntura, en la mesura en què l’estacionalitat turística juga en contra de l’estabilitat laboral, i resulta temptador assumir que la desestacionalització és la panacea, com sens dubte pot suposar una millora de les condicions laborals i de vida de molts treballadors. No obstant això, convé fer-se en allò laboral la mateixa pregunta que els ecologistes ens feim en l’àmbit socioambiental: realment té sentit multiplicar els costos del turisme allargant la temporada? Volem la precarietat crònica del sector estesa al conjunt de l’any i de l’economia? Han millorat les condicions de les treballadores al nou sector del lloguer turístic? No tindria més sentit posar ordre i reequilibrar el balanç entre els costos i beneficis del turisme abans que promoure més del que ja hi ha?

De forma paral·lela a l’evolució d’aquest nou boom turístic s’ha obert un procés de crítica social a la penetració creixent del turisme en l’economia i la vida dels residents, i s’ha llençat un crit d’alarma sobre les conseqüències que els cicles desbocats d’expansió turístico-immobiliària acaben tenint a mitjà termini, com va ser el cas del darrer boom del totxo, implosionat ara fa una dècada. Entitats ecologistes, associacions de veïns, col·lectius de treballadores com les Kellys, i fins i tot alguns càrrecs polítics, hem denunciat la necessitat de fer un tèntol o, fins i tot, decréixer a través dels mecanismes de què disposen les administracions autonòmiques i locals, amb la política urbanística i turística.

Inicialment la resposta va ser negar la realitat i criminalitzar les veus crítiques com a ‘turismofòbia’. Quan els fets ja no es podien negar, s’ha legislat per donar carta de legalitat al gruix de l’oferta turística addicional dels darrers anys amb el que des d’una visió liberal s’ha justificat com a ‘fer aflorar’ el negoci turístic ‘no reglat’ perquè genera ‘prosperitat compartida’. És a dir, s’ha legalitzat o regularitzat de forma massiva oferta turística de lloguer il·legal i noves places hoteleres excepcionades de complir amb la normativa. Mentrestant, les autoritats donen mostres contínues d’incapacitat per a gestionar l’àmbit de la seva competència, com es veu particularment pel que fa a inspecció turística. A Mallorca, de fet, hi ha més de 30.000 places legals per inspector, més les milers d’il·legals. No obstant això, els fets s’imposen i gràcies a la feina constant de comunicació i compilació d’informació i de dades per part de les pròpies entitats civils, la ciutadania i els mitjans de comunicació, la visió autocomplaent amb el ‘business as usual’ turístic ja no és convincent per a bona part de l’opinió pública. És en aquest context en el qual s’ha d’entendre la campanya #BetterInWinter.

L’estratègia de ‘Turisme sostenible’ d’aquest Govern del canvi es fonamenta bàsicament en dos eixos: la desestacionalització i la diversificació. Podem dir que l’estratègia, tal com anunciava Bel Busquets, aparentment funciona: ara tenim una temporada turística més llarga i de tipologia canviant. Efectivament, es pot dir que, coincidint amb el #BetterInWinter, tenim més turistes tot l’any però sense disminuir el nombre dels que ens visiten durant l’estiu. De fet, no existeix la campanya #LessInSummer i continua la promoció turística desfermada, com hem pogut veure en el desembarcament que varen fer tant els Consells Insulars com el Govern Balear a la fira de Fitur 2019 de Madrid. El que es promou realment és #AlsoInWinter i #TheSameInSummer. Igualment, el camí de la diversificació està ben marcat. Darrerament, hem pogut comprovar com l’imaginari de la diversificació turística ha anat calant dins el sector i, com un tsunami, han anat apareixent noves ofertes que abasten un ampli camp de possibilitats. Amb l’únic objectiu d’aprofundir en la tan desitjada desestacionalització, del turisme del sol i platja i del turisme de gatera -que continuen amb força-, hem passat al turisme actiu, familiar, cultural, d’aventura, nàutic, d’esports, gastronòmic, astronòmic, d’esdeveniments o ‘bleisure’ -negoci i lleure-, religiós, tot amb la idea d’apostar per un turisme de qualitat. Però el que realment es promou és el #TotTurisme iel #FullAllYearRound.

En realitat, és ingenu creure que el flux turístic s’expandeix en el temps més enllà de l’estiu gràcies a una campanya de promoció i no a factors estructurals -com l’oferta creixent, la seva situació en el mercat internacional o, fins i tot, el canvi climàtic-. També és dubtós que es tracti d’una diversificació econòmica sinó més bé estrictament sectorial a l’àmbit turístic, en la mesura en què l’expansió de la frontera turística en el temps i l’espai ofega les oportunitats per a altres sectors econòmics i n’atreu les inversions. En conjunt, #BetterInWinter sembla més una campanya de promoció interna per a neutralitzar les veus crítiques que una eina de Govern sobre el sector turístic, i molt menys una política per a imprimir un canvi de rumb a la política econòmica. Més que frenar la penetració del turisme arreu, la promou. Més que canviar de model, estén l’actual, allargant la temporada.

