Tag Archives: Economia

Transcendint les estratègies capitalistes pro-creixement: propostes per a la conservació des del decreixement.

26 dissabte nov. 2022

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , ,

Comunicació presentada a les VIII Jornades del Medi Ambient de la Societat d’Història Natural de les Balears celebrades a Palma (UIB) els dies 23, 24 i 25 de novembre de 2022.

Autors: Joan MORANTA, Cati TORRES, Ivan MURRAY, Manuel HIDALGO, Hilmar HINZ i Adam GOURAGUINE.

Resum: El creixement econòmic il·limitat que alimenta el metabolisme socioeconòmic capitalista ha transformat profundament la Terra. La destrucció ambiental ens ha portat a una pèrdua de biodiversitat sense precedents. A la dècada de 1970 s’inicià una agenda global per a establir diferents fites de desenvolupament sostenible, que reforçà la idea que el desenvolupament econòmic era compatible amb els límits biofísics del planeta. Només després que la pèrdua de biodiversitat captàs l’atenció dels acadèmics, a principis dels 2000 s’implementà una agenda global per a la biodiversitat on es reconeixia que les principals causes de la seva pèrdua es trobaven en les activitats econòmiques. Els programes per a la conservació de la biodiversitat post-2000 no consideraren els impactes negatius de les estratègies orientades al creixement. Com a resultat, la política global de conservació de la biodiversitat prioritza el seu valor econòmic. Una part important de la literatura demostra empíricament que el creixement econòmic il·limitat és la causa principal de la pèrdua de biodiversitat. En aquesta comunicació advocam per un decreixement sostenible en l’ús de materials i energia així com per un canvi de valors a la societat. Una reducció justa de la base material de l’economia pot millorar les condicions ecològiques, i, per tant, pot reduir la pèrdua de biodiversitat i millorar el benestar humà.

Paraules clau: creixement econòmic, degradació ambiental, protecció de la natura, metabolisme socioeconòmic, desenvolupament sostenible.

INTRODUCCIÓ

El metabolisme socioeconòmic (i.e. els fluxos de materials i energia necessaris per a moure les societats humanes) imposat pel sistema capitalista es fonamenta en el creixement econòmic perpetu, un creixement que s’accentuà durant el segle XX i s’ha mantingut durant el segle XXI, només interromput durant els períodes de crisis globals. Si el creixement es mantingués a una taxa anual del 3,3%, la base material de l’economia mundial es multiplicaria per 16 a principis del segle vinent (Sage 2020). El creixement condueix a l’expansió de la indústria i accelera les comunicacions i les dinàmiques comercials, cosa que genera un consum excessiu de materials i energia, importants canvis en l’ús del sòl per al desenvolupament d’activitats humanes i la generació de grans quantitats de residus i emissions. Els patrons de consum i producció que alimenten el creixement són els responsables de la degradació ambiental de l’Antropocè i han dut a un augment considerable de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), al canvi climàtic, a la transformació del planeta, i a impactes adversos sobre la biodiversitat. La pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic estan estretament interconnectats: són dos dels límits biofísics planetaris que hem traspassat; tenen una causa comuna (les activitats humanes) i impacten negativament sobre el benestar de la gent i la qualitat de vida (IPBES-IPCC 2021). Malgrat la ciència i la política fa temps que malden per protegir la diversitat biològica, aquesta no ha fet més que disminuir. Els ecosistemes s’estan deteriorant a un ritme sense precedents i aproximadament un milió d’espècies es troben en perill d’extinció. El col·lapse de la biodiversitat a què ha dut la cerca constant del creixement econòmic està causant la pèrdua d’interaccions i funcions ecològiques (e.g. redundància, co-dependència, complexitats estructurals i resiliència) pròpies dels sistemes naturals (Sage 2020). La present comunicació es basa en l’assaig publicat l’abril de 2022 al volum 36 de la revista Conservation Biology (Moranta et al., 2022) que se centra en descriure de manera exhaustiva i des de l’evidència empírica la relació existent entre el creixement econòmic i la biodiversitat, així com en examinar de forma crítica el paper que s’ha atribuït al creixement en el marc dels acords internacionals sobre la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental, un tema, doncs, prou oportú per al Marc Global sobre la Biodiversitat Post-2020 (MGB Post-2020) desenvolupat sota els auspicis del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB). Exceptuant els àmbits de l’ecologia política i l’economia ecològica, l’anàlisi sobre les implicacions del creixement per a la biodiversitat és una pràctica poc comuna a la literatura científica al voltant de la ciència de la conservació. D’acord amb això, i des de l’èmfasi sobre la necessitat de dissenyar estratègies de decreixement, aquesta comunicació vol estimular encara més el debat entre els conservacionistes sobre les contradiccions existents entre creixement i biodiversitat.

La pèrdua de biodiversitat PROVOCADA pel creixement

La literatura sobre la sostenibilitat ambiental considera que el creixement econòmic, que es mesura a través del producte interior brut (PIB), és essencial per a avançar cap a un planeta més saludable i la protecció de la biodiversitat. Tradicionalment, s’ha considerat que el creixement del PIB duu a una major eficiència tecnològica alhora que redueix l’ús de materials i energia, així com les emissions de GEH. En conseqüència, es pensa que és possible desvincular el PIB dels impactes ambientals i la pèrdua de biodiversitat de manera que, o bé es redueixin aquests impactes mentre l’economia creix (desacoblament absolut), o bé aquests impactes creixen a una taxa inferior a la del PIB (desacoblament relatiu). No obstant això, fins ara la desmaterialització de l’economia només s’ha aconseguit mitjançant activitats extractives a l’exterior i només per a unes poques potències capitalistes avançades. Publicacions recents mostren els impactes sobre la biodiversitat i altres components i funcions ecosistèmiques d’un creixement en constant expansió alimentat per l’extracció contínua i intensiva de recursos (veure Moranta et al., 2022 i les referències que s’hi citen). L’expansió de l’agricultura intensiva, la silvicultura, la pesca, l’aqüicultura, la indústria, la urbanització i el transport són exemples d’activitats que afecten la biodiversitat, ja que alteren els ecosistemes terrestres, d’aigua dolça i marins. Alguns autors han fet anàlisis teòriques sobre la relació existent entre el creixement i la pèrdua de biodiversitat, mentre que d’altres l’evidencien empíricament (veure les referències citades a Moranta et al., 2022).

