Tag Archives: Ecologia

Transcendint les estratègies capitalistes pro-creixement: propostes per a la conservació des del decreixement.

26 dissabte nov. 2022

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , ,

Comunicació presentada a les VIII Jornades del Medi Ambient de la Societat d’Història Natural de les Balears celebrades a Palma (UIB) els dies 23, 24 i 25 de novembre de 2022.

Autors: Joan MORANTA, Cati TORRES, Ivan MURRAY, Manuel HIDALGO, Hilmar HINZ i Adam GOURAGUINE.

Resum: El creixement econòmic il·limitat que alimenta el metabolisme socioeconòmic capitalista ha transformat profundament la Terra. La destrucció ambiental ens ha portat a una pèrdua de biodiversitat sense precedents. A la dècada de 1970 s’inicià una agenda global per a establir diferents fites de desenvolupament sostenible, que reforçà la idea que el desenvolupament econòmic era compatible amb els límits biofísics del planeta. Només després que la pèrdua de biodiversitat captàs l’atenció dels acadèmics, a principis dels 2000 s’implementà una agenda global per a la biodiversitat on es reconeixia que les principals causes de la seva pèrdua es trobaven en les activitats econòmiques. Els programes per a la conservació de la biodiversitat post-2000 no consideraren els impactes negatius de les estratègies orientades al creixement. Com a resultat, la política global de conservació de la biodiversitat prioritza el seu valor econòmic. Una part important de la literatura demostra empíricament que el creixement econòmic il·limitat és la causa principal de la pèrdua de biodiversitat. En aquesta comunicació advocam per un decreixement sostenible en l’ús de materials i energia així com per un canvi de valors a la societat. Una reducció justa de la base material de l’economia pot millorar les condicions ecològiques, i, per tant, pot reduir la pèrdua de biodiversitat i millorar el benestar humà.

Paraules clau: creixement econòmic, degradació ambiental, protecció de la natura, metabolisme socioeconòmic, desenvolupament sostenible.

INTRODUCCIÓ

El metabolisme socioeconòmic (i.e. els fluxos de materials i energia necessaris per a moure les societats humanes) imposat pel sistema capitalista es fonamenta en el creixement econòmic perpetu, un creixement que s’accentuà durant el segle XX i s’ha mantingut durant el segle XXI, només interromput durant els períodes de crisis globals. Si el creixement es mantingués a una taxa anual del 3,3%, la base material de l’economia mundial es multiplicaria per 16 a principis del segle vinent (Sage 2020). El creixement condueix a l’expansió de la indústria i accelera les comunicacions i les dinàmiques comercials, cosa que genera un consum excessiu de materials i energia, importants canvis en l’ús del sòl per al desenvolupament d’activitats humanes i la generació de grans quantitats de residus i emissions. Els patrons de consum i producció que alimenten el creixement són els responsables de la degradació ambiental de l’Antropocè i han dut a un augment considerable de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), al canvi climàtic, a la transformació del planeta, i a impactes adversos sobre la biodiversitat. La pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic estan estretament interconnectats: són dos dels límits biofísics planetaris que hem traspassat; tenen una causa comuna (les activitats humanes) i impacten negativament sobre el benestar de la gent i la qualitat de vida (IPBES-IPCC 2021). Malgrat la ciència i la política fa temps que malden per protegir la diversitat biològica, aquesta no ha fet més que disminuir. Els ecosistemes s’estan deteriorant a un ritme sense precedents i aproximadament un milió d’espècies es troben en perill d’extinció. El col·lapse de la biodiversitat a què ha dut la cerca constant del creixement econòmic està causant la pèrdua d’interaccions i funcions ecològiques (e.g. redundància, co-dependència, complexitats estructurals i resiliència) pròpies dels sistemes naturals (Sage 2020). La present comunicació es basa en l’assaig publicat l’abril de 2022 al volum 36 de la revista Conservation Biology (Moranta et al., 2022) que se centra en descriure de manera exhaustiva i des de l’evidència empírica la relació existent entre el creixement econòmic i la biodiversitat, així com en examinar de forma crítica el paper que s’ha atribuït al creixement en el marc dels acords internacionals sobre la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental, un tema, doncs, prou oportú per al Marc Global sobre la Biodiversitat Post-2020 (MGB Post-2020) desenvolupat sota els auspicis del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB). Exceptuant els àmbits de l’ecologia política i l’economia ecològica, l’anàlisi sobre les implicacions del creixement per a la biodiversitat és una pràctica poc comuna a la literatura científica al voltant de la ciència de la conservació. D’acord amb això, i des de l’èmfasi sobre la necessitat de dissenyar estratègies de decreixement, aquesta comunicació vol estimular encara més el debat entre els conservacionistes sobre les contradiccions existents entre creixement i biodiversitat.

La pèrdua de biodiversitat PROVOCADA pel creixement

La literatura sobre la sostenibilitat ambiental considera que el creixement econòmic, que es mesura a través del producte interior brut (PIB), és essencial per a avançar cap a un planeta més saludable i la protecció de la biodiversitat. Tradicionalment, s’ha considerat que el creixement del PIB duu a una major eficiència tecnològica alhora que redueix l’ús de materials i energia, així com les emissions de GEH. En conseqüència, es pensa que és possible desvincular el PIB dels impactes ambientals i la pèrdua de biodiversitat de manera que, o bé es redueixin aquests impactes mentre l’economia creix (desacoblament absolut), o bé aquests impactes creixen a una taxa inferior a la del PIB (desacoblament relatiu). No obstant això, fins ara la desmaterialització de l’economia només s’ha aconseguit mitjançant activitats extractives a l’exterior i només per a unes poques potències capitalistes avançades. Publicacions recents mostren els impactes sobre la biodiversitat i altres components i funcions ecosistèmiques d’un creixement en constant expansió alimentat per l’extracció contínua i intensiva de recursos (veure Moranta et al., 2022 i les referències que s’hi citen). L’expansió de l’agricultura intensiva, la silvicultura, la pesca, l’aqüicultura, la indústria, la urbanització i el transport són exemples d’activitats que afecten la biodiversitat, ja que alteren els ecosistemes terrestres, d’aigua dolça i marins. Alguns autors han fet anàlisis teòriques sobre la relació existent entre el creixement i la pèrdua de biodiversitat, mentre que d’altres l’evidencien empíricament (veure les referències citades a Moranta et al., 2022).