Cada dia tenim més evidències de què, en el fons, relats com els de la desestacionalització serveixen més perquè no ens facem les preguntes adients per a canviar les coses. Les previsions d’AENA i Ports a les Balears són de creixement exponencial, però s’aprova una llei de canvi climàtic per a reduir els efectes de gasos d’efecte hivernacle que es multiplicaran amb més vols i creuers, i no diguem ja amb la nova autopista Llucmajor-Campos i els prop de 200 milions d’euros malgastats en fer noves carreteres a Mallorca. S’aprova una nova llei turística per a acabar amb la massificació, però el PIAT de Mallorca reparteix desenes de milers de noves places turístiques de tota mena. S’aprova una llei d’habitatge per a promoure l’ús social però inspecció turística és incapaç de tancar els ‘airbnbs’ il·legals que s’ofereixen a les portes de la conselleria de Turisme. S’aprova una nova llei agrària que, entre altres coses, permetrà estades turístiques en explotacions agrícoles. I l’objectiu és desestacionalitzar!

Començàvem la legislatura 2015-2019 amb l’execució d’un macro-complex urbanístic a la muntanya de Canyamel, el Park Hiatt Mallorca. Un projecte envoltat d’una trama poc transparent, exemple de la més pura lògica mercantilista i devastadora destructora del territori. Mentrestant, Miquel Ensenyat anunciava, al seu discurs d’investidura com a president del Consell de Mallorca, que una de les seves grans prioritats seria modificar el Pla Territorial (PTI) per frenar l’excés de construcció i d’especulació, però acabarem la legislatura sense haver-lo tocat ni una coma.

Quin dels problemes actuals d’aigua, residus, energia, massificació… pot millorar mentre se segueix amb un model de creixement sostingut, que no aporta ni estabilitat ni sostenibilitat? Quins dels costos socials del turisme, en l’accés a l’habitatge, l’exclusió dels residents o les condicions laborals, pot millorar amb la mateixa recepta que fracassa dia a dia però en una dosi major? La solució passa inevitablement per posar límits. El mes de setembre de 2016 es presentava el manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur que ha rebut el suport de més de 5.000 persones i 135 entitats d’arreu de Balears reclamant unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment. Acabam la legislatura i sols algunes de les 50 propostes fetes per les entitats s’han traduït en normatives (decret de posidònia, llei d’habitatge, llei de residus i llei de canvi climàtic). Però el fet de no posar fre al creixement turístic i urbanístic, a l’increment dels preus dels habitatges i del lloguer, a la construcció de noves infraestructures, a l’abocament d’aigües residuals, no ajuda de cap manera a que els objectius de les lleis aprovades, tan innovadores algunes, es puguin complir. Fa temps que hem passat el límit turístic. El creixement constant no és possible, i tots ho sabem. Cal frenar el creixement abans d’escampar arreu una pressió turística insuportable per aquesta terra, per això dèiem i deim #SenseLímitsNoHiHaFutur.

1http://www.aena.es/es/corporativa/companias-aereas-programan-mas-93-millones-plazas-en—aeropuertos-baleares-temporada-invierno-223-mas—que-en-2017.html?p=1237548067436 

2https://www.tinsa.es/precio-vivienda/islas-baleares/

3https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/07/24/alquileres-balears-son-segundos-altos/1333568.html

4https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2019/02/11/comprar-vivienda-balears-cuesta-60/1390825.html

5Dades del Ministerio de Fomento

6https://www.ultimahora.es/noticias/local/2019/03/03/1062069/construccion-rustico-bate-record-ultimos-anos.html

7https://www.ultimahora.es/noticias/local/2018/07/16/1013529/presion-urbanistica-campo-provoca-haya-mas-000-casas-suelo-rustico.html

8http://www.albasud.org/noticia/1064/cuando-el-turismo-empobrece

9https://ib3.org/cinc-desnonaments-impagament-lloguer-dia

 

 

 

 

 

Continua llegint →

Terraferida: Quan, com i què?*

15 divendres des. 2017

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Participació en la taula rodona de l’assignatura “comportaments col·lectius i moviments socials” del departament de psicologia social de la UIB (14-12-2017)

*Document elaborat amb les valuoses aportacions de Jaume Adrover i Joaquim Valdivielso

Quan va néixer Terraferida?

A finals del 2014 un col·lectiu de 8 persones preocupades pel consum de territori i la conservació dels recursos naturals, decidirem obrir un compte de Twitter i Facebook. La idea era divulgar imatges i problemes ambientals, fent una crítica al model urbanístic i turístic depredador que tenim. Vàrem sortir a xarxes el 6 de gener del 2015, el nostre regal de reis a la societat mallorquina!!!

Durant el 2015 el col·lectiu, els col·laboradors i els seguidors no varen parar de créixer i el desembre del 2015 ja ens vàrem constituir com associació, perquè sovint arriben denúncies greus i pensàvem que s’havien de registrar davant les administracions.

Des del principi la resposta de la gent va ser molt bona i poc després vam obrir un blog i un canal de telegram. La gran massificació que patim els darrers anys ha fet que molta gent reaccioni davant aquests model turístic depredador que reclama més consum de territori i recursos. L’agost del 2015 vàrem batre el rècord de més de 2M de persones sobre les illes. Aquest record s’ha superat el 2016 i el 2017.

L’estiu del 2016, quan els efectes de la massificació turística ja eren evidents per tot arreu, la cosa ens va fugir de les mans, no va passar un sol dia que no rebéssim imatges de denúncia de la massificació turística, per divulgar-les als nostres perfils. Realment va ser quan ens vàrem adonar que havíem endevinat la tecla i d’alguna manera havíem creat un canal de denúncia on qualsevol persona podia expressar el seu mal estar pels efectes de la destrucció de l’illa.