Deficiències de les agendes GLOBALS DE SOSTENIBILITAT i conservació

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà de 1972 va ser la primera que establí objectius per a una agenda global de sostenibilitat, que suggeria reconsiderar les motivacions del creixement pels seus impactes ambientals. Posteriorment, l’ONU organitzà quatre conferències més (1982, 1992, 2002 i 2012) per a establir fites ambientals i socioeconòmiques relacionades amb un desenvolupament sostenible basat en el creixement. El canvi d’enfocament de les polítiques sobre sostenibilitat pro-creixement experimentat entre la conferència de 1972 i les quatre que la succeïren respongué a l’interès dels que defensaven l’statu quo a reconciliar el creixement amb la conservació ambiental en un context d’elevada degradació ecològica (Gómez-Baggethun i Naredo 2015). El 2015, els Estats Membres de l’ONU van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els seus desset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que establiren les pautes per a aconseguir un desenvolupament global harmoniós amb la protecció ambiental. Dos dels ODS se centren en la biodiversitat: la conservació i l’ús sostenible dels oceans, les mars i els recursos marins (ODS 14) i la gestió sostenible dels boscos per a lluitar contra la desertificació, la degradació de la terra i la pèrdua de biodiversitat (ODS 15). Aquests objectius urgeixen a prendre mesures significatives per a reduir la degradació de les àrees naturals, aturar la pèrdua de biodiversitat i protegir i prevenir l’extinció d’espècies. No obstant això, els ODS no impliquen el monitoratge de les tendències absolutes en l’ús de recursos i prioritzen el creixement (e.g. ODS 8) sobre la integritat ecològica. En línia amb la política ambiental internacional, l’agenda global de biodiversitat, que s’originà a la literatura sobre conservació en la dècada del 2000, també segueix els principis de desenvolupament sostenible basat en el creixement. Si bé els objectius de biodiversitat del CDB de 2010, que cercaven reduir significativament la pèrdua de biodiversitat en aquell any, advocaven per la integració dels plans de gestió d’aquesta en la planificació econòmica, el Pla Estratègic per a la Biodiversitat 2011-2020 del CDB i les Metes d’Aichi per a la Biodiversitat de 2020 no entenen el desenvolupament sostenible sense creixement (CDB 2016). Així, a la Declaració de Cancún, el CDB promou el creixement sostenible i reitera la importància de considerar la biodiversitat en els diversos sectors econòmics, com l’agricultura, la silvicultura, la pesca i el turisme, ja que l’afecten directa i indirectament (CDB 2016). La cerca del creixement econòmic es defineix encara com a objectiu clau en els documents internacionals més influents al voltant de la política sobre biodiversitat i sostenibilitat ambiental, la qual cosa obstaculitza el progrés cap a un futur més sostenible (Otero et al. 2020). És hora, doncs, de revisar l’agenda global de biodiversitat per a garantir la seva coherència i millorar la seva eficàcia (Büscher & Fletcher 2020).

CAP A UNA NOVA POLÍTICA DE Conservació a l’Agenda Post-2020

La Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, per les seves sigles en anglès) i el Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) proposen moure’s des del paradigma del creixement econòmic cap a una economia global més sostenible (IPBES-IPCC 2021). L’actualització de l’”Esborrany Zero” del MGB Post-2020 també reconeix que es requereix una acció política urgent a nivell mundial, regional i nacional per a transformar els models econòmics, socials i financers (CBD 2020). El gir en la perspectiva sobre el creixement que mostren aquests documents marca un punt d’inflexió significatiu en la postura de les polítiques de biodiversitat i les avaluacions de les relacions economia-medi ambient. No obstant, aquest gir esdevé una excepció ja que només es troba a l’informe de l’ONU Global Biodiversity Outlook 4. I és que a l’informe posterior de l’ONU, Global Biodiversity Outlook 5, els arguments a favor de la transformació del model econòmic són perifèrics. El MGB Post-2020 ignora les conseqüències del creixement per a la  biodiversitat i per a la pròxima dècada s’enfoca bàsicament en tres aspectes: la formulació i descripció dels objectius definits a l’”Esborrany Zero”, amb èmfasi en la conservació d’espècies però sense esmentar la necessitat de prevenir noves extincions; l’establiment de mètriques mesurables, realistes, inequívoques i escalables per a detectar de manera efectiva els canvis en la biodiversitat i l’extinció d’espècies així com mesurar els canvis en la “salut” de la biota; i la implementació de mesures de conservació basades en la creació d’àrees protegides més ambicioses (veure les referències citades a Moranta et al., 2022). En relació amb aquest darrer punt, gran part de l’enfocament se centra en determinar la quantitat de terra i mar que s’ha de protegir per a mantenir aquests recursos apartats dels sistemes de producció. Aquestes mesures de conservació van des de les propostes Nature Needs Half i Half-Earth, destinades a conservar la meitat del planeta, fins a la proposta Whole Earth, una iniciativa més holística que suggereix allunyar-se de les estratègies orientades al creixement. Avui, totes aquestes alternatives són objecte de debats intensos i han provocat divisions entre els conservacionistes convencionals que cerquen la conservació via el creixement i els conservacionistes  més radicals que plantegen el divorci de la conservació de les lògiques capitalistes (per a més detall sobre aquestes visions alternatives, veure Moranta et al., 2022).

conservació DES Del decreixement

Proposam que els conservacionistes cooperin amb els ecologistes polítics i els economistes ecològics a l’hora de determinar els problemes i les contradiccions inherents a la relació creixement econòmic/biodiversitat. El metabolisme socioeconòmic capitalista no és compatible amb una economia que respecti els límits de la biosfera. L’impacte negatiu del creixement sobre la biodiversitat ha estat demostrat empíricament a la literatura, i els programes de conservació ambiental i de la biodiversitat basats en el creixement han resultat ineficaços. La contínua extracció de valor i mercantilització de la natura és necessària per a salvaguardar el capital i a assegurar el creixement, cosa que constitueix una de les contradiccions més importants del capitalisme. Una economia capitalista no sols esgota la base material per a la seva reproducció, sinó que també deteriora les condicions biofísiques que possibiliten la vida a la Terra. La mercantilització capitalista de la natura i les polítiques de conservació que se’n deriven, com són els pagaments per serveis ecosistèmics i les compensacions de biodiversitat, perpetuaran l’statu quo pro-creixement.

És necessari que les nacions del món avancin cap a una economia amb una menor base material i més orientada als serveis socials. Aquest model ens conduirà cap a nous objectius socials, més enllà del PIB, i millorarà el benestar de les persones i la natura (IPBES-IPCC 2021). Cal canviar el funcionament de les institucions financeres, polítiques, acadèmiques i socials. Es pot aconseguir un futur millor a través d’una reducció democràtica i redistributiva de la base material de l’economia global des del decreixement sostenible (Kallis 2011), i evitar, així, dirigir-nos cap al col·lapse inherent a les crisis capitalistes, responsables de recessions econòmiques que fan malbé les condicions socioecològiques. La reducció equitativa de la base material de l’economia ha de cercar revertir el deteriorament de la base dels recursos planetaris i la consegüent degradació ambiental. Integrada en les polítiques i plans de conservació, una estratègia de decreixement sostenible aturarà de manera efectiva la pèrdua de biodiversitat i millorarà les condicions ecològiques, alhora que també el benestar humà. Juntament amb objectius de prosperitat compartida, aquesta estratègia també ajudarà la societat a adaptar-se al futur amb menys recursos i més conflictes que se’ns ve a sobre. Cal considerar els límits del creixement en un planeta finit, com també la limitada capacitat de càrrega ecològica i social; cercar guanys en eficiència no és suficient. Defensam i aportam pautes específiques per a una estratègia de conservació basada en el decreixement sostenible (Taula 1). Proposam la inclusió de nous objectius socials a l’agenda global de conservació que haurien d’esdevenir els seus pilars per tal que aquesta garantís la construcció d’una societat més inclusiva, segura i justa: la convivència respectuosa entre les espècies i les races (incloent les humanes), el respecte ètic per la natura, regles comercials més justes i una renda bàsica de conservació (veure Moranta et al., 2022)

