Transcendint les estratègies capitalistes pro-creixement: propostes per a la conservació des del decreixement.

26 dissabte nov. 2022

Etiquetes

Biodiversitat, Canvi climàtic, Col·lapse, Conservació, Decreixement, Ecologia, Economia, Model econòmic, Transició ecosicial

Comunicació presentada a les VIII Jornades del Medi Ambient de la Societat d’Història Natural de les Balears celebrades a Palma (UIB) els dies 23, 24 i 25 de novembre de 2022.

Autors: Joan MORANTA, Cati TORRES, Ivan MURRAY, Manuel HIDALGO, Hilmar HINZ i Adam GOURAGUINE.

Resum: El creixement econòmic il·limitat que alimenta el metabolisme socioeconòmic capitalista ha transformat profundament la Terra. La destrucció ambiental ens ha portat a una pèrdua de biodiversitat sense precedents. A la dècada de 1970 s’inicià una agenda global per a establir diferents fites de desenvolupament sostenible, que reforçà la idea que el desenvolupament econòmic era compatible amb els límits biofísics del planeta. Només després que la pèrdua de biodiversitat captàs l’atenció dels acadèmics, a principis dels 2000 s’implementà una agenda global per a la biodiversitat on es reconeixia que les principals causes de la seva pèrdua es trobaven en les activitats econòmiques. Els programes per a la conservació de la biodiversitat post-2000 no consideraren els impactes negatius de les estratègies orientades al creixement. Com a resultat, la política global de conservació de la biodiversitat prioritza el seu valor econòmic. Una part important de la literatura demostra empíricament que el creixement econòmic il·limitat és la causa principal de la pèrdua de biodiversitat. En aquesta comunicació advocam per un decreixement sostenible en l’ús de materials i energia així com per un canvi de valors a la societat. Una reducció justa de la base material de l’economia pot millorar les condicions ecològiques, i, per tant, pot reduir la pèrdua de biodiversitat i millorar el benestar humà.

Paraules clau: creixement econòmic, degradació ambiental, protecció de la natura, metabolisme socioeconòmic, desenvolupament sostenible.

INTRODUCCIÓ

El metabolisme socioeconòmic (i.e. els fluxos de materials i energia necessaris per a moure les societats humanes) imposat pel sistema capitalista es fonamenta en el creixement econòmic perpetu, un creixement que s’accentuà durant el segle XX i s’ha mantingut durant el segle XXI, només interromput durant els períodes de crisis globals. Si el creixement es mantingués a una taxa anual del 3,3%, la base material de l’economia mundial es multiplicaria per 16 a principis del segle vinent (Sage 2020). El creixement condueix a l’expansió de la indústria i accelera les comunicacions i les dinàmiques comercials, cosa que genera un consum excessiu de materials i energia, importants canvis en l’ús del sòl per al desenvolupament d’activitats humanes i la generació de grans quantitats de residus i emissions. Els patrons de consum i producció que alimenten el creixement són els responsables de la degradació ambiental de l’Antropocè i han dut a un augment considerable de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), al canvi climàtic, a la transformació del planeta, i a impactes adversos sobre la biodiversitat. La pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic estan estretament interconnectats: són dos dels límits biofísics planetaris que hem traspassat; tenen una causa comuna (les activitats humanes) i impacten negativament sobre el benestar de la gent i la qualitat de vida (IPBES-IPCC 2021). Malgrat la ciència i la política fa temps que malden per protegir la diversitat biològica, aquesta no ha fet més que disminuir. Els ecosistemes s’estan deteriorant a un ritme sense precedents i aproximadament un milió d’espècies es troben en perill d’extinció. El col·lapse de la biodiversitat a què ha dut la cerca constant del creixement econòmic està causant la pèrdua d’interaccions i funcions ecològiques (e.g. redundància, co-dependència, complexitats estructurals i resiliència) pròpies dels sistemes naturals (Sage 2020). La present comunicació es basa en l’assaig publicat l’abril de 2022 al volum 36 de la revista Conservation Biology (Moranta et al., 2022) que se centra en descriure de manera exhaustiva i des de l’evidència empírica la relació existent entre el creixement econòmic i la biodiversitat, així com en examinar de forma crítica el paper que s’ha atribuït al creixement en el marc dels acords internacionals sobre la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental, un tema, doncs, prou oportú per al Marc Global sobre la Biodiversitat Post-2020 (MGB Post-2020) desenvolupat sota els auspicis del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB). Exceptuant els àmbits de l’ecologia política i l’economia ecològica, l’anàlisi sobre les implicacions del creixement per a la biodiversitat és una pràctica poc comuna a la literatura científica al voltant de la ciència de la conservació. D’acord amb això, i des de l’èmfasi sobre la necessitat de dissenyar estratègies de decreixement, aquesta comunicació vol estimular encara més el debat entre els conservacionistes sobre les contradiccions existents entre creixement i biodiversitat.