Intentam donar sortida al que ens envia la gent, que ara ja sap que pot comptar amb nosaltres per tenir un major impacte públic. Actualment tenim 366 seguidors del canal del Telegram, 4.758 al Twitter, 11.507 al Facebook.

Com funcionam?

Tenim un grup de telegram molt dinàmic, on hi participen unes 20 persones, que sempre està actiu. Entre tots miram d’estar al dia dels temes ambientals, cercam opinions de gent que controla temes, compartim informacions i via correu consensuam posicions sobre temes més complexos, elaboram documents, esmenes i articles… Això té inconvenients, perquè és una mica caòtic, però evita desplaçaments, reunions interminables i haver d’estar sotmesos a estructures, que si bé són més sòlides, són més tancades en molts aspectes. Per nosaltres també és nova aquesta manera de funcionar, el temps dirà com evoluciona.

Tenim 1 portaveu “oficial” (Jaume Adrover), que és la persona que està estirant actualment de Terraferida (TF), més 4 portaveus “ocasionals” –Joaquim Valdivielso (turisme i ecologia política), Xavier Mas (territori i recursos), Raquel Vaquer (Biodiversitat) i Joan Moranta (biodiversitat i lloguer turístic)– que intemtam donar resposta a les diferents sol·licituds dels mitjans de comunicació, xerrades, participació en taules rodones, etc. La resta de col·laborador es mantenen a l’anonimat. Això, és una qüestió bastant important del grup, no destapar la identitat dels membres que per diferents motius podrien tenir problemes en els seus llocs de feina.

Què pretenem?

Bàsicament el que pretenem i plantegem des de TF es un canvi de model destructiu basat en el consum de territori i el monocultiu turístic. Però sobretot, pretenen deixar de ser sostenibles per començar a decréixer.

Avui en dia tot ha de ser sostenible: Desenvolupament sostenible, economia sostenible, producció sostenible, consum sostenible, pesca sostenible, turisme sostenible.

Però el concepte de sostenibilitat serveix solament per a tranquil·litzar consciències. Poca cosa més. Mentre que per una banda s’instrumentalitza la sostenibilitat per satisfer les necessitats del sistema econòmic i fomentar-ne el creixement infinit, per l’altra es generalitza la idea que es pot millorar el model amb una explotació més sostenible sense necessitat de realitzar canvis radicals en el consum, la producció i l’estil de vida. En el cas d’aquesta CCAA la tan desitjada diversificació és en realitat una superturistització que perpetua un sistema econòmic totalment dependent dels recursos que ens entren de l’exterior, ja que no produïm els béns bàsics que necessitam i som dependents dels elements més bàsics per viure, com l’energia i l’aliment.

No podem tornar enrere el fet que sols a Mallorca els darrers 50 anys s’hagi urbanitzat una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 x 3). Tampoc podem suprimir de cop les 563.000 places turístiques. Però sí que podem posar fre a la destrucció i al consum abusiu de territori i reduir el nombre de places turístiques. Les normatives urbanístiques i territorials actuals permeten passar del 2,2 milions de places (residencials + turístiques) als 3 milions amb tots els problemes ambientals que això comporta: consum d’aigua, energia, transport, residus i tractament d’aigües residuals.

Podem deixar de ser les illes dels rècords:

  • Cada any superam el nombre de turistes que arriben.
  • L’índex de pressió humana.
  • Nombre de vols per dia.
  • Nombre de creuers per any amb màxims de 8 creuers simultanis en el port de Palma (que implica 25.000 persones més en un sol dia a Palma).
  • Nombre de cotxes de lloguer.

Aquets nombres no es tradueixen en una millor distribució de la riquesa generada pel turisme. També som les illes de rècords amb desigualtat social (de fet som la tercera CCAA en desigualtat social). Els darrers anys s’ha incrementat:

  • Nombre de persones que viuen al dia sense capacitat d’estalvi i que no poden fer front a imprevistos.
  • Nombre de persones en risc de pobresa i exclusió social.
  • Nombre de persones vivint en pobres extrema.
  • Nombre de contractes temporals.

Perquè crear Terraferida si ja existeixen altres moviments ecologistes?

Terraferida és una col·lectiu petit, sense socis, ni quotes fixes, ni professionals amb sou, ni local, ni pràcticament pressupost (el 2016 l’hem passat amb uns 300 euros i el 2017 amb 930, d’aquest una tercera part són de donacions de seguidors i l’altre de les aportacions dels 20 membres). Tot és treball voluntari en xarxa amb els col·laboradors, siguin coneguts o anònims, que ens fan arribar informació sobre temes ambientals.