Directrius per a una estratègia de conservació de la biodiversitat des del decreixement sostenible
1. Ampliar la política de conservació perquè aquesta quedi integrada a totes les polítiques.
2. Reconèixer la connexió entre una economia orientada al creixement i la pèrdua de biodiversitat.
3. Evitar els mecanismes de conservació basats en el mercat (e.g. pagaments per serveis ecosistèmics i compensacions de biodiversitat) i la mercantilització de la biodiversitat com a instruments fonamentals de conservació.
4. Passar d’un enfocament centrat en la conservació de la biodiversitat a un enfocament transdisciplinari que fusioni la conservació de la biologia amb les ciències socials crítiques.
5. Adoptar un enfocament d’economia ecològica crítica per a incloure la dimensió sociopolítica de la conservació, que transcendeixi l’enfocament centrat en el capital natural i el valor de mercat de la natura (més enllà dels postulats de l’economia convencional al voltant de la valoració monetària de la natura i la seva financiarització i la lògica del benefici).
6. Allunyar-se del paradigma de conservació basat en la preservació de “peces de natura intacta” per anar cap a un nou paradigma basat en una transformació post-capitalista de l’economia, que consideri el sistema socioeconòmic com a part de la biosfera, per a abordar de manera efectiva la pèrdua de biodiversitat.
7. Aturar i prohibir a nivell mundial les activitats que no puguin transformar-se socioecològicament per a revertir l’empitjorament de la base dels recursos planetaris i la consegüent degradació ambiental i construir, així, una societat més inclusiva, segura i justa.
8. Desenvolupar instruments de conservació que no es basin en el mercat, com, per exemple, una renda bàsica per a la conservació, la conservació basada en la comunitat i visites recreatives fetes des del compromís.
9. Democratitzar radicalment els processos de presa de decisions pel que fa a polítiques de conservació i potenciar el diàleg entre científics, pobles indígenes i moviments socials.
10. Considerar la conservació de la biodiversitat dins d’un enfocament més ample que també tengui en compte la protecció de la diversitat bio-cultural, de manera que es preservin i millorin les activitats i comunitats que co-evolucionen amb la diversitat biològica (e.g. agricultura agroecològica i comunitats indígenes).

TAULA I. Directrius en el Marc Global de Biodiversitat post-2020 (post-2020 Global Biodiversity Framework) per a una estratègia de conservació sostenible des del decreixement.

La societat necessita allunyar-se de la idea, àmpliament acceptada, de l’economia en el centre, amb el impactes que això comporta, i dirigir-se cap a una altra més pacífica, però radical, de la vida en el centre. Si el capitalisme, com a sistema que necessita un creixement continu per a perpetuar-se, serà capaç de reorientar-se en torn de conceptes de decreixement o si es requerirà un sistema econòmic alternatiu és una pregunta fonamental que admetrà respostes diverses segons les particularitats dels territoris i les seves societats. Així per exemple, a Torres i Moranta (2020) mostram com una estratègia de decreixement sostenible a regions altament turistitzades com les Balears ha de cercar revertir el metabolisme socioeconòmic associat a la indústria turística, que demanda un consum intensiu de materials i energia i genera quantitats ingents de residus i emissions, en un intent de disminuir els impactes socioecològics que el turisme provoca dins i fora del territori.

BIBLIOGRAFIA

Büscher, B. i Fletcher, R. 2020. The Conservation Revolution : radical ideas for saving nature beyond the antropocene. Verso, London.

CBD. 2016. The Cancun Declaration on mainstreaming the sustainable use and conservation of biodiversity for well-being. Convention on Biological Diversity (UNEP/CBD/COP/13/24), Cancun, Mexico, p.7.

CBD. 2020. Update of the zero draft of the post-2020 global biodiversity framework. Praparations for the post-2020 biodiversity framework. Convention on Biological Diversity, p. 9.

IPBES-IPCC. 2021. IPBES-IPCC co-sponsored workshop report on biodiversity and climate change. Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (IPBES) and Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC). 28pp.

Gómez-Baggethun, E. i Naredo, J,M. 2015. In search of lost time: the rise and fall of limits to growth in international sustainability policy. Sustainability Science, 10: 385–395.

Kallis G. 2011. In defence of degrowth. Ecological Economics, 70: 873–880.

Moranta, J., Torres, C., Murray, I., Hidalgo, M., Hilmar, H. i Gouraguine, A. 2021. Transcending capitalism growth strategies for biodiversity conservation. Conservation biology, 36: e13821.

Otero, I., et al. 2020. Biodiversity policy beyond economic growth. Conservation Letters, 13: e12713

Sage, R.F. 2020. Global change biology: A primer. Global Change Biology, 26: 3–30.

Torres, C.M. I Moranta, J. 2020. La emergencia climática en economías turistizadas: la necesaria transición económica, ecológica y social como base para una mitigación efectiva. Revista de economia crítica, 30: 120-135.

Presentacio-viii-jornades-medi-ambient-moranta-el-al-2022Baixa
Comentaris-presentacioBaixa

Entrevista en el programa Nautilus d’IB3 ràdio sobre la necessitat de transcendir el creixement econòmic capitalista per a la conservació de la biodiversitat

18 dissabte des. 2021

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , ,

*Entrevista emesa dia 18 de desembre de 2021 durant la primera hora del programa

——————————————————————————————————————–

Cristina Amanda Tur (CAT)- Tres de les institucions científiques més potents que tenim a les illes s’han unit per dir-mos que ha arribat l’hora de trobar una nova fórmula d’organització social que permeti realment la conservació de la biodiversitat. Investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el Centre Oceanogràfic de Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia i de la Universitat de les Illes Balears, ni més ni menys, han publicat un article demolidor on mos adverteixen que les polítiques de conservació actuals no funcionen… Mos ho explicarà millor i amb més detall el primer autor des treball, investigador del Centre Oceanogràfic de Balears, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia… el biòleg Joan Moranta… Bon dia, benvingut al Nautilus.

Joan Moranta (JM)- Bon dia i moltes gràcies per convidar-me al programa.

CAT- La primera conclusió que he tret llegint l’article és que el desenvolupament sostenible no és possible, que no és compatible amb la conservació de la biodiversitat… El creixement verd no existeix?

JM- Bona pregunta per començar… Sí que existeix… el creixement verd, el creixement blau i l’economia circular, son nous conceptes que justifiquen poder continuar fent el mateix de sempre, però que no ho pareixi. Es a dir, el nostre sistema econòmic necessita creixa contínuament per no entrar en recessió (crisis 2008; COVID-19) i com que ja sabem que aquest sistema capitalista està a la base i l’arrel dels problemes ambientals i socials, doncs necessitem inventar conceptes nous per donar certa aparença de que fem les coses bé… però en definitiva no estam canviant res.

És el mateix que va passar l’any 1987 amb el concepte de desenvolupament sostenible. Fins aquest any, 1987, el creixement econòmic s’entenia com el principal motor dels problemes ambientals. És important anomenar aquí s’informe Meadows de l’any 1972 amb el títol de “Limits al Creixement” on se reconeixia la necessitat de posar fre al creixement econòmic. En canvi, l’any 1987, surt l’informe Brutland, que va tenir una gran repercussió a nivell mundial, que inventa la idea de desenvolupament sostenible i canvia la concepció del problema… i passa a definir el creixement econòmic com la solució als problemes ambientals… a partir de les millores tecnològiques, és a dir, aplicar solucions tecnològiques, gracies a la inversió econòmica, per solucionar els problemes de la degradació ambiental causades pes mateix sistema econòmic… I és precisament en aquesta oxímoron on està la rel del problema.

