Comunicació presentada a les VIII Jornades del Medi Ambient de la Societat d’Història Natural de les Balears celebrades a Palma (UIB) els dies 23, 24 i 25 de novembre de 2022.

Autors: Joan MORANTA, Cati TORRES, Ivan MURRAY, Manuel HIDALGO, Hilmar HINZ i Adam GOURAGUINE.

Resum: El creixement econòmic il·limitat que alimenta el metabolisme socioeconòmic capitalista ha transformat profundament la Terra. La destrucció ambiental ens ha portat a una pèrdua de biodiversitat sense precedents. A la dècada de 1970 s’inicià una agenda global per a establir diferents fites de desenvolupament sostenible, que reforçà la idea que el desenvolupament econòmic era compatible amb els límits biofísics del planeta. Només després que la pèrdua de biodiversitat captàs l’atenció dels acadèmics, a principis dels 2000 s’implementà una agenda global per a la biodiversitat on es reconeixia que les principals causes de la seva pèrdua es trobaven en les activitats econòmiques. Els programes per a la conservació de la biodiversitat post-2000 no consideraren els impactes negatius de les estratègies orientades al creixement. Com a resultat, la política global de conservació de la biodiversitat prioritza el seu valor econòmic. Una part important de la literatura demostra empíricament que el creixement econòmic il·limitat és la causa principal de la pèrdua de biodiversitat. En aquesta comunicació advocam per un decreixement sostenible en l’ús de materials i energia així com per un canvi de valors a la societat. Una reducció justa de la base material de l’economia pot millorar les condicions ecològiques, i, per tant, pot reduir la pèrdua de biodiversitat i millorar el benestar humà.

Paraules clau: creixement econòmic, degradació ambiental, protecció de la natura, metabolisme socioeconòmic, desenvolupament sostenible.

INTRODUCCIÓ

El metabolisme socioeconòmic (i.e. els fluxos de materials i energia necessaris per a moure les societats humanes) imposat pel sistema capitalista es fonamenta en el creixement econòmic perpetu, un creixement que s’accentuà durant el segle XX i s’ha mantingut durant el segle XXI, només interromput durant els períodes de crisis globals. Si el creixement es mantingués a una taxa anual del 3,3%, la base material de l’economia mundial es multiplicaria per 16 a principis del segle vinent (Sage 2020). El creixement condueix a l’expansió de la indústria i accelera les comunicacions i les dinàmiques comercials, cosa que genera un consum excessiu de materials i energia, importants canvis en l’ús del sòl per al desenvolupament d’activitats humanes i la generació de grans quantitats de residus i emissions. Els patrons de consum i producció que alimenten el creixement són els responsables de la degradació ambiental de l’Antropocè i han dut a un augment considerable de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), al canvi climàtic, a la transformació del planeta, i a impactes adversos sobre la biodiversitat. La pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic estan estretament interconnectats: són dos dels límits biofísics planetaris que hem traspassat; tenen una causa comuna (les activitats humanes) i impacten negativament sobre el benestar de la gent i la qualitat de vida (IPBES-IPCC 2021). Malgrat la ciència i la política fa temps que malden per protegir la diversitat biològica, aquesta no ha fet més que disminuir. Els ecosistemes s’estan deteriorant a un ritme sense precedents i aproximadament un milió d’espècies es troben en perill d’extinció. El col·lapse de la biodiversitat a què ha dut la cerca constant del creixement econòmic està causant la pèrdua d’interaccions i funcions ecològiques (e.g. redundància, co-dependència, complexitats estructurals i resiliència) pròpies dels sistemes naturals (Sage 2020). La present comunicació es basa en l’assaig publicat l’abril de 2022 al volum 36 de la revista Conservation Biology (Moranta et al., 2022) que se centra en descriure de manera exhaustiva i des de l’evidència empírica la relació existent entre el creixement econòmic i la biodiversitat, així com en examinar de forma crítica el paper que s’ha atribuït al creixement en el marc dels acords internacionals sobre la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental, un tema, doncs, prou oportú per al Marc Global sobre la Biodiversitat Post-2020 (MGB Post-2020) desenvolupat sota els auspicis del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB). Exceptuant els àmbits de l’ecologia política i l’economia ecològica, l’anàlisi sobre les implicacions del creixement per a la biodiversitat és una pràctica poc comuna a la literatura científica al voltant de la ciència de la conservació. D’acord amb això, i des de l’èmfasi sobre la necessitat de dissenyar estratègies de decreixement, aquesta comunicació vol estimular encara més el debat entre els conservacionistes sobre les contradiccions existents entre creixement i biodiversitat.