Deficiències de les agendes GLOBALS DE SOSTENIBILITAT i conservació

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà de 1972 va ser la primera que establí objectius per a una agenda global de sostenibilitat, que suggeria reconsiderar les motivacions del creixement pels seus impactes ambientals. Posteriorment, l’ONU organitzà quatre conferències més (1982, 1992, 2002 i 2012) per a establir fites ambientals i socioeconòmiques relacionades amb un desenvolupament sostenible basat en el creixement. El canvi d’enfocament de les polítiques sobre sostenibilitat pro-creixement experimentat entre la conferència de 1972 i les quatre que la succeïren respongué a l’interès dels que defensaven l’statu quo a reconciliar el creixement amb la conservació ambiental en un context d’elevada degradació ecològica (Gómez-Baggethun i Naredo 2015). El 2015, els Estats Membres de l’ONU van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els seus desset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que establiren les pautes per a aconseguir un desenvolupament global harmoniós amb la protecció ambiental. Dos dels ODS se centren en la biodiversitat: la conservació i l’ús sostenible dels oceans, les mars i els recursos marins (ODS 14) i la gestió sostenible dels boscos per a lluitar contra la desertificació, la degradació de la terra i la pèrdua de biodiversitat (ODS 15). Aquests objectius urgeixen a prendre mesures significatives per a reduir la degradació de les àrees naturals, aturar la pèrdua de biodiversitat i protegir i prevenir l’extinció d’espècies. No obstant això, els ODS no impliquen el monitoratge de les tendències absolutes en l’ús de recursos i prioritzen el creixement (e.g. ODS 8) sobre la integritat ecològica. En línia amb la política ambiental internacional, l’agenda global de biodiversitat, que s’originà a la literatura sobre conservació en la dècada del 2000, també segueix els principis de desenvolupament sostenible basat en el creixement. Si bé els objectius de biodiversitat del CDB de 2010, que cercaven reduir significativament la pèrdua de biodiversitat en aquell any, advocaven per la integració dels plans de gestió d’aquesta en la planificació econòmica, el Pla Estratègic per a la Biodiversitat 2011-2020 del CDB i les Metes d’Aichi per a la Biodiversitat de 2020 no entenen el desenvolupament sostenible sense creixement (CDB 2016). Així, a la Declaració de Cancún, el CDB promou el creixement sostenible i reitera la importància de considerar la biodiversitat en els diversos sectors econòmics, com l’agricultura, la silvicultura, la pesca i el turisme, ja que l’afecten directa i indirectament (CDB 2016). La cerca del creixement econòmic es defineix encara com a objectiu clau en els documents internacionals més influents al voltant de la política sobre biodiversitat i sostenibilitat ambiental, la qual cosa obstaculitza el progrés cap a un futur més sostenible (Otero et al. 2020). És hora, doncs, de revisar l’agenda global de biodiversitat per a garantir la seva coherència i millorar la seva eficàcia (Büscher & Fletcher 2020).

CAP A UNA NOVA POLÍTICA DE Conservació a l’Agenda Post-2020

La Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, per les seves sigles en anglès) i el Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) proposen moure’s des del paradigma del creixement econòmic cap a una economia global més sostenible (IPBES-IPCC 2021). L’actualització de l’”Esborrany Zero” del MGB Post-2020 també reconeix que es requereix una acció política urgent a nivell mundial, regional i nacional per a transformar els models econòmics, socials i financers (CBD 2020). El gir en la perspectiva sobre el creixement que mostren aquests documents marca un punt d’inflexió significatiu en la postura de les polítiques de biodiversitat i les avaluacions de les relacions economia-medi ambient. No obstant, aquest gir esdevé una excepció ja que només es troba a l’informe de l’ONU Global Biodiversity Outlook 4. I és que a l’informe posterior de l’ONU, Global Biodiversity Outlook 5, els arguments a favor de la transformació del model econòmic són perifèrics. El MGB Post-2020 ignora les conseqüències del creixement per a la  biodiversitat i per a la pròxima dècada s’enfoca bàsicament en tres aspectes: la formulació i descripció dels objectius definits a l’”Esborrany Zero”, amb èmfasi en la conservació d’espècies però sense esmentar la necessitat de prevenir noves extincions; l’establiment de mètriques mesurables, realistes, inequívoques i escalables per a detectar de manera efectiva els canvis en la biodiversitat i l’extinció d’espècies així com mesurar els canvis en la “salut” de la biota; i la implementació de mesures de conservació basades en la creació d’àrees protegides més ambicioses (veure les referències citades a Moranta et al., 2022). En relació amb aquest darrer punt, gran part de l’enfocament se centra en determinar la quantitat de terra i mar que s’ha de protegir per a mantenir aquests recursos apartats dels sistemes de producció. Aquestes mesures de conservació van des de les propostes Nature Needs Half i Half-Earth, destinades a conservar la meitat del planeta, fins a la proposta Whole Earth, una iniciativa més holística que suggereix allunyar-se de les estratègies orientades al creixement. Avui, totes aquestes alternatives són objecte de debats intensos i han provocat divisions entre els conservacionistes convencionals que cerquen la conservació via el creixement i els conservacionistes  més radicals que plantegen el divorci de la conservació de les lògiques capitalistes (per a més detall sobre aquestes visions alternatives, veure Moranta et al., 2022).

conservació DES Del decreixement

Proposam que els conservacionistes cooperin amb els ecologistes polítics i els economistes ecològics a l’hora de determinar els problemes i les contradiccions inherents a la relació creixement econòmic/biodiversitat. El metabolisme socioeconòmic capitalista no és compatible amb una economia que respecti els límits de la biosfera. L’impacte negatiu del creixement sobre la biodiversitat ha estat demostrat empíricament a la literatura, i els programes de conservació ambiental i de la biodiversitat basats en el creixement han resultat ineficaços. La contínua extracció de valor i mercantilització de la natura és necessària per a salvaguardar el capital i a assegurar el creixement, cosa que constitueix una de les contradiccions més importants del capitalisme. Una economia capitalista no sols esgota la base material per a la seva reproducció, sinó que també deteriora les condicions biofísiques que possibiliten la vida a la Terra. La mercantilització capitalista de la natura i les polítiques de conservació que se’n deriven, com són els pagaments per serveis ecosistèmics i les compensacions de biodiversitat, perpetuaran l’statu quo pro-creixement.