A diferència d’altres entitats ecologistes, TF:

  • No està professionalitzada ni burocratitzada, això la fa més flexible i autònoma, però també mancada de recursos.
  • Més flexible perquè no depenem només d’un portaveu. Tampoc tenim horaris laborals fixos ni de reunions. Tampoc tenim òrgans de funcionament com assemblees generals de socis o reunions de junta directiva. Podríem dir que TF és una assemblea permanent.
  • Més autònoma perquè no rebem doblers de cap entitat privada o pública, partit, mitjà o corporació, i té llibertat absoluta d’agenda.
  • Però té limitacions a l’hora d’assumir feines, atendre mitjans, etc., per falta de recursos, depenem de la disponibilitat i del temps que els col·laboradors dediquin com a voluntaris.
  • Finalment, crec que l’horitzontalitat interna ha permès que les diferents sensibilitats del col·laboradors es poguessin expressar en igualtat. Dins una organització rígida, hi ha una certa canalització dels temes i l’agenda, un filtratge previ d’acord amb la marca de l’entitat.

Terraferida a sabut incorporar en el seu àmbit d’actuació els impactes socials derivats de l’explotació turística de l’illa

  • En gran part, per la seva autonomia. No hi un perfil o línia ideològica de l’entitat ni dels col·laboradors del que no es pugui prendre distància per por a perdre ingressos. Això fa que TF sigui una entitat més “reflexiva”, de manera que pot revisar les seves presumpcions de partida amb més facilitat.
  • A més, la interacció constant en xarxa –tant en l’àmbit intern de TF com en la comunicació a les xarxes- permet canalitzar molta informació i molt plural. Tens més receptivitat davant les necessitats de la gent i les iniciatives que es fan a altres bandes.
  • TF no pretén liderar ni aportar cap posició hegemònica a la societat civil, i això et fa ser més receptiu a altres iniciatives, i considerar la seva singularitat de forma sincera, com amb el tema del lloguer turístic i l’habitatge.
  • Això s’ha vist clar amb el tema del lloguer turístic i els seus problemes sobre l’accés a l’habitatge, tant de compra com de lloguer. Sobretot, perquè el problema de l’habitatge també afecta els col·laboradors de TF. És un problema transversal. Si fins fa poc estava silenciat, és perquè hi havia una mena d’autocensura a la societat civil, molta gent vivia la pèrdua de l’habitatge com un fracàs individual, i es culpava a si mateixa.

Temes d’acció

Entrades en el blog (Terraferida.cat)

  • Territori i recursos: Aigua, energia Transport i carreteres, #SenseLimitsNoHiHaFutur (50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades).
  • Biodiversitat: Espais naturals i conservació del litoral (caramulls de pedres, contaminació per plàstics, posidònia, pesca il·legal, ocupació il·legal)
  • Turisme: Desmuntant Airbnb (Mallorca, Pitiüses i Menorca) i HomeAway. Llei Turística

Sense límits no hi ha futur (impacte i rellevància)

Terraferida vàrem ser els impulsors del manifest de #SenseLimitsNoHiHaFutur. El setembre de 2016, juntament amb 150 persones d’altres col·lectius vàrem posar en marxa la recollida de signatures per donar suport a un manifest amb 50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades.

Propostes relacionades amb els temes de: revisió del creixement, urbanisme il·legal, espais naturals, posidònia i conservació marina, residus, aigua, energia, transport, mesures i reformes fiscals, lloguer turístic, ocupació d’espais públics i convivència, promoció turística, creuers, cotxes de lloguer.

Amb sols 3 setmanes vàrem aconseguir el suport de fins a 135 entitats de les Illes Balears i la signatura de més de 5.000 persones.

Sol·licitud de reunió amb na Francina Armengol i en Miquel Ensenyat.

Autopista Llucmajor-Campos

Juntament amb la Plataforma Antiautopista Lluchmajor-Campos, vàrem recollir 3000 signatures per presentar una reclamació col·lectiva perquè el Consell de Mallorca retirés el projecte de l’autopista:

  • Impactes territorials i ambientals: Consum de territori (consumint 53 hectàrees i expropiant 222 finques). Més autopistes vol dir més cotxes i més urbanitzacions.
  • Impacte sobre comerç i patrimoni local: Darrere les autopistes hi apareixen grans centres comercials i infraestructures en mans de multinacionals.
  • Impacte econòmic: 43 milions de € més sobrecostos.
  • Un projecte amagat a la gent: El mateix projecte d’autopista que va presentar el PP.
  • Incompleix els acords pel canvi: Els “Acords del Canvi” signats per MÉS, PSIB i Podem al Consell i al Govern, deien “redimensionar el projecte” i “descartar noves macro infraestructures”.

Les lleis del Govern del Canvi

Decret de Posidònia – Llei Turística – Llei d’Urbanisme

Tres regulacions aprovades per aquest govern que tenen una cosa en comú:

A pesar d’haver passat per un procés de participació ciutadana, tant en la fase prèvia de l’elaboració de la normativa com en els tràmits d’audiència i informació publica dels esborranys de les normes ja redactades, en el darrer moment es varen fer modificacions sense consulta popular.

1. Decret de posidonia: Es filtra un primer esborrany amb bastantes deficiències i que permetia el fondeig massiu sobre la posidònia. La conselleria manté reunions amb diferents sectors i obri un procés de participació prèvia i rep més de 700 al·legacions (grácies a TF). Finalment, treuen el decret a exposició pública amb una definició del que s’entén per praderia de posidònia que deixa sense protecció tots els alguers, vaires i clapes de posidònia no catalogats de manco d’1 hectàrea o que tenguin cobertures inferiors al 50%, el que els deixa desprotegits.