La pèrdua de biodiversitat PROVOCADA pel creixement

La literatura sobre la sostenibilitat ambiental considera que el creixement econòmic, que es mesura a través del producte interior brut (PIB), és essencial per a avançar cap a un planeta més saludable i la protecció de la biodiversitat. Tradicionalment, s’ha considerat que el creixement del PIB duu a una major eficiència tecnològica alhora que redueix l’ús de materials i energia, així com les emissions de GEH. En conseqüència, es pensa que és possible desvincular el PIB dels impactes ambientals i la pèrdua de biodiversitat de manera que, o bé es redueixin aquests impactes mentre l’economia creix (desacoblament absolut), o bé aquests impactes creixen a una taxa inferior a la del PIB (desacoblament relatiu). No obstant això, fins ara la desmaterialització de l’economia només s’ha aconseguit mitjançant activitats extractives a l’exterior i només per a unes poques potències capitalistes avançades. Publicacions recents mostren els impactes sobre la biodiversitat i altres components i funcions ecosistèmiques d’un creixement en constant expansió alimentat per l’extracció contínua i intensiva de recursos (veure Moranta et al., 2022 i les referències que s’hi citen). L’expansió de l’agricultura intensiva, la silvicultura, la pesca, l’aqüicultura, la indústria, la urbanització i el transport són exemples d’activitats que afecten la biodiversitat, ja que alteren els ecosistemes terrestres, d’aigua dolça i marins. Alguns autors han fet anàlisis teòriques sobre la relació existent entre el creixement i la pèrdua de biodiversitat, mentre que d’altres l’evidencien empíricament (veure les referències citades a Moranta et al., 2022).

Deficiències de les agendes GLOBALS DE SOSTENIBILITAT i conservació

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà de 1972 va ser la primera que establí objectius per a una agenda global de sostenibilitat, que suggeria reconsiderar les motivacions del creixement pels seus impactes ambientals. Posteriorment, l’ONU organitzà quatre conferències més (1982, 1992, 2002 i 2012) per a establir fites ambientals i socioeconòmiques relacionades amb un desenvolupament sostenible basat en el creixement. El canvi d’enfocament de les polítiques sobre sostenibilitat pro-creixement experimentat entre la conferència de 1972 i les quatre que la succeïren respongué a l’interès dels que defensaven l’statu quo a reconciliar el creixement amb la conservació ambiental en un context d’elevada degradació ecològica (Gómez-Baggethun i Naredo 2015). El 2015, els Estats Membres de l’ONU van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els seus desset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que establiren les pautes per a aconseguir un desenvolupament global harmoniós amb la protecció ambiental. Dos dels ODS se centren en la biodiversitat: la conservació i l’ús sostenible dels oceans, les mars i els recursos marins (ODS 14) i la gestió sostenible dels boscos per a lluitar contra la desertificació, la degradació de la terra i la pèrdua de biodiversitat (ODS 15). Aquests objectius urgeixen a prendre mesures significatives per a reduir la degradació de les àrees naturals, aturar la pèrdua de biodiversitat i protegir i prevenir l’extinció d’espècies. No obstant això, els ODS no impliquen el monitoratge de les tendències absolutes en l’ús de recursos i prioritzen el creixement (e.g. ODS 8) sobre la integritat ecològica. En línia amb la política ambiental internacional, l’agenda global de biodiversitat, que s’originà a la literatura sobre conservació en la dècada del 2000, també segueix els principis de desenvolupament sostenible basat en el creixement. Si bé els objectius de biodiversitat del CDB de 2010, que cercaven reduir significativament la pèrdua de biodiversitat en aquell any, advocaven per la integració dels plans de gestió d’aquesta en la planificació econòmica, el Pla Estratègic per a la Biodiversitat 2011-2020 del CDB i les Metes d’Aichi per a la Biodiversitat de 2020 no entenen el desenvolupament sostenible sense creixement (CDB 2016). Així, a la Declaració de Cancún, el CDB promou el creixement sostenible i reitera la importància de considerar la biodiversitat en els diversos sectors econòmics, com l’agricultura, la silvicultura, la pesca i el turisme, ja que l’afecten directa i indirectament (CDB 2016). La cerca del creixement econòmic es defineix encara com a objectiu clau en els documents internacionals més influents al voltant de la política sobre biodiversitat i sostenibilitat ambiental, la qual cosa obstaculitza el progrés cap a un futur més sostenible (Otero et al. 2020). És hora, doncs, de revisar l’agenda global de biodiversitat per a garantir la seva coherència i millorar la seva eficàcia (Büscher & Fletcher 2020).