És necessari que les nacions del món avancin cap a una economia amb una menor base material i més orientada als serveis socials. Aquest model ens conduirà cap a nous objectius socials, més enllà del PIB, i millorarà el benestar de les persones i la natura (IPBES-IPCC 2021). Cal canviar el funcionament de les institucions financeres, polítiques, acadèmiques i socials. Es pot aconseguir un futur millor a través d’una reducció democràtica i redistributiva de la base material de l’economia global des del decreixement sostenible (Kallis 2011), i evitar, així, dirigir-nos cap al col·lapse inherent a les crisis capitalistes, responsables de recessions econòmiques que fan malbé les condicions socioecològiques. La reducció equitativa de la base material de l’economia ha de cercar revertir el deteriorament de la base dels recursos planetaris i la consegüent degradació ambiental. Integrada en les polítiques i plans de conservació, una estratègia de decreixement sostenible aturarà de manera efectiva la pèrdua de biodiversitat i millorarà les condicions ecològiques, alhora que també el benestar humà. Juntament amb objectius de prosperitat compartida, aquesta estratègia també ajudarà la societat a adaptar-se al futur amb menys recursos i més conflictes que se’ns ve a sobre. Cal considerar els límits del creixement en un planeta finit, com també la limitada capacitat de càrrega ecològica i social; cercar guanys en eficiència no és suficient. Defensam i aportam pautes específiques per a una estratègia de conservació basada en el decreixement sostenible (Taula 1). Proposam la inclusió de nous objectius socials a l’agenda global de conservació que haurien d’esdevenir els seus pilars per tal que aquesta garantís la construcció d’una societat més inclusiva, segura i justa: la convivència respectuosa entre les espècies i les races (incloent les humanes), el respecte ètic per la natura, regles comercials més justes i una renda bàsica de conservació (veure Moranta et al., 2022)

Directrius per a una estratègia de conservació de la biodiversitat des del decreixement sostenible
1. Ampliar la política de conservació perquè aquesta quedi integrada a totes les polítiques.
2. Reconèixer la connexió entre una economia orientada al creixement i la pèrdua de biodiversitat.
3. Evitar els mecanismes de conservació basats en el mercat (e.g. pagaments per serveis ecosistèmics i compensacions de biodiversitat) i la mercantilització de la biodiversitat com a instruments fonamentals de conservació.
4. Passar d’un enfocament centrat en la conservació de la biodiversitat a un enfocament transdisciplinari que fusioni la conservació de la biologia amb les ciències socials crítiques.
5. Adoptar un enfocament d’economia ecològica crítica per a incloure la dimensió sociopolítica de la conservació, que transcendeixi l’enfocament centrat en el capital natural i el valor de mercat de la natura (més enllà dels postulats de l’economia convencional al voltant de la valoració monetària de la natura i la seva financiarització i la lògica del benefici).
6. Allunyar-se del paradigma de conservació basat en la preservació de “peces de natura intacta” per anar cap a un nou paradigma basat en una transformació post-capitalista de l’economia, que consideri el sistema socioeconòmic com a part de la biosfera, per a abordar de manera efectiva la pèrdua de biodiversitat.
7. Aturar i prohibir a nivell mundial les activitats que no puguin transformar-se socioecològicament per a revertir l’empitjorament de la base dels recursos planetaris i la consegüent degradació ambiental i construir, així, una societat més inclusiva, segura i justa.
8. Desenvolupar instruments de conservació que no es basin en el mercat, com, per exemple, una renda bàsica per a la conservació, la conservació basada en la comunitat i visites recreatives fetes des del compromís.
9. Democratitzar radicalment els processos de presa de decisions pel que fa a polítiques de conservació i potenciar el diàleg entre científics, pobles indígenes i moviments socials.
10. Considerar la conservació de la biodiversitat dins d’un enfocament més ample que també tengui en compte la protecció de la diversitat bio-cultural, de manera que es preservin i millorin les activitats i comunitats que co-evolucionen amb la diversitat biològica (e.g. agricultura agroecològica i comunitats indígenes).

TAULA I. Directrius en el Marc Global de Biodiversitat post-2020 (post-2020 Global Biodiversity Framework) per a una estratègia de conservació sostenible des del decreixement.

La societat necessita allunyar-se de la idea, àmpliament acceptada, de l’economia en el centre, amb el impactes que això comporta, i dirigir-se cap a una altra més pacífica, però radical, de la vida en el centre. Si el capitalisme, com a sistema que necessita un creixement continu per a perpetuar-se, serà capaç de reorientar-se en torn de conceptes de decreixement o si es requerirà un sistema econòmic alternatiu és una pregunta fonamental que admetrà respostes diverses segons les particularitats dels territoris i les seves societats. Així per exemple, a Torres i Moranta (2020) mostram com una estratègia de decreixement sostenible a regions altament turistitzades com les Balears ha de cercar revertir el metabolisme socioeconòmic associat a la indústria turística, que demanda un consum intensiu de materials i energia i genera quantitats ingents de residus i emissions, en un intent de disminuir els impactes socioecològics que el turisme provoca dins i fora del territori.

BIBLIOGRAFIA

Büscher, B. i Fletcher, R. 2020. The Conservation Revolution : radical ideas for saving nature beyond the antropocene. Verso, London.

CBD. 2016. The Cancun Declaration on mainstreaming the sustainable use and conservation of biodiversity for well-being. Convention on Biological Diversity (UNEP/CBD/COP/13/24), Cancun, Mexico, p.7.

CBD. 2020. Update of the zero draft of the post-2020 global biodiversity framework. Praparations for the post-2020 biodiversity framework. Convention on Biological Diversity, p. 9.

IPBES-IPCC. 2021. IPBES-IPCC co-sponsored workshop report on biodiversity and climate change. Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (IPBES) and Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC). 28pp.

Gómez-Baggethun, E. i Naredo, J,M. 2015. In search of lost time: the rise and fall of limits to growth in international sustainability policy. Sustainability Science, 10: 385–395.

Kallis G. 2011. In defence of degrowth. Ecological Economics, 70: 873–880.

Moranta, J., Torres, C., Murray, I., Hidalgo, M., Hilmar, H. i Gouraguine, A. 2021. Transcending capitalism growth strategies for biodiversity conservation. Conservation biology, 36: e13821.

Otero, I., et al. 2020. Biodiversity policy beyond economic growth. Conservation Letters, 13: e12713

Sage, R.F. 2020. Global change biology: A primer. Global Change Biology, 26: 3–30.

Torres, C.M. I Moranta, J. 2020. La emergencia climática en economías turistizadas: la necesaria transición económica, ecológica y social como base para una mitigación efectiva. Revista de economia crítica, 30: 120-135.