2. Llei Turística: El debat atropellat sobre la reforma de la Llei Turística que finalment va permetre fer lloguer turístic als pisos, la darrera tipologia d’habitatges on no estava permès, van soterrar una part de la llei que passa per damunt de l’ordenació urbanística i turística vigent i tendrà efectes de gran impacte territorial. Es tracta de la “Disposició Addicional Tercera” (DA3), introduïda en la recta final de la tramitació, que permet a hotels, xalets, i tota casta d’instal·lacions turístiques botar-se la normativa urbanística. Turisme va introduir en el darrer moment aquesta disposició que permet augments del 10% a edificacions turístiques, encara que estigui prohibit pel Pla Territorial. Llei turística aprovada a la carta del sector hoteler i de lloguer turístic

3. Llei d’Urbanisme: La Llei d’Urbanisme i el seu debat van venir marcats pel fet que a darrera hora es va introduir la Disposició transitòria catorzena (Dt14), que permet alguna de les majors pilotades urbanístiques de la història. La Dt14 va ser aprovada gràcies als vots de PSOE i PP i obri la porta a requalificacions de milions de metres quadrats en el conjunt de les Illes Balears. Aquesta disposició es presentà per requalificar terrenys que té en Matutes a la platja d’en Brossa a Eivissa que permetria requalificar més de mig milió de m², que passarien de rústic a urbà amb una simple modificació del planejament municipal. Però així com va quedar aprovat el text de la llei, la Dt14 pot permetre alguna de les majors pilotades urbanístiques de la història perquè pot permetre legalitzar urbanitzacions ja declarades il·legals el 2008 (com el cas de cala Llamp a Andratx). Una vegada més s’ha legislat sense preveure les conseqüències, cas per cas.

Què hem aconseguit?

Intentar resoldre el misteri de la santíssima trinitat (Joaquim Valdivielso dixit):

2016

El Pare 2.036.132 IPH (agost 2016)
El Fill 1.107.220 Població resident
L’Esperit Sant 449.058 Places allotjaments turístics reglats (CAIB, 2016)
El Misteri 479.854 On dorm aquesta gent?

 

2017

El Pare 2.060.526 IPH (agost 2017)
El Fill 1.107.220 Població resident
L’Esperit Sant 563.000 Places allotjaments turístics reglats (CAIB, 2017)
623.624 Sostre previst CAIB
Tornaré a pecar, Pare 60.624 Noves places via PIAT
El Misteri 390.306 On dorm aquesta gent?

Hotel Mallorca, un model insostenible*

24 dissabte juny 2017

Posted by in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , ,

*Article publicat a l’Observatori de l’Arabalears el dissabte 24/06/2017

Avui en dia, el concepte de sostenibilitat serveix per a tranquil·litzar consciències

L’estiu del 2016, el vicepresident del Govern, Biel Barceló, i el gerent de l’Agència del Turisme de les Balears, Pere Muñoz, ens volien fer creure que la saturació turística era una sensació. Ni un sol racó sense visitants, accessos a platges i llocs mítics col·lapsats per l’excés de cotxes, embossos diaris a les carreteres, afluència massiva d’autocars provinents dels creuers al centre de Palma, superar el rècord de pressió humana amb més de dos milions de persones sobre l’illa en un sol dia. Tot això no era realitat, sinó una percepció, deien. També ens volien fer creure que era un turisme sostenible. Un dels aspectes més valorats en els Premis de Turisme, lliurats per primera vegada el 2016, eren la sostenibilitat i l’impuls del turisme d’hivern, eixos centrals en la promoció feta pel Govern a Fitur, el 2017. Però el #BetterInWinter no vol dir altra cosa que “com l’agost, tot l’any”. Les xifres dels primers mesos de l’any indiquen que tornarem a superar rècords. Continuarà augmentant el nombre de turistes, els vols per hora a l’aeroport, els creuers i els cotxes de lloguer. Tot això propiciat per l’increment de l’oferta de places turístiques, sobretot les de lloguer vacacional, però també les hoteleres.

Avui en dia, el concepte de sostenibilitat serveix per a tranquil·litzar consciències. Poca cosa més. Mentre que per una banda s’instrumentalitza la sostenibilitat per satisfer les necessitats del sistema econòmic i fomentar-ne el creixement infinit, per l’altra es generalitza la idea que es pot millorar el model amb una explotació més sostenible sense necessitat de realitzar canvis radicals en el consum, la producció i l’estil de vida. El concepte de sostenibilitat turística està molt lligat als conceptes de desestacionalització i diversificació, dos objectius perseguits pels diferents governs de les Illes des de fa diverses dècades. En aquest sentit sí que els hem de felicitar, ja que ara tenim una temporada turística més llarga i de tipologia canviant. Al mateix temps, hem vist com els altres sectors productius han anat a menys. Tanmateix, la diversificació és en realitat una superturistització que perpetua un sistema econòmic totalment dependent dels recursos que ens entren de l’exterior, ja que no produïm els béns bàsics que necessitam i som dependents dels elements més bàsics per viure, com l’energia i l’aliment. Ningú pot negar la transformació radical de les Illes Balears a causa del turisme. El paisatge ha sofert una alteració innegable i s’ha provocat la destrucció de molts d’indrets. Per donar resposta a les necessitats cada cop més exigents de la indústria turística, s’ha edificat la zona litoral de manera desmesurada i s’han construït infraestructures sobredimensionades a la mida de la seva demanda. La necessitat de diversificar l’oferta més enllà del ‘sol i platja’ ha dut a una expansió de la mercantilització turística amb nous productes (turisme rural, familiar, d’aventura, nàutic, etc.). També ha comportat la colonització de nous espais, des dels nuclis urbans al sòl rústic. Però el cost del turisme no és sols ambiental. És també econòmic, ja que fan falta cada any més turistes per generar el mateix volum de riquesa. I és social. Fins i tot amb les altes taxes de creixement econòmic actual, les desigualtats socials i la precarietat laboral s’han cronificat.