La pèrdua de biodiversitat PROVOCADA pel creixement

La literatura sobre la sostenibilitat ambiental considera que el creixement econòmic, que es mesura a través del producte interior brut (PIB), és essencial per a avançar cap a un planeta més saludable i la protecció de la biodiversitat. Tradicionalment, s’ha considerat que el creixement del PIB duu a una major eficiència tecnològica alhora que redueix l’ús de materials i energia, així com les emissions de GEH. En conseqüència, es pensa que és possible desvincular el PIB dels impactes ambientals i la pèrdua de biodiversitat de manera que, o bé es redueixin aquests impactes mentre l’economia creix (desacoblament absolut), o bé aquests impactes creixen a una taxa inferior a la del PIB (desacoblament relatiu). No obstant això, fins ara la desmaterialització de l’economia només s’ha aconseguit mitjançant activitats extractives a l’exterior i només per a unes poques potències capitalistes avançades. Publicacions recents mostren els impactes sobre la biodiversitat i altres components i funcions ecosistèmiques d’un creixement en constant expansió alimentat per l’extracció contínua i intensiva de recursos (veure Moranta et al., 2022 i les referències que s’hi citen). L’expansió de l’agricultura intensiva, la silvicultura, la pesca, l’aqüicultura, la indústria, la urbanització i el transport són exemples d’activitats que afecten la biodiversitat, ja que alteren els ecosistemes terrestres, d’aigua dolça i marins. Alguns autors han fet anàlisis teòriques sobre la relació existent entre el creixement i la pèrdua de biodiversitat, mentre que d’altres l’evidencien empíricament (veure les referències citades a Moranta et al., 2022).