Presentacio-viii-jornades-medi-ambient-moranta-el-al-2022Baixa
Comentaris-presentacioBaixa

El manifest “La vida Al Centre” advoca perquè «la base de l’economia no ha de ser el turisme»

24 diumenge maig 2020

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , ,

Joan Moranta, activista de Terraferida, i Jordi López, representant de REAS Balears (Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària), són dues de les persones promotores del manifest “La vida al centre”, que conté 77 propostes per a fomentar un sistema econòmic alternatiu, basades en set àmbits: social i de cures, laboral, econòmic, agroecològic, turístic, territorial i ambiental i per a la participació i la democràcia. De moment ja s’han adherit a l’escrit 116 entitats i col·lectius, així com 1.167 persones a nivell particular.

Entrevista publicada a El Económico (Última Hora) el 23 de maig de 2020. Enllaç a la noticia

Turisme contranatural

13 divendres març 2020

Posted by in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , ,

*Article publicat a l’Arabalears el 13/03/2020

Les alarmes es van disparant en format de crisi i cada vegada es fa més palès que estam en una situació d’alta vulnerabilitat

L’especialització turística que l’economia balear ha experimentat des dels anys 1960 no ha anat acompanyada d’una menor vulnerabilitat. Aquest fet l’hem comprovat recentment arran de tres esdeveniments, molt diferents en essència, que han fet trontollar el sistema: la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia Covid-19. El primer, una crisi empresarial global, relacionada amb una política turística molt dependent de decisions alienes, llunyanes i poc transparents. El segon, una crisi meteorològica regional, relacionada amb un escenari de canvi climàtic d’increment del nivell de la mar i major intensitat dels temporals extrems. El tercer, una crisi sanitària planetària, lligada a la globalització i la major capacitat de mobilització de les persones. Tres episodis catastròfics, imprevistos i de distint origen que tenen en comú una estratègia de socialització de costos i privatització de beneficis afavorida per les institucions.

La fallida tingué lloc el setembre del 2019 quan es varen confirmar les dificultats del touroperador Thomas Cook per fer front als seus pagaments, tot amenaçant amb una crisi econòmica en cadena. Es va estimar un deute d’uns 120 milions d’euros i molts treballadors varen quedar a l’atur. A més, va afectar milers d’usuaris, va posar en perill les reserves de la temporada turística següent i va comprometre la connectivitat dels aeroports. Els governs central i autonòmic varen sortir al rescat del sector per intentar contrarestar els efectes de la fallida sobre les empreses i els treballadors.

La borrasca va arribar el mes de gener del 2020 arrasant les platges i infraestructures de primera línia de costa. A més, la suspensió del transport marítim va resultar en una manca d’aliments peribles, cosa que posà de manifest la precarietat del sistema agroalimentari. Els empresaris turístics ens han fet saber les nefastes conseqüències que tindrà la manca de compromís dels governs central i autonòmic per escometre les reparacions necessàries. En consonància, els batles dels municipis afectats han expressat la seva preocupació per l’estat del litoral i volen solucions ràpides, per via d’urgència i botant-se les avaluacions d’impacte ambiental, que en alguns casos ja han arribat. Reclamen que una part de l’Impost del Turisme Sostenible es dediqui a regenerar la costa malmesa. Serà interessant conèixer les actuacions que hi duran a terme els governs i quines mesures d’adaptació posaran en marxa.

El virus, que ha provocat una malaltia infecciosa que s’ha estès pels cinc continents, ja ha arribat a les Balears aquest mes de març. La Covid-19 també pot comprometre les reserves de la temporada turística. La Confederació d’Associacions Empresarials de Balears ha manifestat la seva preocupació perquè el coronavirus pot afectar l’afluència de turistes. També insten les autoritats i administracions públiques a evitar prendre decisions que no afavoreixin el desenvolupament de l’economia i la creació d’ocupació. La preocupació de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca i de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears és evident, i el Govern balear i el Consell de Mallorca (CIM) n’han pres nota i s’han posat a fer feina per salvar la temporada proposant alternatives de promoció, ja que la ITB de Berlín, la fira on es concreten la major part de les reserves de la temporada, s’ha suspès. Els 6,7 milions d’euros que el CIM té previstos per a promoció turística s’han de gastar. Són molt importants les mesures que es puguin prendre per evitar el contagi de les persones. És curiosa l’estratègia conjunta que segueixen els governs i el sector turístic per transmetre la sensació de màxima tranquil·litat i control de l’epidèmia. Encara que sigui possible posar en quarantena les persones, és impossible fer el mateix amb els mercats.

Les alarmes es van disparant en format de crisi (empresarial, meteorològica, alimentària, sanitària) i cada vegada es fa més palès que estam en una situació d’alta vulnerabilitat. Cal tenir clares quines són les prioritats. No podem continuar amb la dinàmica d’intentar reparar any rere any les destrosses que els temporals marítims provocaran sobre unes infraestructures situades on no haurien d’estar. Ens cal una nova planificació del litoral que contempli els escenaris previstos pels efectes del canvi climàtic de pujada del nivell del mar i retrocés de la línia de costa. Tampoc podem basar l’èxit econòmic en la promoció turística, dedicant-hi cada vegada més pressupost. Intentar transmetre tranquil·litat i confiança als mercats emissors davant cada nou imprevist no garanteix que es puguin evitar els efectes sobre l’economia. El nostre model turístic, sustentat en l’estratègia de “com més millor” ja està caduc i mai no arribarà a ser sostenible.

Atesa la vulnerabilitat de l’especialització turística, la necessitat urgent d’un canvi de model econòmic crida a la responsabilitat de tota la societat per poder posar en marxa la transició política, econòmica i social que cal per afrontar el futur que s’apropa i obliga el present no només a posar fre al desenvolupament de la indústria turística i a les polítiques que la fomenten sinó, sobretot, a planificar i consensuar socialment una estratègia de decreixement turístic deliberada i conscient per evitar el col·lapse ecològic i social. En definitiva, cal fomentar l’economia de proximitat i guanyar en resiliència i sobirania (alimentària i energètica).

Podeu llegir l’article sencer a la web d’ Alba Sud

https://www.arabalears.cat/opinio/Turisme-contranatural_0_2414758703.html

 

La vulnerabilitat de l’especialització turística

11 dimecres març 2020

Posted by in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , ,

*Article publicat a Alba Sud el dia 11/03/2020

L’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat del sistema, sinó tot el contrari. Tres esdeveniments recents (la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia COVID-19) han fet trontollar els fonaments del sistema econòmic.