El lloguer turístic ha accentuat el problema de la massificació perquè ha provocat una hotelització generalitzada del territori. Abans teníem els turistes concentrats a les principals zones hoteleres de Mallorca. A poc a poc, ha anat penetrant a tot el territori i ara el tenim escampat pertot arreu, gràcies a l’aparició de portals web que faciliten el contacte entre particulars. De la mateixa manera, els inconvenients derivats de la saturació turística també s’estan generalitzant a moltes zones que abans no els tenien. Problemes d’ocupació de l’espai públic, de mobilitat, de depuració d’aigües, de gestió dels residus, de contaminació o de convivència veïnal són cada vegada cop més freqüents. En el cas de Palma, els efectes de l’explotació turística i la massificació de la ciutat s’han vist accentuats per l’oferta il·legal a pisos plurifamiliars. Aquest fet ha provocat una manca d’oferta de places de lloguer residencial i un increment dels preus dels lloguers que s’està traduint en un desplaçament dels residents que afecta tant persones amb rendes baixes i en situació d’exclusió social com persones amb rendes mitjanes. Tenim ja evidències que, a través del lloguer turístic, s’està accentuant la pobresa condicionada per l’accés a l’habitatge, a més de convertir els pobles i ciutats en extensions hoteleres, banalitzades com un gran parc temàtic on la història i la vida social es converteix en un decorat o un souvenir.

http://www.arabalears.cat/balears/Hotel-Mallorca-model-insostenible_0_1820818022.html

Lloguer turístic: negoci o economia familiar?

29 dilluns maig 2017

Posted by in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Lloguer turístic: negoci o economia familiar?*

*Document elaborat per a participar en representació del moviment veïnal Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita a la jornada “Habitatge: una qüestió de dignitat” organitzada per l’Ajuntament de Palma el 22 de maig de 2017

Clarament, i no és d’ara, tot el que està relacionat amb l’habitatge és negoci. Negoci familiar (de famílies modestes i d’altres més adinerades), empresarial (d’empreses petites i d’altres mes potents) i de fons d’inversió de diferents procedències. Evidentment moltes famílies viuen, o obtenen una ajuda econòmica del lloguer turístic, però també hi ha molta especulació i una mercantilització de l’habitatge i de l’espai públic. Hem vist recentment a l’estudi «Els desnonaments de marca Palma. Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi» publicat pels investigadors Sònia Vives-Miró, Onofre Rullan i Jesús M. Gonzàlez del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori del departament de Geografia de la UIB, com ja s’ha produït un desplaçament de les llogateres dels seus llocs de residencia pels efectes de la pobresa i la grentrificació. Les histories quotidianes de persones que han de deixar casa seva perquè els hi pugen el lloguer, o inclús per “mobbing” immobiliari, son cada dia més freqüents. Però això, és un fenomen que també s’està estenent als petits propietaris. Estan proliferant els anuncis d’empreses que s’ofereixen a comprar pisos que després posen a l’oferta de lloguer turístic. El problema és clar: i) els sous estan estancats i molts són precaris; ii) els preus dels habitatges i els lloguers s’han incrementat moltíssim (és molt complicat trobar lloguers per menys de 700 euros).

El lloguer d’habitatges particulars de residents per a usos turístics (lloguer turístic vacacional) no és un fenomen nou. De fet, el varen idear els hotelers per a pal·liar l’“overbooking” desviant turistes a apartaments i cases particulars. En un principi estava centrat a estades llargues durant els mesos d’estiu a les poblacions del litoral. Ha estat els darrers anys, amb l’aparició de portals web que faciliten el contacte entre particulars, quan més s’ha popularitzat i s’ha generalitzat a tota l’illa, incloent Palma. La generalització d’aquesta activitat, que a nivell individual pot semblar molt raonable i suposa una ajuda econòmica per a moltes famílies (arrendadors de necessitat), té unes conseqüències ambientals i socials, quan es realitza de forma massiva, que accentuen encara més els impactes del turisme. Podem xerrar d’una hotelització generalitzada de l’illa (Airbnb i HomeAway són dos grans hotels que ofereix 119.000 i 160.00 places respectivament) que el que fa és augmentar, encara més, el nombre de places turístiques, i és el vector principal de l’actual boom turístic o nova bombolla turística-immobiliària.

Un dels mantres més repetits pel lobby del lloguer turístic és el concepte de l’economia col·laborativa que permetria repartir millor els beneficis del turisme. Algunes persones i col·lectius veuen el lloguer turístic com la nova “gallina de huevos de oro” que salvarà l’economia de les Illes de tots els seus mals turístics. Però en poc temps hem passat d’una economia col·laborativa de petita escala a una clara mercantilització de la Ciutat-Illa i de l’habitatge.