CAP A UNA NOVA POLÍTICA DE Conservació a l’Agenda Post-2020

La Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, per les seves sigles en anglès) i el Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) proposen moure’s des del paradigma del creixement econòmic cap a una economia global més sostenible (IPBES-IPCC 2021). L’actualització de l’”Esborrany Zero” del MGB Post-2020 també reconeix que es requereix una acció política urgent a nivell mundial, regional i nacional per a transformar els models econòmics, socials i financers (CBD 2020). El gir en la perspectiva sobre el creixement que mostren aquests documents marca un punt d’inflexió significatiu en la postura de les polítiques de biodiversitat i les avaluacions de les relacions economia-medi ambient. No obstant, aquest gir esdevé una excepció ja que només es troba a l’informe de l’ONU Global Biodiversity Outlook 4. I és que a l’informe posterior de l’ONU, Global Biodiversity Outlook 5, els arguments a favor de la transformació del model econòmic són perifèrics. El MGB Post-2020 ignora les conseqüències del creixement per a la  biodiversitat i per a la pròxima dècada s’enfoca bàsicament en tres aspectes: la formulació i descripció dels objectius definits a l’”Esborrany Zero”, amb èmfasi en la conservació d’espècies però sense esmentar la necessitat de prevenir noves extincions; l’establiment de mètriques mesurables, realistes, inequívoques i escalables per a detectar de manera efectiva els canvis en la biodiversitat i l’extinció d’espècies així com mesurar els canvis en la “salut” de la biota; i la implementació de mesures de conservació basades en la creació d’àrees protegides més ambicioses (veure les referències citades a Moranta et al., 2022). En relació amb aquest darrer punt, gran part de l’enfocament se centra en determinar la quantitat de terra i mar que s’ha de protegir per a mantenir aquests recursos apartats dels sistemes de producció. Aquestes mesures de conservació van des de les propostes Nature Needs Half i Half-Earth, destinades a conservar la meitat del planeta, fins a la proposta Whole Earth, una iniciativa més holística que suggereix allunyar-se de les estratègies orientades al creixement. Avui, totes aquestes alternatives són objecte de debats intensos i han provocat divisions entre els conservacionistes convencionals que cerquen la conservació via el creixement i els conservacionistes  més radicals que plantegen el divorci de la conservació de les lògiques capitalistes (per a més detall sobre aquestes visions alternatives, veure Moranta et al., 2022).

conservació DES Del decreixement

Proposam que els conservacionistes cooperin amb els ecologistes polítics i els economistes ecològics a l’hora de determinar els problemes i les contradiccions inherents a la relació creixement econòmic/biodiversitat. El metabolisme socioeconòmic capitalista no és compatible amb una economia que respecti els límits de la biosfera. L’impacte negatiu del creixement sobre la biodiversitat ha estat demostrat empíricament a la literatura, i els programes de conservació ambiental i de la biodiversitat basats en el creixement han resultat ineficaços. La contínua extracció de valor i mercantilització de la natura és necessària per a salvaguardar el capital i a assegurar el creixement, cosa que constitueix una de les contradiccions més importants del capitalisme. Una economia capitalista no sols esgota la base material per a la seva reproducció, sinó que també deteriora les condicions biofísiques que possibiliten la vida a la Terra. La mercantilització capitalista de la natura i les polítiques de conservació que se’n deriven, com són els pagaments per serveis ecosistèmics i les compensacions de biodiversitat, perpetuaran l’statu quo pro-creixement.