Tradicionalment, alguns empresaris de Balears, quan els seus negocis es fonamentaven bàsicament en el cultiu de conreus, el que feien sovint en llevar-se era mirar el cel per intentar esbrinar si el temps seria favorable per als seus cultius. Això passava majoritàriament abans de 1960, quan encara hi havia prop de 65.000 agricultors i l’economia depenia de la bonança meteorològica. Seixanta anys després de l’inici d’una important transformació econòmica (actualment queden menys de 6.000 pagesos ˗incloent ramaders, silvicultors i pescadors- a Balears), impulsada per l’ampliació planificada de les portes d’entrada a les Illes (ports i aeroports), els empresaris actuals, dedicats sobretot als sectors del turisme i dels serveis, segueixen atents a l’esdevenir de la natura, encara que avui vivim d’esquena a ella. Però, ara, no sols estam pendents de la meteorologia, altres factors externs i de diferent idiosincràsia també ens afecten amb contundència, de tal manera que l’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat del sistema, sinó tot el contrari. De setembre de 2019 a març de 2020, han succeït tres esdeveniments de naturalesa distinta que han fet trontollar els fonaments del sistema econòmic alertant, un cop més, el sector turístic balear, en particular, i la societat, en general. Una societat que, malauradament, ja està acostumada a contemplar les lamentacions del sector turístic-empresarial cada inici o final de temporada en torn de potencials males previsions per a les reserves o del no compliment de les expectatives de guanys esperades, respectivament.

Els tres esdeveniments dels quals parlam, la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia COVID-19, són molt diferents en essència. El primer, una crisi empresarial a escala global, relacionada amb una política empresarial i turística molt dependent de decisions alienes, llunyanes i poc transparents. El segon, una crisi meteorològica regional, relacionada amb un escenari de canvi climàtic que es manifesta en un increment tant del nivell del mar com de la freqüència i intensitat dels temporals extrems. El tercer, una crisi sanitària a escala planetària, relacionada amb la globalització i la consegüent major capacitat de mobilització de persones i materials d’una punta a l’altra del món.

Però és precisament això els que ens interessa, comprovar els efectes negatius que tenen tres episodis catastròfics, imprevists i d’origen diferent sobre l’economia de les Illes (i el món). Els tres són molt preocupants a causa de totes les conseqüències socioeconòmiques que impliquen, principalment pèrdues milionàries, desacceleració de l’economia i caiguda de l’ocupació, i també increment de la mortalitat en els dos darrers casos. No sols en l’àmbit local, la fallida de Thomas Cook va deixar atrapats uns 600.000 turistes que gaudien de vacances en destinacions de tot el món, la borrasca va tenir impactes devastadors a la costa del llevant peninsular amb unes destrosses valorades amb més de 71 milions d’euros, i la malaltia està tenint grans repercussions econòmiques i laborals arreu del món, com, per exemple, la cancel·lació del World Mobile Congress de 2020 a Barcelona, amb un impacte econòmic esperat de 492 milions d’euros i la creació de 13.000 llocs de feina. Els tres tenen en comú que cada vegada que vénen mal dades, ja sigui a causa d’una mala gestió empresarial o com a fruit de fenòmens naturals, el sector turístic-empresarial reclama intervenció pública per pal·liar les seves pèrdues atenent a una estratègia de socialització de costos i privatització de beneficis afavorida per les institucions.

La fallida del tour operador britànic Thomas Cook tengué lloc el setembre de 2019 quan es van confirmar les dificultats de l’empresa per fer front als seus pagaments provocades, en part, pel fenomen del «Brexit», tot amenaçant amb una crisi econòmica en cadena. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) va estimar un deute d’uns 100 milions d’euros pendents de cobrament, els transportistes d’autocars xifraven en 5 milions les pèrdues i molts treballadors van quedar a l’atur. Però, a més del deute econòmic i la pèrdua directa de llocs de feina, la fallida va afectar milers d’usuaris, va posar en perill les reserves de la temporada següent i va comprometre la connectivitat de l’aeroport de Son Sant Joan amb els principals mercats emissors tot afectant més de 350.000 seients. Els governs central i autonòmic varen sortir al rescat del sector per intentar contrarestar els efectes de la fallida sobre les empreses i els treballadors.

La borrasca Glòria va arribar amb força el mes de gener de 2020 i va fer malbé el litoral illenc, i va arrasar les platges, ja regenerades per l’efecte d’altres temporals, i infraestructures vàries que durant dècades hem construït i reconstruït a primera línia de costa tot desafiant la força de les onades. Una de les conseqüències indirectes que vàrem patir durant els dies que va durar la borrasca Glòria, que va obligar a suspendre durant dies el transport marítim, va ser la manca d’aliments peribles als supermercats, cosa que posa de manifest, també, la precarietat del sistema agroalimentari de l’arxipèlag. Però els mals auguris no s’han fet esperar, els restauradors i empresaris turístics de les zones afectades ja ens han fet saber les nefastes conseqüències econòmiques que tindrà la falta de compromís dels governs central i autonòmic per escometre les reparacions necessàries per deixar les platges i els passejos marítims impecables per a rebre el primer volum important de turistes de l’any. Els danys en infraestructures públiques causats per la borrasca Glòria a les Balears superen els 16 milions d’euros, però els empresaris i els batles no han deixat de queixar-se davant del fet que el govern de Madrid sols hi volia dedicar inicialment 4,4 milions per a la seva reparació. Els batles dels municipis de Mallorca més afectats per la borrasca han expressat la seva preocupació per l’estat de la franja litoral i han reclamat solucions ràpides, per via d’urgència i amb possibilitat de botar-se els informes d’avaluació d’impacte ambiental, per tal de poder arribar a l’inici de la temporada turística en condicions i evitar una imatge que ara qualifiquen de vergonyosa i caòtica. Reclamen que part l’Impost de Turisme Sostenible es dediqui a regenerar la costa malmesa. Serà interessant conèixer els detalls de les actuacions que hi duran a terme els governs (central i autonòmic) per fer front a les demandes del sector i quines mesures d’adaptació posaran en marxa, tenint en compte les declaracions d’emergència climàtica fetes per les institucions. En aquest sentit, segons ens diuen els científics, la pèrdua de platges i el retrocés de la línia de costa seran molt significatius a tot el litoral espanyol.