És complicat fer un anàlisis acurat de la situació perquè el ball de dades és molt gran i no sabem exactament de quin parc d’habitatges estam xerrant ni el seu volum de negoci. La publicació de les dades d’Airbnb i HomeAway per part de Terraferida (https://terraferida.cat) ha permès veure la punta del “iceberg”. A partir d’aquí han començat a sortir tot tipus de dades e informes a favor i en contra. Noltros ens volem centrar en dos aspectes:

  1. El parc d’habitatges turístics i per tant el mercat del turisme vacacional, està concentrat en un quants multicomercialitzadors que atreuen nou capital i fons inversors i estan provocant una nova bombolla turística-immobiliària.

HomeAway (en el seu portal web): Los Profesionales Inmobiliarios necesitan más herramientas y funcionalidades optimizadas para gestionar su negocio de alquiler vacacional. En HomeAway, ofrecemos un servicio personalizado y muchas funcionalidades para que la gestión de sus propiedades, ya sean 5 ó 500, sea fácil y efectiva. Disponemos de varias opciones flexibles para que puedan obtener el mejor resultado a sus inversiones.

Airbnb: Durant el darrer Foro Vacacional celebrat el 5 de maig a Son Termes, un Hotel de luxe amb camp de Golf en sòl rústic, Airbnb repartia uns fulletons amb el titol Airbnb para profesionales.

APTUR: reconeixen que “aquesta entitat acull particulars i grans propietaris així com empreses que comercialitzen o gestionen habitatges de lloguer vacacional”

Posam un exemple amb 10 comercialitzadors que gestionen 100 habitatges: 7 comercialitzadors son propietaris que comercialitzen una sola vivenda (70% dels comercialitzadors). Les 93 vivendes restants estan comercialitzades per multicomercialitzadors (comercialitzadors amb més d’una propietat en el marcat). Això, és el que passa a Mallorca amb les dades que tenim d’Airbnb, el 75% dels comercialitzadors sols tenen un habitatge però el 25% restant comercialitza el 70% dels habitatges que s’ofereixen a Airbnb (sols una tal Àngela comercialitza 750 habitatges).

El perfil d’aquets multicomercialitzadors és molt variat: propietaris (minoria), immobiliàries, empreses de lloguer turístic, persones que es dediquen a subarrendar propietats que no son seves, empreses que especulen amb VPO. El més preocupant és l’aparició de fons d’inversió i especuladors que estan cercant desesperadament habitatges per a comprar i posar-los al mercat del lloguer turístic.

  1. Els lobbys del lloguer turístic (Airbnb, Homeaway, APTUR, etc..) defensen que la rendibilitat del lloguer turístic és inferior que la rendibilitat del lloguer residencial. Segons ells el lloguer turístic és poc rendible i no competeix amb el mercat del lloguer residencial. Per tant, segons la seva argumentació, no seria causant de problemes de segregació urbana ni desplaçament social. Es a dir, que segons el sector, el problemes de turistització i gentrificació que estam patint el residents de Palma no està vinculat a la mercantilització de l’habitatge ni de l’espai urbà.

La solució pareix senzilla: Per una banda tenim una manca d’habitatge per a ús residencial. Per l’altra tenim el sector del lloguer turístic que defensa la rendibilitat del lloguer residencial. Ara falta trobar la formula per a augmentar la borsa d’habitatges de lloguer residencial i de protecció oficial de manera que tots sortim guanyant. Aquí és on hauria d’entrar el Govern amb polítiques de governança valenta i decidida que reguli l’oferta de places turístiques . El que s’hauria de fer mestres tant és una moratòria de noves llicencies turístiques (per exemple, llicencies d’hotel i d’activitats de lloguer turístic, llicencies d’obra per reformes d’edificis per a activitats turístiques).

Turismofòbia vs Turistització/Gentrificació

Davant tota aquesta problemàtica, xerrar de turismofobia és un intent d’alguns, entre ells alguns càrrecs institucionals, de demonitzar a aquells que s’atreveixen a qüestionar el model de producció que tenim, basat únicament en el monocultiu del turisme, i a qüestionar els suposats beneficis del turisme.

És important centrar el debat en el lloc que toca. Els impactes del turisme van molts més enllà dels impactes ambientals i de transformació del territori. Cada vegada més estam veient com les Balears lideren les dades de desigualtat social en temes com: bretxa salarial i salaris per davall de la mitja estatal; pobresa i persones en perill d’exclusió, augment del preus dels habitatges i dels lloguers, increment de l’endeutament per l’adquisició de l’habitatge, desigualtats de gènere, desplaçament dels residents, ocupació de l’espai públic.