CAT- El passat mes d’octubre es va celebrar a la Xina la COP 15 del Conveni sobre la Biodiversitat Biològica, l’equivalent, si parlem de biodiversitat, del que seria la COP 26, la conferència sobre canvi climàtic que s’ha celebrat a Glasgow… Ha tingut menys publicitat… Però, i els resultats? Són similars? Ho dic perquè al vostre article ja deis que les polítiques de conservació no van pel bon camí i que les agendes globals estàn fracasant…

JM- Així és… Primer vull dir que aquestes grans conferencies, les COP, són importants i necessàries… però ara ja no són suficients. Essent una mica dràstic, diria que… al final… dona la sensació que del que es xerra en aquestes conferencies, és de com seguir destruint el planeta… però fent-ho més a poc a poc. Igual que l’acord que es va signar a la COP 26 del CC, la de la COP 15 sobre la biodiversitat, també ha estat bastant decebedora… ja que es continua xerrant de l’ús sostenible de la diversitat biològica, el manteniment des serveis ecosistèmics, el valor econòmic des capital natural i la contribució de la naturalesa a la activitat econòmica, que el que realment fa tot això és mercantilitzar la natura.

CAT- Quines activitats són les més destructores?

JM- El principal problema és que el creixement econòmic il·limitat, necessari per sostenir les societats capitalistes actuals, requereix un consum continu i cada vegada més gran de materials i energia. Per poder cobrir aquestes exigències materials i energètiques s’ha transformat profundament una part important del planeta, amb les conseqüències negatives per a la biodiversitat. Per exemple, l’expansió de l’agricultura i aqüicultura intensives, la silvicultura, la sobrepesca, la indústria (inclòs el turisme), la urbanització i el transport globalitzat són només algunes de les activitats econòmiques que han i estan alterant els ecosistemes terrestres, aqüícoles i marins.

CAT- Necessitem canviar tot el nostre sistema econòmic?

JM- Efectivament. Necessitem deixar de tenir l’economia i el creixement econòmic en el centre… com objectius col·lectius… i posar el medi ambient i les persones en el centre de tot. Avui en dia mesurem el progrés d’una societat en funció des seu Producte Interior Brut i el seu creixement econòmic… que cada any ha de créixer un 3% respecte a l’any anterior… perquè la màquina de producció i consum funcioni a bon ritme i no entrem en crisis. Però,… que passaria si canviéssim l’objectiu i ens fixéssim amb altres paràmetres per mesurar el progrés?… per exemple:

  1. La qualitat de l’aigua que bevem i l’aire que respiram
  2. La qualitat i procedència dels aliments que menjam
  3. El ben conservats que tenim els nostres ecosistemes terrestres, aquàtics i marins
  4. La producció neta de l’energia que necessitam
  5. La mobilitat de baixa contaminació
  6. El ben estar i la salut de les persones
  7. La participació ciutadana, la democratització i la societat civil activa
  8. L’accés a la educació de qualitat
  9. L’accés a l’habitatge digne
  10. La reducció de les desigualtats socials i des índex de pobresa
  11. Etc, etc, etc….

Tost aquests elements haurien d’estar en el centre del decreixement sostenible.

CAT- Jo sovint crec que un dels grans problemes que tenim és que ni els nostres gestors polítics ni bona part de la població entenen realment la importància de conservar la biodiversitat, que no entenen quina rellevància pot tenir que desapareixin algunes espècies… És difícil canviar el sistema si no hi ha una consciència social de la gravetat del que està passant… No sé si teniu una fórmula que ens pogués ajudar en aquest aspecte…

JM- Jo crec que és una qüestió de prioritats… si la prioritat és l’economia, possam tots els recursos a salvar l’economía… però si canviam el focus i posam l’atenció, el recursos i l’energía a reduir el canvi climàtic, conservar la biodiversitat i al servei del benestar de les persones… viuríem un canvi radical de paradigma…, per exemple:

  1. Fer una transició energètica justa i equitativa
  2. Tenir una producció d’aliments de base agroecológica i de baix impacte ambient… també més justa i equitativa
  3. Disminuir la producció de residus i desaprofitament alimentari
  4. Prohibir l’obsolescència programada
  5. Promoure molt més els serveis de cures, salut i educació
  6. Incentivar la participació ciutadana i la democràcia activa.

CAT- Balears podria ser un bon exemple de territori on s’intenta rendibilitzar econòmicament la conservació de la natura, on se mos parla contínuament de desenvolupament sostenible… En aquest cas concret, què proposaríeu per començar a millorar la situació? Què hem de fer per a una conservació efectiva, què hem d’eliminar i que hem de potenciar?

JM- Jo crec que precisament el problema està en voler rendibilitzar econòmicament la natura o la mitigació des canvi climàtic. La solució passa per reduir, reduir i reduir… reduir el consum… reduir l’utilització de matèries primes… reduir la necessitat d’energia…, en definitiva reduir el nostre metabolisme social i evitar així que la societat col·lapsi.

En aquest sentit les Illes Balears no som un bon exemple… de fet l’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat des sistema, sinó tot el contrari. Ja no tenim capacitat de produir els aliments, ni l’energia que necessitem per subsistir… i les desigualtats socials han augmentat…

CAT- Una part que no podem obviar de la proposta és que destaqueu que l’estratègia de decreixement sostenible no només frenaria la pèrdua de biodiversitat sinó que també milloraria el benestar humà… En què es traduiria aquest benestar?

JM- Imaginat per un moment que en lloc de tenir una agenda 2030 amb els objectiu de desenvolupament sostenible… tinguéssim una agenda 2030 basada en objectius de prosperitat compartida… sense creixement. El canvi és radical, el focus ja no estaria en el desenvolupament ni en el creixement…si no en la necessitat de compartir i construir una societat més justa i equitativa… per exemple:

  1. Centrar-nos en la qualitat de les nostres vides
  2. La salut i felicitat de les persones
  3. La solidés de les nostres relacions i confiança en la comunitat
  4. La satisfacció i realització personal en els llocs de feina
  5. Tenir cura dels nostres sentiments i dels objectius compartits
  6. Participació plena en la vida social i política

CAT- Sembla difícil aturar la producció d’aliments en grans terrenys d’agricultura intensiva, aturar la sobrepesca i la urbanització si segueix augmentant la població humana… Ja sé que entrar en aquest debat encara sembla revolucionari i políticament incorrecte, però potser caldrà fer-ho. El decreixement sostenible hauria d’incloure el decreixement de la població humana mundial?

JM- Efectivament, aquest és un tema molt delicat… En el mon hi ha a prop de 8 mil milions de persones… En el 1800 n’hi havia nomes mil milions… La gran explosió demogràfica s’ha produït en els darrers 200 anys gràcies a la utilització d’energies fòssils (carbó, petroli i gas) i als avanços tecnològics…que van permetre alimentar cada vegada més gent. Però, tanmateix… l’escassesa de matèries primes i d’energies fòssils… tornarà a posar les coses en el seu lloc… tal com fa la natura amb totes les especies. El més intel·ligent seria que ho féssim d’una manera ordenada i no imposada pes propi sistema.