És necessari que les nacions del món avancin cap a una economia amb una menor base material i més orientada als serveis socials. Aquest model ens conduirà cap a nous objectius socials, més enllà del PIB, i millorarà el benestar de les persones i la natura (IPBES-IPCC 2021). Cal canviar el funcionament de les institucions financeres, polítiques, acadèmiques i socials. Es pot aconseguir un futur millor a través d’una reducció democràtica i redistributiva de la base material de l’economia global des del decreixement sostenible (Kallis 2011), i evitar, així, dirigir-nos cap al col·lapse inherent a les crisis capitalistes, responsables de recessions econòmiques que fan malbé les condicions socioecològiques. La reducció equitativa de la base material de l’economia ha de cercar revertir el deteriorament de la base dels recursos planetaris i la consegüent degradació ambiental. Integrada en les polítiques i plans de conservació, una estratègia de decreixement sostenible aturarà de manera efectiva la pèrdua de biodiversitat i millorarà les condicions ecològiques, alhora que també el benestar humà. Juntament amb objectius de prosperitat compartida, aquesta estratègia també ajudarà la societat a adaptar-se al futur amb menys recursos i més conflictes que se’ns ve a sobre. Cal considerar els límits del creixement en un planeta finit, com també la limitada capacitat de càrrega ecològica i social; cercar guanys en eficiència no és suficient. Defensam i aportam pautes específiques per a una estratègia de conservació basada en el decreixement sostenible (Taula 1). Proposam la inclusió de nous objectius socials a l’agenda global de conservació que haurien d’esdevenir els seus pilars per tal que aquesta garantís la construcció d’una societat més inclusiva, segura i justa: la convivència respectuosa entre les espècies i les races (incloent les humanes), el respecte ètic per la natura, regles comercials més justes i una renda bàsica de conservació (veure Moranta et al., 2022)

La societat necessita allunyar-se de la idea, àmpliament acceptada, de l’economia en el centre, amb el impactes que això comporta, i dirigir-se cap a una altra més pacífica, però radical, de la vida en el centre. Si el capitalisme, com a sistema que necessita un creixement continu per a perpetuar-se, serà capaç de reorientar-se en torn de conceptes de decreixement o si es requerirà un sistema econòmic alternatiu és una pregunta fonamental que admetrà respostes diverses segons les particularitats dels territoris i les seves societats. Així per exemple, a Torres i Moranta (2020) mostram com una estratègia de decreixement sostenible a regions altament turistitzades com les Balears ha de cercar revertir el metabolisme socioeconòmic associat a la indústria turística, que demanda un consum intensiu de materials i energia i genera quantitats ingents de residus i emissions, en un intent de disminuir els impactes socioecològics que el turisme provoca dins i fora del territori.

BIBLIOGRAFIA

Büscher, B. i Fletcher, R. 2020. The Conservation Revolution : radical ideas for saving nature beyond the antropocene. Verso, London.

CBD. 2016. The Cancun Declaration on mainstreaming the sustainable use and conservation of biodiversity for well-being. Convention on Biological Diversity (UNEP/CBD/COP/13/24), Cancun, Mexico, p.7.

CBD. 2020. Update of the zero draft of the post-2020 global biodiversity framework. Praparations for the post-2020 biodiversity framework. Convention on Biological Diversity, p. 9.

IPBES-IPCC. 2021. IPBES-IPCC co-sponsored workshop report on biodiversity and climate change. Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (IPBES) and Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC). 28pp.

Gómez-Baggethun, E. i Naredo, J,M. 2015. In search of lost time: the rise and fall of limits to growth in international sustainability policy. Sustainability Science, 10: 385–395.

Kallis G. 2011. In defence of degrowth. Ecological Economics, 70: 873–880.

Moranta, J., Torres, C., Murray, I., Hidalgo, M., Hilmar, H. i Gouraguine, A. 2021. Transcending capitalism growth strategies for biodiversity conservation. Conservation biology, 36: e13821.

Otero, I., et al. 2020. Biodiversity policy beyond economic growth. Conservation Letters, 13: e12713

Sage, R.F. 2020. Global change biology: A primer. Global Change Biology, 26: 3–30.

Torres, C.M. I Moranta, J. 2020. La emergencia climática en economías turistizadas: la necesaria transición económica, ecológica y social como base para una mitigación efectiva. Revista de economia crítica, 30: 120-135.