La COVID-19, provocada per un coronavirus amb epicentre a Wuhan (Xina), que ja s’ha estès pels cinc continents, tot infectant no sols les persones sinó també els mercats, ja ha arribat (entre febrer i principis de març de 2020) a Espanya i a Balears. La infecció provocada per aquest virus també pot comprometre les reserves de la temporada turística. De fet, la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB) ja ha manifestat la seva preocupació perquè el coronavirus pugui afectar l’afluència de turistes a les Illes en els pròxims mesos. Però no sols això, sinó que insten les autoritats i administracions públiques que evitin prendre decisions que no afavoreixin el correcte desenvolupament de l’economia i de la creació d’ocupació. En efecte, la CAEB també ens posa en alerta perquè els efectes del virus se sumen a la nova desacceleració econòmica i a l’augment de l’atur. Han estat molts els esdeveniments socials de fires, congressos, exposicions culturals i competicions esportives que s’han vist afectats per les mesures preses per tal d’evitar contagis. Fins al punt que alguns d’aquests esdeveniments han estat suspesos, com, per exemple, la ITB de Berlín, programada per al mes de març, la major fira del sector turístic i la més important per a Balears, on es concreten la major part de les reserves de tota la temporada. La preocupació de la FEHM i de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears (ACH) és evident, i el Govern Balear i el Consell de Mallorca (CIM) han pres nota i s’han posat a fer feina per intentar salvar la temporada turística tot proposant i organitzant alternatives de promoció de les Illes. Els 6,7 milions d’euros que el CIMC té previstos per a promoció turística aquest any 2020 s’han d’anar gastant… En aquest cas, són molt importants les mesures que es puguin prendre a tot nivell per evitar el contagi de les persones i reduir-ne la mortalitat. És curiosa l’estratègia conjunta que s’està seguint entre els governs i el sector turístic-empresarial, que intenten transmetre la sensació de màxima tranquil·litat i control de l’epidèmia. Però cal tenir en compte que, encara que sigui possible posar en quarantena les persones, és impossible fer el mateix amb els mercats i l’economia desregulada.

Les alarmes, idò, es van disparant en forma de «crisis» (empresarial, climàtica, meteorològica, sanitària, alimentària,…), i cada vegada es fa més palès que estam en una situació de vulnerabilitat i d’alt risc. Però, per poder plantar cara a aquesta situació, cal tenir clares quines són les prioritats. No podem continuar amb la mateixa dinàmica d’intentar reparar any rere any les destrosses que els temporals marítims, cada cop amb més intensitat, provocaran sobre unes infraestructures situades on no haurien d’estar. A més, la causa de la pèrdua d’arena a les platges urbanes no té només el seu origen en els efectes dels temporals. Com ja s’ha explicat reiteradament, això es produeix degut al fet que els passejos marítims i les urbanitzacions que hem construït sobre els sistemes dunars rompen la dinàmica natural d’aquests ecosistemes costaners. Sens dubte, ens cal una nova planificació del litoral que contempli els escenaris prevists pels efectes del canvi climàtic de pujada del nivell del mar i retrocés de la línia de costa. Probablement, qualsevol solució tecnològica que plantegi posar «murs» a les onades per poder continuar amb les activitats de sempre, a la llarga, serà més costosa que intentar recular les infraestructures cap a l’interior. Tampoc podem basar l’èxit del nostre model econòmic en la promoció turística, tot dedicant-li cada vedada més pressupost, intentant transmetre tranquil·litat i confiança als mercats emissors cada vegada que sorgeix algun imprevist, ja que això, com hem pogut comprovar en el cas de la fallida de Thomas Cook i del coronavirus, no garanteix que es pugui evitar la baixada de reserves i les cancel·lacions, ni els seus efectes sobre l’economia. El nostre model turístic, sustentat en l’estratègia de “com més millor” (més turistes, més vols, més creuers…) ja està caduc i mai no arribarà a ser sostenible.

Donada la vulnerabilitat de l’especialització turística, la necessitat urgent d’un canvi de model econòmic crida a la responsabilitat de tota la societat per poder posar en marxa la transició política, econòmica i social que cal per afrontar el futur que s’apropa i obliga el present no només a posar fre al desenvolupament de la indústria turística i a les polítiques que la fomenten sinó, sobretot, a planificar i consensuar socialment una estratègia de decreixement turístic deliberada i conscient per evitar el col·lapse ecològic i social. Ja no podem seguir ignorant les repercussions del turisme sobre l’elevat consum de recursos, materials i energia, ni sobre la generació de residus i emissions de gasos d’efecte hivernacle, ni sobre les importants desigualtats i iniquitats que provoca en el si de la societat. En definitiva, cal desermar l’economia globalitzada, fomentar l’economia de proximitat i guanyar en resiliència i sobirania, tant alimentària com energètica.

http://www.albasud.org/noticia/ca/1192/la-vulnerabilitat-de-l-especialitzaci-tur-stica

 

El turismo masivo acaba con el organismo más longevo del planeta: la posidonia

01 dilluns jul. 2019

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Fotografia de Benjamí Reviriego

© Oliver Navarro
© Oliver Navarro

Entrevista publicada dia 1 de juliol del 2019 a Crónica Global en representació de Terraferida. Enllaç a l’entrevista: fes clic aquí.

 

Terraferida: Quan, com i què?*

15 divendres des. 2017

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Participació en la taula rodona de l’assignatura “comportaments col·lectius i moviments socials” del departament de psicologia social de la UIB (14-12-2017)

*Document elaborat amb les valuoses aportacions de Jaume Adrover i Joaquim Valdivielso

Quan va néixer Terraferida?

A finals del 2014 un col·lectiu de 8 persones preocupades pel consum de territori i la conservació dels recursos naturals, decidirem obrir un compte de Twitter i Facebook. La idea era divulgar imatges i problemes ambientals, fent una crítica al model urbanístic i turístic depredador que tenim. Vàrem sortir a xarxes el 6 de gener del 2015, el nostre regal de reis a la societat mallorquina!!!

Durant el 2015 el col·lectiu, els col·laboradors i els seguidors no varen parar de créixer i el desembre del 2015 ja ens vàrem constituir com associació, perquè sovint arriben denúncies greus i pensàvem que s’havien de registrar davant les administracions.

Des del principi la resposta de la gent va ser molt bona i poc després vam obrir un blog i un canal de telegram. La gran massificació que patim els darrers anys ha fet que molta gent reaccioni davant aquests model turístic depredador que reclama més consum de territori i recursos. L’agost del 2015 vàrem batre el rècord de més de 2M de persones sobre les illes. Aquest record s’ha superat el 2016 i el 2017.