Però aquí també hi ha una altre lectura més immediata… les xifres del sistema capitalista canten per elles mateixes i son aclaparadores… En el mon hi ha unes 3000 persones que son multimilionaris… l’1% de les persones més riques acumulen el 82% de la riquesa global i emet més del doble de carboni que la meitat més pobre de la humanitat… només el 20% de la població mundial consumeix el 80% dels recursos… en canvi, hi ha 700 milions de persones que viuen en situació d’extrema pobresa… això vol dir que 1 de cada deu persones té problemes per satisfer les seves necessitats més bàsiques, com la salut, la educació, s’acacés a s’aigua i els aliments…

Quina és la conclusió en el moment actual?… el que sobre en el món no son persones… SON MILIONARIS…

——————————————————————————————————————–

Podeu escoltar la primera hora del programa aquí:

https://ib3.org/carta?id=4dda7ebf-d02d-44b1-8685-700e2933b11e&type=RADIO

Podeu escoltar el fragment de l’entrevista aquí:

https://ib3.org/carta?id=4dda7ebf-d02d-44b1-8685-700e2933b11e&type=RADIO&t=265&f=1246

També podeu llegir l’article “Transcending capitalism growth strategies for biodiversity conservation“.

El manifest “La vida Al Centre” advoca perquè «la base de l’economia no ha de ser el turisme»

24 diumenge maig 2020

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , ,

Joan Moranta, activista de Terraferida, i Jordi López, representant de REAS Balears (Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària), són dues de les persones promotores del manifest “La vida al centre”, que conté 77 propostes per a fomentar un sistema econòmic alternatiu, basades en set àmbits: social i de cures, laboral, econòmic, agroecològic, turístic, territorial i ambiental i per a la participació i la democràcia. De moment ja s’han adherit a l’escrit 116 entitats i col·lectius, així com 1.167 persones a nivell particular.

Entrevista publicada a El Económico (Última Hora) el 23 de maig de 2020. Enllaç a la noticia

Turisme contranatural

13 divendres març 2020

Posted by in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , ,

*Article publicat a l’Arabalears el 13/03/2020

Les alarmes es van disparant en format de crisi i cada vegada es fa més palès que estam en una situació d’alta vulnerabilitat

L’especialització turística que l’economia balear ha experimentat des dels anys 1960 no ha anat acompanyada d’una menor vulnerabilitat. Aquest fet l’hem comprovat recentment arran de tres esdeveniments, molt diferents en essència, que han fet trontollar el sistema: la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia Covid-19. El primer, una crisi empresarial global, relacionada amb una política turística molt dependent de decisions alienes, llunyanes i poc transparents. El segon, una crisi meteorològica regional, relacionada amb un escenari de canvi climàtic d’increment del nivell de la mar i major intensitat dels temporals extrems. El tercer, una crisi sanitària planetària, lligada a la globalització i la major capacitat de mobilització de les persones. Tres episodis catastròfics, imprevistos i de distint origen que tenen en comú una estratègia de socialització de costos i privatització de beneficis afavorida per les institucions.

La fallida tingué lloc el setembre del 2019 quan es varen confirmar les dificultats del touroperador Thomas Cook per fer front als seus pagaments, tot amenaçant amb una crisi econòmica en cadena. Es va estimar un deute d’uns 120 milions d’euros i molts treballadors varen quedar a l’atur. A més, va afectar milers d’usuaris, va posar en perill les reserves de la temporada turística següent i va comprometre la connectivitat dels aeroports. Els governs central i autonòmic varen sortir al rescat del sector per intentar contrarestar els efectes de la fallida sobre les empreses i els treballadors.

La borrasca va arribar el mes de gener del 2020 arrasant les platges i infraestructures de primera línia de costa. A més, la suspensió del transport marítim va resultar en una manca d’aliments peribles, cosa que posà de manifest la precarietat del sistema agroalimentari. Els empresaris turístics ens han fet saber les nefastes conseqüències que tindrà la manca de compromís dels governs central i autonòmic per escometre les reparacions necessàries. En consonància, els batles dels municipis afectats han expressat la seva preocupació per l’estat del litoral i volen solucions ràpides, per via d’urgència i botant-se les avaluacions d’impacte ambiental, que en alguns casos ja han arribat. Reclamen que una part de l’Impost del Turisme Sostenible es dediqui a regenerar la costa malmesa. Serà interessant conèixer les actuacions que hi duran a terme els governs i quines mesures d’adaptació posaran en marxa.

El virus, que ha provocat una malaltia infecciosa que s’ha estès pels cinc continents, ja ha arribat a les Balears aquest mes de març. La Covid-19 també pot comprometre les reserves de la temporada turística. La Confederació d’Associacions Empresarials de Balears ha manifestat la seva preocupació perquè el coronavirus pot afectar l’afluència de turistes. També insten les autoritats i administracions públiques a evitar prendre decisions que no afavoreixin el desenvolupament de l’economia i la creació d’ocupació. La preocupació de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca i de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears és evident, i el Govern balear i el Consell de Mallorca (CIM) n’han pres nota i s’han posat a fer feina per salvar la temporada proposant alternatives de promoció, ja que la ITB de Berlín, la fira on es concreten la major part de les reserves de la temporada, s’ha suspès. Els 6,7 milions d’euros que el CIM té previstos per a promoció turística s’han de gastar. Són molt importants les mesures que es puguin prendre per evitar el contagi de les persones. És curiosa l’estratègia conjunta que segueixen els governs i el sector turístic per transmetre la sensació de màxima tranquil·litat i control de l’epidèmia. Encara que sigui possible posar en quarantena les persones, és impossible fer el mateix amb els mercats.

Les alarmes es van disparant en format de crisi (empresarial, meteorològica, alimentària, sanitària) i cada vegada es fa més palès que estam en una situació d’alta vulnerabilitat. Cal tenir clares quines són les prioritats. No podem continuar amb la dinàmica d’intentar reparar any rere any les destrosses que els temporals marítims provocaran sobre unes infraestructures situades on no haurien d’estar. Ens cal una nova planificació del litoral que contempli els escenaris previstos pels efectes del canvi climàtic de pujada del nivell del mar i retrocés de la línia de costa. Tampoc podem basar l’èxit econòmic en la promoció turística, dedicant-hi cada vegada més pressupost. Intentar transmetre tranquil·litat i confiança als mercats emissors davant cada nou imprevist no garanteix que es puguin evitar els efectes sobre l’economia. El nostre model turístic, sustentat en l’estratègia de “com més millor” ja està caduc i mai no arribarà a ser sostenible.

Atesa la vulnerabilitat de l’especialització turística, la necessitat urgent d’un canvi de model econòmic crida a la responsabilitat de tota la societat per poder posar en marxa la transició política, econòmica i social que cal per afrontar el futur que s’apropa i obliga el present no només a posar fre al desenvolupament de la indústria turística i a les polítiques que la fomenten sinó, sobretot, a planificar i consensuar socialment una estratègia de decreixement turístic deliberada i conscient per evitar el col·lapse ecològic i social. En definitiva, cal fomentar l’economia de proximitat i guanyar en resiliència i sobirania (alimentària i energètica).