Deficiències de les agendes GLOBALS DE SOSTENIBILITAT i conservació

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà de 1972 va ser la primera que establí objectius per a una agenda global de sostenibilitat, que suggeria reconsiderar les motivacions del creixement pels seus impactes ambientals. Posteriorment, l’ONU organitzà quatre conferències més (1982, 1992, 2002 i 2012) per a establir fites ambientals i socioeconòmiques relacionades amb un desenvolupament sostenible basat en el creixement. El canvi d’enfocament de les polítiques sobre sostenibilitat pro-creixement experimentat entre la conferència de 1972 i les quatre que la succeïren respongué a l’interès dels que defensaven l’statu quo a reconciliar el creixement amb la conservació ambiental en un context d’elevada degradació ecològica (Gómez-Baggethun i Naredo 2015). El 2015, els Estats Membres de l’ONU van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els seus desset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que establiren les pautes per a aconseguir un desenvolupament global harmoniós amb la protecció ambiental. Dos dels ODS se centren en la biodiversitat: la conservació i l’ús sostenible dels oceans, les mars i els recursos marins (ODS 14) i la gestió sostenible dels boscos per a lluitar contra la desertificació, la degradació de la terra i la pèrdua de biodiversitat (ODS 15). Aquests objectius urgeixen a prendre mesures significatives per a reduir la degradació de les àrees naturals, aturar la pèrdua de biodiversitat i protegir i prevenir l’extinció d’espècies. No obstant això, els ODS no impliquen el monitoratge de les tendències absolutes en l’ús de recursos i prioritzen el creixement (e.g. ODS 8) sobre la integritat ecològica. En línia amb la política ambiental internacional, l’agenda global de biodiversitat, que s’originà a la literatura sobre conservació en la dècada del 2000, també segueix els principis de desenvolupament sostenible basat en el creixement. Si bé els objectius de biodiversitat del CDB de 2010, que cercaven reduir significativament la pèrdua de biodiversitat en aquell any, advocaven per la integració dels plans de gestió d’aquesta en la planificació econòmica, el Pla Estratègic per a la Biodiversitat 2011-2020 del CDB i les Metes d’Aichi per a la Biodiversitat de 2020 no entenen el desenvolupament sostenible sense creixement (CDB 2016). Així, a la Declaració de Cancún, el CDB promou el creixement sostenible i reitera la importància de considerar la biodiversitat en els diversos sectors econòmics, com l’agricultura, la silvicultura, la pesca i el turisme, ja que l’afecten directa i indirectament (CDB 2016). La cerca del creixement econòmic es defineix encara com a objectiu clau en els documents internacionals més influents al voltant de la política sobre biodiversitat i sostenibilitat ambiental, la qual cosa obstaculitza el progrés cap a un futur més sostenible (Otero et al. 2020). És hora, doncs, de revisar l’agenda global de biodiversitat per a garantir la seva coherència i millorar la seva eficàcia (Büscher & Fletcher 2020).

CAP A UNA NOVA POLÍTICA DE Conservació a l’Agenda Post-2020

La Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, per les seves sigles en anglès) i el Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) proposen moure’s des del paradigma del creixement econòmic cap a una economia global més sostenible (IPBES-IPCC 2021). L’actualització de l’”Esborrany Zero” del MGB Post-2020 també reconeix que es requereix una acció política urgent a nivell mundial, regional i nacional per a transformar els models econòmics, socials i financers (CBD 2020). El gir en la perspectiva sobre el creixement que mostren aquests documents marca un punt d’inflexió significatiu en la postura de les polítiques de biodiversitat i les avaluacions de les relacions economia-medi ambient. No obstant, aquest gir esdevé una excepció ja que només es troba a l’informe de l’ONU Global Biodiversity Outlook 4. I és que a l’informe posterior de l’ONU, Global Biodiversity Outlook 5, els arguments a favor de la transformació del model econòmic són perifèrics. El MGB Post-2020 ignora les conseqüències del creixement per a la biodiversitat i per a la pròxima dècada s’enfoca bàsicament en tres aspectes: la formulació i descripció dels objectius definits a l’”Esborrany Zero”, amb èmfasi en la conservació d’espècies però sense esmentar la necessitat de prevenir noves extincions; l’establiment de mètriques mesurables, realistes, inequívoques i escalables per a detectar de manera efectiva els canvis en la biodiversitat i l’extinció d’espècies així com mesurar els canvis en la “salut” de la biota; i la implementació de mesures de conservació basades en la creació d’àrees protegides més ambicioses (veure les referències citades a Moranta et al., 2022). En relació amb aquest darrer punt, gran part de l’enfocament se centra en determinar la quantitat de terra i mar que s’ha de protegir per a mantenir aquests recursos apartats dels sistemes de producció. Aquestes mesures de conservació van des de les propostes Nature Needs Half i Half-Earth, destinades a conservar la meitat del planeta, fins a la proposta Whole Earth, una iniciativa més holística que suggereix allunyar-se de les estratègies orientades al creixement. Avui, totes aquestes alternatives són objecte de debats intensos i han provocat divisions entre els conservacionistes convencionals que cerquen la conservació via el creixement i els conservacionistes més radicals que plantegen el divorci de la conservació de les lògiques capitalistes (per a més detall sobre aquestes visions alternatives, veure Moranta et al., 2022).