El centre del debat hauria de ser com diversificar el sistema productiu i com distribuir millor els beneficis del turisme. Però sobre

Alguns titulars de premsa recents (2016-2017):

Balears té els salaris més baixos de l’Estat en comparació amb el nivell de vida (18/09/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Balears-salaris-baixos-lEstat-comparacio_0_1871813025.html

El preu de l’habitatge a les Balears experimenta un increment del 3,9% en el primer semestre de l’any (08/09/2017) http://www.arabalears.cat/balears/lhabitatge-Balears-experimenta-increment-semestre_0_1865813523.html

Airbnb va facturar en un any 294.300.000 d’euros en lloguer turístic a Balears (27/05/2017) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/05/27/airbnb-facturo-ano-294-millones/1218766.html

HomeAway ofereix més de 160.000 places de lloguer turístic, segons Terraferida (27/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Segons-Terraferida-Airbnb-Mallorca-comercialitzadors_0_1803419842.html

El grup Barceló va guanyar 125 milions d’euros el 2016, un 25% més (16/05/2017) http://www.europapress.es/turismo/hoteles/noticia-grupo-barcelo-registro-beneficio-125-millones-2016-25-mas-20170516141406.html

Un estudi vincula els desnonaments per lloguer amb la gentrificació (11/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/estudi-vincula-desnonaments-lloguer-gentrificacio_0_1793820803.html

Els mallorquins van guanyar 64 milions llogant a Airbnb (09/05/2017) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/05/09/mallorquines-ganan-millones-alquiler-turistico/1213278.html

El lloguer turístic per Airbnb va deixar 115 milions el 2016 a les Balears (08/05/2017) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/05/08/alquiler-turistico-airbnb-dejo-115/1213065.html

Gairebé un 10% dels habitatges de la serra de Tramuntana es destina a lloguer turístic (05/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Gairebe-habitatges-Tramuntana-destina-turistic_0_1790820988.html

Un estudi de la UIB diu que el lloguer turístic té un “impacte limitat” en el preu de l’habitatge (03/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/UIB-lloguer-turistic-lhabitatge_0_1789021214.html

La desigualtat alimentària: una nova escletxa (29/04/2017) http://www.arabalears.cat/balears/desigualtat-alimentaria-nova-escletxa_0_1787221394.html

Un 32% de la població balear no té capacitat econòmica per fer front a imprevistos (25/04/2017) http://www.arabalears.cat/balears/poblacio-balear-capacitat-economica-imprevistos_0_1784221772.html

20 persones controlen el 17% dels lloguers d’Airbnb a Mallorca (25/03/2017) http://www.arabalears.cat/balears/lloguers-Mallorca-Airbnb_0_1766223486.html

Airbnb ofereix 78.543 places turístiques a Mallorca (25/03/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Airbnb-ofereix-places-turistiques-Mallorca_0_1765623655.html

Cap dels 11.271 pisos d’Airbnb a Mallorca té llicència turística (26/03/2017) http://www.elmundo.es/baleares/2017/03/26/58d79d5122601d86648b45df.html

Les peticions de renda social es tripliquen (06/01/2017) http://www.arabalears.cat/balears/peticions-renda-social-tripliquen_0_1719428132.html

Mallorca, al capdavant en lloguer de vacances a 2016 (13/01/2017) https://ultimahora.es/noticias/local/2017/01/13/241858/mallorca-cabeza-alquiler-vacacional-2016.html

Les famílies mallorquines d’hotelers, Melià i Riu, figuren en els ‘papers de Panamà’, segons ‘El Confidencial’ (06/04/2016) http://www.arabalears.cat/balears/mallorquines-Melia-Riu-Panama-Confidencial_0_1553844686.html

La Mesa d’Exclusió Social d’Eivissa denuncia el lloguer de ‘llits calents’, matalassos i sofàs “a preu d’hotel de luxe” (05/05/2016) http://www.arabalears.cat/balears/Mesa-dExclusio-Social-denuncia-matalassos_0_1571243037.html

Meliá eleva el seu benefici trimestral un 38% gràcies al repunt de preus (06/05/2016) https://economia.elpais.com/economia/2016/05/06/actualidad/1462557654_959038.html

Balears, una de les destinacions més demandades en lloguer de vacances aquest estiu, segons HomeAway (16/06/2016) http://www.20minutos.es/noticia/2774122/0/baleares-uno-destinos-mas-demandados-alquiler-vacacional-este-verano-segun-homeaway/

Els desnonaments van augmentar a les Balears un 9,2% el primer trimestre de l’any (20/06/2016) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2016/06/20/desahucios-aumentaron-baleares-9-primer/1127612.html

La pobresa a les Balears es cronifica (15/09/2016) http://www.arabalears.cat/balears/pobresa-Balears-cronifica_0_1651035088.html

Un de cada deu balears viu en pobresa extrema (13/10/2016) https://ultimahora.es/noticias/local/2016/10/13/225324/uno-cada-diez-baleares-vive-pobreza-extrema.html

Un de cada quatre mallorquins viu en risc de pobresa (14/10/2016) http://www.elmundo.es/baleares/2016/10/14/5800edc322601d9b048b46c1.html

Illes de rànking: El 91% dels contractes laborals de les Illes van ser de caràcter temporal. Com és que n’hi ha que es permeten el luxe de dir que el turisme ens dóna de menjar, quan tenim més d’un 10% de la població en condicions d’extrema pobresa i més d’un 20% en risc d’exclusió? (19/10/2916) http://www.arabalears.cat/opinio/Illes-ranquing_0_1671433021.html

La pobresa i l’exclusió social s’escriuen amb nom femení (17/12/2016) http://www.arabalears.cat/balears/pobresa-lexclusio-social-Sescriuen-femeni_0_1706829474.html

Pobresa: la cruesa i l’ombra de les festes (23/12/2016) http://www.arabalears.cat/balears/Pobresa-cruesa-lombra-festes_0_1711028952.html

IMG-20170517-WA0007