Podeu llegir l’article sencer a la web d’ Alba Sud

https://www.arabalears.cat/opinio/Turisme-contranatural_0_2414758703.html

 

La vulnerabilitat de l’especialització turística

11 dimecres març 2020

Posted by in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , ,

*Article publicat a Alba Sud el dia 11/03/2020

L’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat del sistema, sinó tot el contrari. Tres esdeveniments recents (la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia COVID-19) han fet trontollar els fonaments del sistema econòmic.

Tradicionalment, alguns empresaris de Balears, quan els seus negocis es fonamentaven bàsicament en el cultiu de conreus, el que feien sovint en llevar-se era mirar el cel per intentar esbrinar si el temps seria favorable per als seus cultius. Això passava majoritàriament abans de 1960, quan encara hi havia prop de 65.000 agricultors i l’economia depenia de la bonança meteorològica. Seixanta anys després de l’inici d’una important transformació econòmica (actualment queden menys de 6.000 pagesos ˗incloent ramaders, silvicultors i pescadors- a Balears), impulsada per l’ampliació planificada de les portes d’entrada a les Illes (ports i aeroports), els empresaris actuals, dedicats sobretot als sectors del turisme i dels serveis, segueixen atents a l’esdevenir de la natura, encara que avui vivim d’esquena a ella. Però, ara, no sols estam pendents de la meteorologia, altres factors externs i de diferent idiosincràsia també ens afecten amb contundència, de tal manera que l’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat del sistema, sinó tot el contrari. De setembre de 2019 a març de 2020, han succeït tres esdeveniments de naturalesa distinta que han fet trontollar els fonaments del sistema econòmic alertant, un cop més, el sector turístic balear, en particular, i la societat, en general. Una societat que, malauradament, ja està acostumada a contemplar les lamentacions del sector turístic-empresarial cada inici o final de temporada en torn de potencials males previsions per a les reserves o del no compliment de les expectatives de guanys esperades, respectivament.

Els tres esdeveniments dels quals parlam, la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia COVID-19, són molt diferents en essència. El primer, una crisi empresarial a escala global, relacionada amb una política empresarial i turística molt dependent de decisions alienes, llunyanes i poc transparents. El segon, una crisi meteorològica regional, relacionada amb un escenari de canvi climàtic que es manifesta en un increment tant del nivell del mar com de la freqüència i intensitat dels temporals extrems. El tercer, una crisi sanitària a escala planetària, relacionada amb la globalització i la consegüent major capacitat de mobilització de persones i materials d’una punta a l’altra del món.

Però és precisament això els que ens interessa, comprovar els efectes negatius que tenen tres episodis catastròfics, imprevists i d’origen diferent sobre l’economia de les Illes (i el món). Els tres són molt preocupants a causa de totes les conseqüències socioeconòmiques que impliquen, principalment pèrdues milionàries, desacceleració de l’economia i caiguda de l’ocupació, i també increment de la mortalitat en els dos darrers casos. No sols en l’àmbit local, la fallida de Thomas Cook va deixar atrapats uns 600.000 turistes que gaudien de vacances en destinacions de tot el món, la borrasca va tenir impactes devastadors a la costa del llevant peninsular amb unes destrosses valorades amb més de 71 milions d’euros, i la malaltia està tenint grans repercussions econòmiques i laborals arreu del món, com, per exemple, la cancel·lació del World Mobile Congress de 2020 a Barcelona, amb un impacte econòmic esperat de 492 milions d’euros i la creació de 13.000 llocs de feina. Els tres tenen en comú que cada vegada que vénen mal dades, ja sigui a causa d’una mala gestió empresarial o com a fruit de fenòmens naturals, el sector turístic-empresarial reclama intervenció pública per pal·liar les seves pèrdues atenent a una estratègia de socialització de costos i privatització de beneficis afavorida per les institucions.

La fallida del tour operador britànic Thomas Cook tengué lloc el setembre de 2019 quan es van confirmar les dificultats de l’empresa per fer front als seus pagaments provocades, en part, pel fenomen del «Brexit», tot amenaçant amb una crisi econòmica en cadena. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) va estimar un deute d’uns 100 milions d’euros pendents de cobrament, els transportistes d’autocars xifraven en 5 milions les pèrdues i molts treballadors van quedar a l’atur. Però, a més del deute econòmic i la pèrdua directa de llocs de feina, la fallida va afectar milers d’usuaris, va posar en perill les reserves de la temporada següent i va comprometre la connectivitat de l’aeroport de Son Sant Joan amb els principals mercats emissors tot afectant més de 350.000 seients. Els governs central i autonòmic varen sortir al rescat del sector per intentar contrarestar els efectes de la fallida sobre les empreses i els treballadors.

La borrasca Glòria va arribar amb força el mes de gener de 2020 i va fer malbé el litoral illenc, i va arrasar les platges, ja regenerades per l’efecte d’altres temporals, i infraestructures vàries que durant dècades hem construït i reconstruït a primera línia de costa tot desafiant la força de les onades. Una de les conseqüències indirectes que vàrem patir durant els dies que va durar la borrasca Glòria, que va obligar a suspendre durant dies el transport marítim, va ser la manca d’aliments peribles als supermercats, cosa que posa de manifest, també, la precarietat del sistema agroalimentari de l’arxipèlag. Però els mals auguris no s’han fet esperar, els restauradors i empresaris turístics de les zones afectades ja ens han fet saber les nefastes conseqüències econòmiques que tindrà la falta de compromís dels governs central i autonòmic per escometre les reparacions necessàries per deixar les platges i els passejos marítims impecables per a rebre el primer volum important de turistes de l’any. Els danys en infraestructures públiques causats per la borrasca Glòria a les Balears superen els 16 milions d’euros, però els empresaris i els batles no han deixat de queixar-se davant del fet que el govern de Madrid sols hi volia dedicar inicialment 4,4 milions per a la seva reparació. Els batles dels municipis de Mallorca més afectats per la borrasca han expressat la seva preocupació per l’estat de la franja litoral i han reclamat solucions ràpides, per via d’urgència i amb possibilitat de botar-se els informes d’avaluació d’impacte ambiental, per tal de poder arribar a l’inici de la temporada turística en condicions i evitar una imatge que ara qualifiquen de vergonyosa i caòtica. Reclamen que part l’Impost de Turisme Sostenible es dediqui a regenerar la costa malmesa. Serà interessant conèixer els detalls de les actuacions que hi duran a terme els governs (central i autonòmic) per fer front a les demandes del sector i quines mesures d’adaptació posaran en marxa, tenint en compte les declaracions d’emergència climàtica fetes per les institucions. En aquest sentit, segons ens diuen els científics, la pèrdua de platges i el retrocés de la línia de costa seran molt significatius a tot el litoral espanyol.