conservació DES Del decreixement

Proposam que els conservacionistes cooperin amb els ecologistes polítics i els economistes ecològics a l’hora de determinar els problemes i les contradiccions inherents a la relació creixement econòmic/biodiversitat. El metabolisme socioeconòmic capitalista no és compatible amb una economia que respecti els límits de la biosfera. L’impacte negatiu del creixement sobre la biodiversitat ha estat demostrat empíricament a la literatura, i els programes de conservació ambiental i de la biodiversitat basats en el creixement han resultat ineficaços. La contínua extracció de valor i mercantilització de la natura és necessària per a salvaguardar el capital i a assegurar el creixement, cosa que constitueix una de les contradiccions més importants del capitalisme. Una economia capitalista no sols esgota la base material per a la seva reproducció, sinó que també deteriora les condicions biofísiques que possibiliten la vida a la Terra. La mercantilització capitalista de la natura i les polítiques de conservació que se’n deriven, com són els pagaments per serveis ecosistèmics i les compensacions de biodiversitat, perpetuaran l’statu quo pro-creixement.

És necessari que les nacions del món avancin cap a una economia amb una menor base material i més orientada als serveis socials. Aquest model ens conduirà cap a nous objectius socials, més enllà del PIB, i millorarà el benestar de les persones i la natura (IPBES-IPCC 2021). Cal canviar el funcionament de les institucions financeres, polítiques, acadèmiques i socials. Es pot aconseguir un futur millor a través d’una reducció democràtica i redistributiva de la base material de l’economia global des del decreixement sostenible (Kallis 2011), i evitar, així, dirigir-nos cap al col·lapse inherent a les crisis capitalistes, responsables de recessions econòmiques que fan malbé les condicions socioecològiques. La reducció equitativa de la base material de l’economia ha de cercar revertir el deteriorament de la base dels recursos planetaris i la consegüent degradació ambiental. Integrada en les polítiques i plans de conservació, una estratègia de decreixement sostenible aturarà de manera efectiva la pèrdua de biodiversitat i millorarà les condicions ecològiques, alhora que també el benestar humà. Juntament amb objectius de prosperitat compartida, aquesta estratègia també ajudarà la societat a adaptar-se al futur amb menys recursos i més conflictes que se’ns ve a sobre. Cal considerar els límits del creixement en un planeta finit, com també la limitada capacitat de càrrega ecològica i social; cercar guanys en eficiència no és suficient. Defensam i aportam pautes específiques per a una estratègia de conservació basada en el decreixement sostenible (Taula 1). Proposam la inclusió de nous objectius socials a l’agenda global de conservació que haurien d’esdevenir els seus pilars per tal que aquesta garantís la construcció d’una societat més inclusiva, segura i justa: la convivència respectuosa entre les espècies i les races (incloent les humanes), el respecte ètic per la natura, regles comercials més justes i una renda bàsica de conservació (veure Moranta et al., 2022)

Directrius per a una estratègia de conservació de la biodiversitat des del decreixement sostenible

1. Ampliar la política de conservació perquè aquesta quedi integrada a totes les polítiques.

2. Reconèixer la connexió entre una economia orientada al creixement i la pèrdua de biodiversitat.

3. Evitar els mecanismes de conservació basats en el mercat (e.g. pagaments per serveis ecosistèmics i compensacions de biodiversitat) i la mercantilització de la biodiversitat com a instruments fonamentals de conservació.

4. Passar d’un enfocament centrat en la conservació de la biodiversitat a un enfocament transdisciplinari que fusioni la conservació de la biologia amb les ciències socials crítiques.