L’estiu del 2016, quan els efectes de la massificació turística ja eren evidents per tot arreu, la cosa ens va fugir de les mans, no va passar un sol dia que no rebéssim imatges de denúncia de la massificació turística, per divulgar-les als nostres perfils. Realment va ser quan ens vàrem adonar que havíem endevinat la tecla i d’alguna manera havíem creat un canal de denúncia on qualsevol persona podia expressar el seu mal estar pels efectes de la destrucció de l’illa.

Intentam donar sortida al que ens envia la gent, que ara ja sap que pot comptar amb nosaltres per tenir un major impacte públic. Actualment tenim 366 seguidors del canal del Telegram, 4.758 al Twitter, 11.507 al Facebook.

Com funcionam?

Tenim un grup de telegram molt dinàmic, on hi participen unes 20 persones, que sempre està actiu. Entre tots miram d’estar al dia dels temes ambientals, cercam opinions de gent que controla temes, compartim informacions i via correu consensuam posicions sobre temes més complexos, elaboram documents, esmenes i articles… Això té inconvenients, perquè és una mica caòtic, però evita desplaçaments, reunions interminables i haver d’estar sotmesos a estructures, que si bé són més sòlides, són més tancades en molts aspectes. Per nosaltres també és nova aquesta manera de funcionar, el temps dirà com evoluciona.

Tenim 1 portaveu “oficial” (Jaume Adrover), que és la persona que està estirant actualment de Terraferida (TF), més 4 portaveus “ocasionals” –Joaquim Valdivielso (turisme i ecologia política), Xavier Mas (territori i recursos), Raquel Vaquer (Biodiversitat) i Joan Moranta (biodiversitat i lloguer turístic)– que intemtam donar resposta a les diferents sol·licituds dels mitjans de comunicació, xerrades, participació en taules rodones, etc. La resta de col·laborador es mantenen a l’anonimat. Això, és una qüestió bastant important del grup, no destapar la identitat dels membres que per diferents motius podrien tenir problemes en els seus llocs de feina.

Què pretenem?

Bàsicament el que pretenem i plantegem des de TF es un canvi de model destructiu basat en el consum de territori i el monocultiu turístic. Però sobretot, pretenen deixar de ser sostenibles per començar a decréixer.

Avui en dia tot ha de ser sostenible: Desenvolupament sostenible, economia sostenible, producció sostenible, consum sostenible, pesca sostenible, turisme sostenible.

Però el concepte de sostenibilitat serveix solament per a tranquil·litzar consciències. Poca cosa més. Mentre que per una banda s’instrumentalitza la sostenibilitat per satisfer les necessitats del sistema econòmic i fomentar-ne el creixement infinit, per l’altra es generalitza la idea que es pot millorar el model amb una explotació més sostenible sense necessitat de realitzar canvis radicals en el consum, la producció i l’estil de vida. En el cas d’aquesta CCAA la tan desitjada diversificació és en realitat una superturistització que perpetua un sistema econòmic totalment dependent dels recursos que ens entren de l’exterior, ja que no produïm els béns bàsics que necessitam i som dependents dels elements més bàsics per viure, com l’energia i l’aliment.

No podem tornar enrere el fet que sols a Mallorca els darrers 50 anys s’hagi urbanitzat una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 x 3). Tampoc podem suprimir de cop les 563.000 places turístiques. Però sí que podem posar fre a la destrucció i al consum abusiu de territori i reduir el nombre de places turístiques. Les normatives urbanístiques i territorials actuals permeten passar del 2,2 milions de places (residencials + turístiques) als 3 milions amb tots els problemes ambientals que això comporta: consum d’aigua, energia, transport, residus i tractament d’aigües residuals.

Podem deixar de ser les illes dels rècords:

  • Cada any superam el nombre de turistes que arriben.
  • L’índex de pressió humana.
  • Nombre de vols per dia.
  • Nombre de creuers per any amb màxims de 8 creuers simultanis en el port de Palma (que implica 25.000 persones més en un sol dia a Palma).
  • Nombre de cotxes de lloguer.

Aquets nombres no es tradueixen en una millor distribució de la riquesa generada pel turisme. També som les illes de rècords amb desigualtat social (de fet som la tercera CCAA en desigualtat social). Els darrers anys s’ha incrementat:

  • Nombre de persones que viuen al dia sense capacitat d’estalvi i que no poden fer front a imprevistos.
  • Nombre de persones en risc de pobresa i exclusió social.
  • Nombre de persones vivint en pobres extrema.
  • Nombre de contractes temporals.

Perquè crear Terraferida si ja existeixen altres moviments ecologistes?

Terraferida és una col·lectiu petit, sense socis, ni quotes fixes, ni professionals amb sou, ni local, ni pràcticament pressupost (el 2016 l’hem passat amb uns 300 euros i el 2017 amb 930, d’aquest una tercera part són de donacions de seguidors i l’altre de les aportacions dels 20 membres). Tot és treball voluntari en xarxa amb els col·laboradors, siguin coneguts o anònims, que ens fan arribar informació sobre temes ambientals.

A diferència d’altres entitats ecologistes, TF:

  • No està professionalitzada ni burocratitzada, això la fa més flexible i autònoma, però també mancada de recursos.
  • Més flexible perquè no depenem només d’un portaveu. Tampoc tenim horaris laborals fixos ni de reunions. Tampoc tenim òrgans de funcionament com assemblees generals de socis o reunions de junta directiva. Podríem dir que TF és una assemblea permanent.
  • Més autònoma perquè no rebem doblers de cap entitat privada o pública, partit, mitjà o corporació, i té llibertat absoluta d’agenda.
  • Però té limitacions a l’hora d’assumir feines, atendre mitjans, etc., per falta de recursos, depenem de la disponibilitat i del temps que els col·laboradors dediquin com a voluntaris.
  • Finalment, crec que l’horitzontalitat interna ha permès que les diferents sensibilitats del col·laboradors es poguessin expressar en igualtat. Dins una organització rígida, hi ha una certa canalització dels temes i l’agenda, un filtratge previ d’acord amb la marca de l’entitat.