La COVID-19, provocada per un coronavirus amb epicentre a Wuhan (Xina), que ja s’ha estès pels cinc continents, tot infectant no sols les persones sinó també els mercats, ja ha arribat (entre febrer i principis de març de 2020) a Espanya i a Balears. La infecció provocada per aquest virus també pot comprometre les reserves de la temporada turística. De fet, la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB) ja ha manifestat la seva preocupació perquè el coronavirus pugui afectar l’afluència de turistes a les Illes en els pròxims mesos. Però no sols això, sinó que insten les autoritats i administracions públiques que evitin prendre decisions que no afavoreixin el correcte desenvolupament de l’economia i de la creació d’ocupació. En efecte, la CAEB també ens posa en alerta perquè els efectes del virus se sumen a la nova desacceleració econòmica i a l’augment de l’atur. Han estat molts els esdeveniments socials de fires, congressos, exposicions culturals i competicions esportives que s’han vist afectats per les mesures preses per tal d’evitar contagis. Fins al punt que alguns d’aquests esdeveniments han estat suspesos, com, per exemple, la ITB de Berlín, programada per al mes de març, la major fira del sector turístic i la més important per a Balears, on es concreten la major part de les reserves de tota la temporada. La preocupació de la FEHM i de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears (ACH) és evident, i el Govern Balear i el Consell de Mallorca (CIM) han pres nota i s’han posat a fer feina per intentar salvar la temporada turística tot proposant i organitzant alternatives de promoció de les Illes. Els 6,7 milions d’euros que el CIMC té previstos per a promoció turística aquest any 2020 s’han d’anar gastant… En aquest cas, són molt importants les mesures que es puguin prendre a tot nivell per evitar el contagi de les persones i reduir-ne la mortalitat. És curiosa l’estratègia conjunta que s’està seguint entre els governs i el sector turístic-empresarial, que intenten transmetre la sensació de màxima tranquil·litat i control de l’epidèmia. Però cal tenir en compte que, encara que sigui possible posar en quarantena les persones, és impossible fer el mateix amb els mercats i l’economia desregulada.

Les alarmes, idò, es van disparant en forma de «crisis» (empresarial, climàtica, meteorològica, sanitària, alimentària,…), i cada vegada es fa més palès que estam en una situació de vulnerabilitat i d’alt risc. Però, per poder plantar cara a aquesta situació, cal tenir clares quines són les prioritats. No podem continuar amb la mateixa dinàmica d’intentar reparar any rere any les destrosses que els temporals marítims, cada cop amb més intensitat, provocaran sobre unes infraestructures situades on no haurien d’estar. A més, la causa de la pèrdua d’arena a les platges urbanes no té només el seu origen en els efectes dels temporals. Com ja s’ha explicat reiteradament, això es produeix degut al fet que els passejos marítims i les urbanitzacions que hem construït sobre els sistemes dunars rompen la dinàmica natural d’aquests ecosistemes costaners. Sens dubte, ens cal una nova planificació del litoral que contempli els escenaris prevists pels efectes del canvi climàtic de pujada del nivell del mar i retrocés de la línia de costa. Probablement, qualsevol solució tecnològica que plantegi posar «murs» a les onades per poder continuar amb les activitats de sempre, a la llarga, serà més costosa que intentar recular les infraestructures cap a l’interior. Tampoc podem basar l’èxit del nostre model econòmic en la promoció turística, tot dedicant-li cada vedada més pressupost, intentant transmetre tranquil·litat i confiança als mercats emissors cada vegada que sorgeix algun imprevist, ja que això, com hem pogut comprovar en el cas de la fallida de Thomas Cook i del coronavirus, no garanteix que es pugui evitar la baixada de reserves i les cancel·lacions, ni els seus efectes sobre l’economia. El nostre model turístic, sustentat en l’estratègia de “com més millor” (més turistes, més vols, més creuers…) ja està caduc i mai no arribarà a ser sostenible.

Donada la vulnerabilitat de l’especialització turística, la necessitat urgent d’un canvi de model econòmic crida a la responsabilitat de tota la societat per poder posar en marxa la transició política, econòmica i social que cal per afrontar el futur que s’apropa i obliga el present no només a posar fre al desenvolupament de la indústria turística i a les polítiques que la fomenten sinó, sobretot, a planificar i consensuar socialment una estratègia de decreixement turístic deliberada i conscient per evitar el col·lapse ecològic i social. Ja no podem seguir ignorant les repercussions del turisme sobre l’elevat consum de recursos, materials i energia, ni sobre la generació de residus i emissions de gasos d’efecte hivernacle, ni sobre les importants desigualtats i iniquitats que provoca en el si de la societat. En definitiva, cal desermar l’economia globalitzada, fomentar l’economia de proximitat i guanyar en resiliència i sobirania, tant alimentària com energètica.

http://www.albasud.org/noticia/ca/1192/la-vulnerabilitat-de-l-especialitzaci-tur-stica

 

El debat masculí d’Habtur sobre el lloguer turístic

10 divendres maig 2019

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

 

Crònica del debat organitzat per Habtur el 30 d’abril de 2019 a l’auditori del ParcBit sobre el lloguer turístic. Una versió amb petites modificacions es va publicar el dia 10 de maig de 2019 a Aguait (Enllaç a la publicació).

*Document elaborat amb les valuoses aportacions de Catalina Torres, Joaquim Valdivielso i Jaume Adrover

Resum: El turisme ha envaït tots el racons de Mallorca i ha entrar fins a la cuina. Mentrestant els partits polítics fan demagògia i intenten guanyar-se la confiança dels multipropietaris que lloguen les seves cases a turistes. Això va de l’avarícia i la cobdicia desfressades del mite de la economia compartida mitjançant el lloguer turístic.

El darrer dia d’abril, Habtur, l’associació de propietaris que destinen les seves cases al negoci del lloguer turístic, va reunir a l’auditori del ParcBit varis representants polítics (per cert, tots homes) per debatre sobre el vell negoci del lloguer vacacional. El cartell anunciant l’esdeveniment assenyalava la participació dels principals partits polítics, incloent-hi l’extrema dreta, i destacava que Podem havia rebutjat assistir-hi. Finalment, hi varen participar Pere Fuster (MÉS per Mallorca), Andreu Alcover (PSIB), Antoni Costa (PP), Josep Melià (Pi) i Marc Pérez (Ciudadanos). El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, anunciat en primera instància com a representant de MÉS, no va comparèixer i tampoc no es va justificar la seva absència. Interessava, particularment, conèixer la seva opinió, ja que durant tota la legislatura no s’ha pronunciat sobre la problemàtica del lloguer turístic. La bona notícia, per sort, va ser l’absència de la ultradreta.

#LloguerTuristic

El debat va transcórrer sense sorpreses. La primera pregunta, «Lloguer Turístic, sí o no?» de la periodista Virginia Galiano (moderadora del debat), va tenir una resposta afirmativa per part de tots: un «SÍ rotund», en majúscules, per part de PP, Pi i Ciudadanos i un «Sí però», amb la boca petita, per part de MÉS i PSIB. Així doncs, va quedar clara la connivència de tots els partits amb aquesta activitat econòmica i sols en alguns matisos es varen encarar les postures.

El debat es va dividir en quatre blocs. El primer d’ells, centrat en la idoneïtat del preu de les places de la borsa. Segons l’opinió del PP, Pi i Ciudadanos, el preu de 3.500 euros que costa una plaça turística a un habitatge unifamiliar és excessiu i desmesurat i, a més, fora de mercat. Segons aquests partits, això fa que moltes famílies no les puguin pagar i quedin fora del negoci turístic.

En el segon bloc, es va tractar el tema de la llei turística. El sector liberal (PP, Pi i Ciudadanos) va criticar fortament la regulació realitzada pel Pacte de Progrés, tant al Govern de les Illes Balears, amb la reforma de la llei de turisme (l’anomenada «llei Barceló» o «llei Frankenstein», tal com va recordar el representant del Pi), com al Consell de Mallorca, amb la redacció del PIAT (Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics). El sector progressista va defensar aquesta regulació per intentar frenar el creixement.