5. Adoptar un enfocament d’economia ecològica crítica per a incloure la dimensió sociopolítica de la conservació, que transcendeixi l’enfocament centrat en el capital natural i el valor de mercat de la natura (més enllà dels postulats de l’economia convencional al voltant de la valoració monetària de la natura i la seva financiarització i la lògica del benefici).

6. Allunyar-se del paradigma de conservació basat en la preservació de “peces de natura intacta” per anar cap a un nou paradigma basat en una transformació post-capitalista de l’economia, que consideri el sistema socioeconòmic com a part de la biosfera, per a abordar de manera efectiva la pèrdua de biodiversitat.

7. Aturar i prohibir a nivell mundial les activitats que no puguin transformar-se socioecològicament per a revertir l’empitjorament de la base dels recursos planetaris i la consegüent degradació ambiental i construir, així, una societat més inclusiva, segura i justa.

8. Desenvolupar instruments de conservació que no es basin en el mercat, com, per exemple, una renda bàsica per a la conservació, la conservació basada en la comunitat i visites recreatives fetes des del compromís.

9. Democratitzar radicalment els processos de presa de decisions pel que fa a polítiques de conservació i potenciar el diàleg entre científics, pobles indígenes i moviments socials.

10. Considerar la conservació de la biodiversitat dins d’un enfocament més ample que també tengui en compte la protecció de la diversitat bio-cultural, de manera que es preservin i millorin les activitats i comunitats que co-evolucionen amb la diversitat biològica (e.g. agricultura agroecològica i comunitats indígenes).

TAULA I. Directrius en el Marc Global de Biodiversitat post-2020 (post-2020 Global Biodiversity Framework) per a una estratègia de conservació sostenible des del decreixement.

La societat necessita allunyar-se de la idea, àmpliament acceptada, de l’economia en el centre, amb el impactes que això comporta, i dirigir-se cap a una altra més pacífica, però radical, de la vida en el centre. Si el capitalisme, com a sistema que necessita un creixement continu per a perpetuar-se, serà capaç de reorientar-se en torn de conceptes de decreixement o si es requerirà un sistema econòmic alternatiu és una pregunta fonamental que admetrà respostes diverses segons les particularitats dels territoris i les seves societats. Així per exemple, a Torres i Moranta (2020) mostram com una estratègia de decreixement sostenible a regions altament turistitzades com les Balears ha de cercar revertir el metabolisme socioeconòmic associat a la indústria turística, que demanda un consum intensiu de materials i energia i genera quantitats ingents de residus i emissions, en un intent de disminuir els impactes socioecològics que el turisme provoca dins i fora del territori.

BIBLIOGRAFIA

Büscher, B. i Fletcher, R. 2020. The Conservation Revolution : radical ideas for saving nature beyond the antropocene. Verso, London.

CBD. 2016. The Cancun Declaration on mainstreaming the sustainable use and conservation of biodiversity for well-being. Convention on Biological Diversity (UNEP/CBD/COP/13/24), Cancun, Mexico, p.7.

CBD. 2020. Update of the zero draft of the post-2020 global biodiversity framework. Praparations for the post-2020 biodiversity framework. Convention on Biological Diversity, p. 9.

IPBES-IPCC. 2021. IPBES-IPCC co-sponsored workshop report on biodiversity and climate change. Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (IPBES) and Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC). 28pp.

Gómez-Baggethun, E. i Naredo, J,M. 2015. In search of lost time: the rise and fall of limits to growth in international sustainability policy. Sustainability Science, 10: 385–395.

Kallis G. 2011. In defence of degrowth. Ecological Economics, 70: 873–880.

Moranta, J., Torres, C., Murray, I., Hidalgo, M., Hilmar, H. i Gouraguine, A. 2021. Transcending capitalism growth strategies for biodiversity conservation. Conservation biology, 36: e13821.

Otero, I., et al. 2020. Biodiversity policy beyond economic growth. Conservation Letters, 13: e12713

Sage, R.F. 2020. Global change biology: A primer. Global Change Biology, 26: 3–30.