Terraferida a sabut incorporar en el seu àmbit d’actuació els impactes socials derivats de l’explotació turística de l’illa

  • En gran part, per la seva autonomia. No hi un perfil o línia ideològica de l’entitat ni dels col·laboradors del que no es pugui prendre distància per por a perdre ingressos. Això fa que TF sigui una entitat més “reflexiva”, de manera que pot revisar les seves presumpcions de partida amb més facilitat.
  • A més, la interacció constant en xarxa –tant en l’àmbit intern de TF com en la comunicació a les xarxes- permet canalitzar molta informació i molt plural. Tens més receptivitat davant les necessitats de la gent i les iniciatives que es fan a altres bandes.
  • TF no pretén liderar ni aportar cap posició hegemònica a la societat civil, i això et fa ser més receptiu a altres iniciatives, i considerar la seva singularitat de forma sincera, com amb el tema del lloguer turístic i l’habitatge.
  • Això s’ha vist clar amb el tema del lloguer turístic i els seus problemes sobre l’accés a l’habitatge, tant de compra com de lloguer. Sobretot, perquè el problema de l’habitatge també afecta els col·laboradors de TF. És un problema transversal. Si fins fa poc estava silenciat, és perquè hi havia una mena d’autocensura a la societat civil, molta gent vivia la pèrdua de l’habitatge com un fracàs individual, i es culpava a si mateixa.

Temes d’acció

Entrades en el blog (Terraferida.cat)

  • Territori i recursos: Aigua, energia Transport i carreteres, #SenseLimitsNoHiHaFutur (50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades).
  • Biodiversitat: Espais naturals i conservació del litoral (caramulls de pedres, contaminació per plàstics, posidònia, pesca il·legal, ocupació il·legal)
  • Turisme: Desmuntant Airbnb (Mallorca, Pitiüses i Menorca) i HomeAway. Llei Turística

Sense límits no hi ha futur (impacte i rellevància)

Terraferida vàrem ser els impulsors del manifest de #SenseLimitsNoHiHaFutur. El setembre de 2016, juntament amb 150 persones d’altres col·lectius vàrem posar en marxa la recollida de signatures per donar suport a un manifest amb 50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades.

Propostes relacionades amb els temes de: revisió del creixement, urbanisme il·legal, espais naturals, posidònia i conservació marina, residus, aigua, energia, transport, mesures i reformes fiscals, lloguer turístic, ocupació d’espais públics i convivència, promoció turística, creuers, cotxes de lloguer.

Amb sols 3 setmanes vàrem aconseguir el suport de fins a 135 entitats de les Illes Balears i la signatura de més de 5.000 persones.

Sol·licitud de reunió amb na Francina Armengol i en Miquel Ensenyat.

Autopista Llucmajor-Campos

Juntament amb la Plataforma Antiautopista Lluchmajor-Campos, vàrem recollir 3000 signatures per presentar una reclamació col·lectiva perquè el Consell de Mallorca retirés el projecte de l’autopista:

  • Impactes territorials i ambientals: Consum de territori (consumint 53 hectàrees i expropiant 222 finques). Més autopistes vol dir més cotxes i més urbanitzacions.
  • Impacte sobre comerç i patrimoni local: Darrere les autopistes hi apareixen grans centres comercials i infraestructures en mans de multinacionals.
  • Impacte econòmic: 43 milions de € més sobrecostos.
  • Un projecte amagat a la gent: El mateix projecte d’autopista que va presentar el PP.
  • Incompleix els acords pel canvi: Els “Acords del Canvi” signats per MÉS, PSIB i Podem al Consell i al Govern, deien “redimensionar el projecte” i “descartar noves macro infraestructures”.

Les lleis del Govern del Canvi

Decret de Posidònia – Llei Turística – Llei d’Urbanisme

Tres regulacions aprovades per aquest govern que tenen una cosa en comú:

A pesar d’haver passat per un procés de participació ciutadana, tant en la fase prèvia de l’elaboració de la normativa com en els tràmits d’audiència i informació publica dels esborranys de les normes ja redactades, en el darrer moment es varen fer modificacions sense consulta popular.

1. Decret de posidonia: Es filtra un primer esborrany amb bastantes deficiències i que permetia el fondeig massiu sobre la posidònia. La conselleria manté reunions amb diferents sectors i obri un procés de participació prèvia i rep més de 700 al·legacions (grácies a TF). Finalment, treuen el decret a exposició pública amb una definició del que s’entén per praderia de posidònia que deixa sense protecció tots els alguers, vaires i clapes de posidònia no catalogats de manco d’1 hectàrea o que tenguin cobertures inferiors al 50%, el que els deixa desprotegits.

2. Llei Turística: El debat atropellat sobre la reforma de la Llei Turística que finalment va permetre fer lloguer turístic als pisos, la darrera tipologia d’habitatges on no estava permès, van soterrar una part de la llei que passa per damunt de l’ordenació urbanística i turística vigent i tendrà efectes de gran impacte territorial. Es tracta de la “Disposició Addicional Tercera” (DA3), introduïda en la recta final de la tramitació, que permet a hotels, xalets, i tota casta d’instal·lacions turístiques botar-se la normativa urbanística. Turisme va introduir en el darrer moment aquesta disposició que permet augments del 10% a edificacions turístiques, encara que estigui prohibit pel Pla Territorial. Llei turística aprovada a la carta del sector hoteler i de lloguer turístic

3. Llei d’Urbanisme: La Llei d’Urbanisme i el seu debat van venir marcats pel fet que a darrera hora es va introduir la Disposició transitòria catorzena (Dt14), que permet alguna de les majors pilotades urbanístiques de la història. La Dt14 va ser aprovada gràcies als vots de PSOE i PP i obri la porta a requalificacions de milions de metres quadrats en el conjunt de les Illes Balears. Aquesta disposició es presentà per requalificar terrenys que té en Matutes a la platja d’en Brossa a Eivissa que permetria requalificar més de mig milió de m², que passarien de rústic a urbà amb una simple modificació del planejament municipal. Però així com va quedar aprovat el text de la llei, la Dt14 pot permetre alguna de les majors pilotades urbanístiques de la història perquè pot permetre legalitzar urbanitzacions ja declarades il·legals el 2008 (com el cas de cala Llamp a Andratx). Una vegada més s’ha legislat sense preveure les conseqüències, cas per cas.

Què hem aconseguit?

Intentar resoldre el misteri de la santíssima trinitat (Joaquim Valdivielso dixit):

2016

El Pare 2.036.132 IPH (agost 2016)
El Fill 1.107.220 Població resident
L’Esperit Sant 449.058 Places allotjaments turístics reglats (CAIB, 2016)
El Misteri 479.854 On dorm aquesta gent?

 

2017

El Pare 2.060.526 IPH (agost 2017)
El Fill 1.107.220 Població resident
L’Esperit Sant 563.000 Places allotjaments turístics reglats (CAIB, 2017)
623.624 Sostre previst CAIB
Tornaré a pecar, Pare 60.624 Noves places via PIAT
El Misteri 390.306 On dorm aquesta gent?