Tanmateix, la contradicció de MÉS durant tota la legislatura va quedar palesa en el debat, ja que mentre argumentava sobre la necessitat de frenar el creixement, al mateix temps bravejava d’haver posat en el mercat el nombre més gran de places turístiques de la història. El representat del PSIB va mantenir una certa distància prudencial en el seu discurs respecte de la urgència de regular l’activitat, atabalant-se i enredant-se en alguns moments amb arguments sobre la necessitat de prohibir, regular i limitar. Talment com ha fet el seu partit al llarg de la legislatura. El que sí va quedar clar és que els partits de la dreta, si arriben al Govern, suprimiran les principals restriccions de la llei, és a dir, el termini de 5 anys de vigència de les llicències i proposaran que l’autorització sigui il·limitada; no controlaran el creixement amb un sostre de places; no posaran traves administratives com, per exemple, la necessitat del certificat energètic; i permetran el lloguer turístic a sòl rústic protegit.

El tercer bloc prometia. La moderadora va introduir la paraula màgica que, d’alguna manera, defineix la situació del sector turístic balear i el dia a dia de moltes persones a les illes: «MASSIFICACIÓ». Però la formulació de la penúltima pregunta del debat va esvair de cop totes les expectatives. Segons va exposar la moderadora, els menors de 12 anys no computen en el recompte de places turístiques –argument que l’ex-president d’Habtur, avui a les fileres del Pi, Joan Miralles, ha repetit sense aturall els darrers anys– i va demanar als representants dels partits si la llei turística s’havia de modificar. La pregunta va agafar per sorpresa als senyors de la taula que no varen saber què respondre. Poca cosa més a assenyalar es va dir sobre la massificació.
El darrer bloc, el que més va enfrontar les dues postures i més indignació va despertar entre el públic, atenent a les reacciones de la majoria –en alguns casos viscerals–, va tocar la qüestió del lloguer turístic a sòl rústic protegit. Els pobres arguments dels representants de MÉS i PSIB per justificar la necessitat de prohibir el lloguer turístic a sòl rústic, al·legant que si està protegit és perquè té uns determinats valors que s’han de preservar de la massificació, varen provocar la major escridassada per part del públic. Així mateix, per justificar-se i continuant amb les contradiccions, el representant de MÉS va recordar que aquesta modalitat està permesa gràcies a la nova llei agrària mitjançant les agroestades. Per contra, els altres tres partits es varen mostrar partidaris de possibilitar el lloguer turístic a sòl rústic protegit, ja que els ingressos que se n’obtenen permeten mantenir i rehabilitar les finques i no haver de vendre-les a estrangers.

Algunes de les «perles» que varen deixar anar cada un dels tertulians ens poden ajudar a entendre la posició real de cada un dels diferents partits envers el lloguer turístic:

  • Pere Fuster (MÉS): «El lloguer vacacional reparteix millor la riquesa que el sector hoteler. Aquesta comunitat autònoma és la que més places de lloguer turístic ofereix i aquesta legislatura se n’han repartit més de 50.000. Si algú creu que això és limitar o prohibir, que m’ho expliqui».
  • Andreu Alcover (PSIB): «Els preus de les places són adequats i estan dins el mercat perquè la gent les compra. Regular també implica limitar, però s’ha d’intentar trobar un equilibri amb el creixement».
  • Antoni Costa (PP): «A l’anterior legislatura, el lloguer turístic estava permès en els pisos mitjançant la llei d’arrendaments urbans. Les places turístiques no s’han de limitar sinó incrementar».
  • Josep Melià (Pi): «No sé què fareu amb les infraestructures quan hi hagi decreixement. Tancareu les carreteres, incineradora i depuradores?».
  • Marc Pérez (Ciudadanos): «Som un partit liberal i volem que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats. Suprimirem la zonificació perquè totes les famílies puguin treure profit dels beneficis que genera el turisme».

No podem finalitzar sense ressaltar els grans temes absents durant tot el debat: el paper que juga l’ús turístic afavorint l’especulació amb l’habitatge, ja que incrementa el valor de mercat i promou la fórmula “compri per llogar”; la relació entre lloguer turístic i la dificultat d’accés a l’habitatge; els problemes de convivència que genera el seu canvi d’ús, quan aquests passen d’ús residencial a ús turístic, i l’ocupació massiva de l’espai públic; la mercantilització dels habitatges prioritzant el negoci enfront del dret a un habitatge digne i a un preu assequible; la proliferació de noves construccions a sòl rústic amb l’objectiu de ser destinades únicament al lloguer turístic, produint “terciarització” i substitució del usos agrícoles; l’increment excessiu en el consum de recursos bàsics com l’aigua i l’energia, i el gran volum de residus que implica el creixement desmesurat de places turístiques que s’ha donat en els darrers anys; l’abocament d’aigües residuals sense depurar directament a la mar, ja que les depuradores s’han quedat obsoletes, o als aqüífers, problema especialment greu a sòl rústic. Tampoc no es va comentar la manca d’inspecció turística per acomplir amb les diferents normatives, necessàries, que s’han dissenyat per regular el sector.

Si un extraterrestre hagués aterrat el dia del debat a l’auditori del ParcBit hauria arribat a la conclusió que totes les persones de Mallorca som multipropietàries i que totes vivim del turisme. Tanmateix, a Mallorca hi ha moltes persones que no som propietàries i no totes vivim del turisme, pareix que això, molta gent d’aquest petit territori no ho té present. L’altra conclusió a la qual hagués arribat l’extraterrestre és que les persones de Mallorca sentim molta ràbia, irritació i disgust. De fet, em va cridar l’atenció l’actitud d’una part del públic durant tot el debat i el torn de paraules. Va quedar constància que el vertader problema col·lectiu que patim en aquesta illa és l’extrema avarícia, el profund egoisme i la colossal manca d’empatia cap aquelles persones que menys tenen i per a les quals arribar a final de més és una autèntica proesa. Arribarà el dia en que qualcú calcularà l’enorme transferència de riquesa que s’està produint des de les classes populars treballadores al sector multipropietari rendista arrel de la pressió turística i l’especulació sobre l’habitatge? És que ningú no veu que la majoria s’està empobrint? On són els partits que defensin a qui no pot exercir el seu dret a l’habitatge?

Vivim temps convulsos de crisis, marcats per un escenari de canvi climàtic i esgotament de les fonts clàssiques d’energia basades en els combustibles fòssils. Els reptes són importants i necessitam pensar en el bé comú per sobre de l’interès particular i el benefici propi si volem afrontar aquest futur incert amb garanties d’èxit. Ens queda molt per fer, però encara hi som a temps de posar remei i adoptar les mesures necessàries que ens ajudin a suavitzar els cops del col·lapse cap al qual ens dirigim. Tenim una economia feble que es fonamenta en molts de factors externs que no podem controlar i necessitam transitar cap a un sistema d’autogestió i producció pròpia que ens permeti pal·liar els efectes negatius del canvi climàtic. Malauradament, amb actituds com les que vàrem viure dijous passat en el debat del lloguer turístic d’Habtur, imperat per un conjunt de ments obtuses, el futur és realment incert… o dels extraterrestres.

Habtur_AraBalears