Torres, C.M. I Moranta, J. 2020. La emergencia climática en economías turistizadas: la necesaria transición económica, ecológica y social como base para una mitigación efectiva. Revista de economia crítica, 30: 120-135.

Presentacio-viii-jornades-medi-ambient-moranta-el-al-2022 Baixa

Comentaris-presentacio Baixa

Entrevista en el programa Nautilus d’IB3 Ràdio sobre la setmana de la Rebel·lió Científica

09 dissabte abr. 2022

Posted by Joan Moranta in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Agroecología, Canvi climàtic, Col·lapse, Metabolisme, Model econòmic, Pesca artesanal, Rebel·lió Científica, Soberania alimentària, Soberania energètica, Transició ecosicial

*Entrevista emesa dia 9 d’abril de 2022 durant la primera hora del programa

——————————————————————————————————————–

Cristina Amanda Tur (CAT)– Ara veurem com està sent a Balears aquesta rebel·lió científica a la qué pràcticament dedicam la primera hora del Nautilus… la ciència de les illes s’ha sumat a la demanda d’un canvi radical a la societat que freni la destrucció del planeta… Els científics han ocupat la UIB amb un munt d’actes i ara ens farà un resum amb anàlisi local el biòleg, investigador del Centre Oceanogràfic de Balears Joan Moranta… Bon dia, benvingut de nou al Nautilus..

Joan Moranta (JM)– Bon dia. Gràcies per convidar-me de nou al Nautilus…

CAT- La primera vegada que comptem amb tu al Nautilus parlem d’un article que vau publicar investigadors de la UIB, de l’IMEDEA i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia en què ens advertíeu que les polítiques de conservació no estan funcionant… que necessitam canviar tot el nostre sistema econòmic… Potser cal que els científics es converteixin en un lobby de pressió capaç d’influir en les decisions polítiques que es prenen…

JM- En el món científic està molt estesa la idea que els investigadors hem de tenir una posició asèptica davant els problemes i que no hem de prendre partit, és a dir, els científics fem els informes i publicacions… i aquí acaba la nostra funció. Jo no estic d’acord amb aquesta postura… i crec que les científiques i els científics ens hem d’implicar més i hem de reclamar que els polítics i gestors ens escoltis i que les nostres recomanacions se segueixin. Sobretot, quan xerram de mitigació del canvi climàtic i conservació de la natura, no pot ser que els interessos econòmics d’uns pocs passin per damunt de l’interès comú de reduir l’increment de la temperatura del planeta i la pèrdua de biodiversitat… i això els científics també ho hem de denunciar.

CAT- El tercer informe del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic de l’ONU, fet públic aquest dilluns ja mos diu directament –i sembla un crit a la desesperada– que és ‘ara o mai’, que si les emissions globals no disminueixen ja no evitarem la catàstrofe… Què és el més urgent que hauríem de fer a nivell local? És a dir, què es pot demanar ara mateix a les institucions de les illes, ajuntaments, Consell, Govern…?

JM- Abans de respondre a la teva pregunta, deixen que faci un encís en relació amb el que deia abans. Com saps l’agost del 2021, gràcies al moviment Rebel·lió Científica, hi va haver una filtració de l’informe del panell d’experts sobre mitigació, que ara s’ha publicat oficialment…, i que és l’informe que tu comentes. A la versió que es va filtrar s’apuntava al capitalisme com responsable primer del CC i la paraula insostenible sortia 9 vegades. No sé si sabeu, que la versió final del resum per polítics, abans de fer-se públic, passa per una negociació on intervenen els governs i es decideix quin és el missatge final que es publicarà. Doncs, en el resum oficial per polítics de l’informe sobre mitigació que es va publicar dilluns passat la paraula insostenible sols surt una vegada i la paraula capitalisme ha desaparegut. Això és una llàstima i no hauria de ser així. Encara que el missatge de l’informe és molt potent… quan diu que estam de camí cap al 2100 amb un increment global de 3,2 ⁰C,… el missatge final s’ha suavitzat i per exemple,… ja no diu clarament que cal reduir no sols la producció, sinó també la demanda… i que cal un canvi cultural i de comportament de la societat.

En relació amb la teva pregunta, “Què és el més urgent que hauríem de fer en l’àmbit local?” jo diria que ja fem tard. Els reptes als quals ens enfrontam són globals i les solucions necessàriament també ho han de ser. La llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, com el seu nom indica, se centra bàsicament en el tema de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle a partir de potenciar les energies renovables, tancament de les centrals tèrmiques, millorar l’eficiència energètica i potenciar la mobilitat sostenible. Tot això està molt bé… però ara ja no és suficient. Per què? Perquè el nostre metabolisme socioeconòmic, és a dir, el flux de materials i energia que necessitam per moure la nostra societat… és totalment insostenible. Som completament dependents de l’exterior pel que fa a energia, materials i aliments. Per tant, la nostra petjada de carboni no sols ha de comptar amb les emissions que fem en el nostre territori, sinó que també hauria de comptabilitzar totes aquelles emissions que hem externalitzat. A més a més, els principals motors de la nostra economia són el turisme i la construcció, dos sectors que necessitem molta energia, molts materials i que a més consumeixen molt de territori. Fitxem-nos en el turisme… hem posat tota la maquinària a funcionar per arribar con més aviat millor als 19 milions de turistes que teníem el 2019 abans de la pandèmia. 19 milions de turistes que han d’arribar a les illes en avió o vaixell, s’han de moure pel territori per anar d’un costat a l’altra… (normalment en cotxe, no transport públic)…, els hem d’alimentar… i per això hem de dur els aliments de defora perquè aquí no els podem produir, a més hem de tenir les dessaladores a tota marxa per poder abastir-los d’aigua… (unes dessaladores que son molt demandants d’energia)… i ara, a més, hem de reformar els hotels per fer-los circulars i també volem que vengui turisme de qualitat, que a més… consumeix més recursos. Realment, el panorama és desolador i amb aquestes noves polítiques de turisme circular i regeneratiu difícilment contribuirem des de les Illes… a reduir les emissions globals de gasos i els efectes del canvi climàtic. Com diu l’informe dels experts… i com dèiem abans… anam directament cap a l’any 2100 amb 3,2 graus d’augment de la temperatura.

CAT- Pot ser que un dels punts importants a nivell local seria la transició a ciutats més verdes, que és, precisament, un dels cinc punts principals en els que es centra l’últim informe de l’IPCC.

JM- Sí, estic d’acord que tot suma… i la transició a ciutats més verdes pot ajudar. Hem de tenir en compte que només a Palma hi viuen quasi la meitat dels habitants de Mallorca… per tant… tot el que avancem a Palma serà molt significatiu. La qüestió aquí és tenir clar que entenem per ciutats més verdes. Jo crec que no ho podem limitar sols al tema de la mobilitat i de tenir més espais verds… dues qüestions molt importants… però de nou… insuficients. Crec que hauríem d’abordar també el tema de l’autoproducció energètica comunitària i l’autoabastiment d’aliments. Seria molt rellevant promoure les instal·lacions energètiques de producció renovable en els edificis i aprofitar tot el sòl agrícola dels voltants de Palma per fer horts i granges ecològiques… També seria crucial obrir la ciutat a la mar i potenciar les reserves marines pesqueres per proveir la ciutat de peix fresc, de qualitat, de temporada i pescat de forma sostenible. Això no sols ajudaria a incrementar la nostra sobirania energètica i alimentaria sinó que,… a més,… es podrien crear llocs de feina independents del turisme i la construcció…

… i aquí tornam al tema central… Jo crec que en el cas de les Illes, és bàsic que posem límits al turisme i a la construcció… i que comencem a fer de veritat una transició cap a un model econòmic menys demandant d’energia, materials i consum… tota la resta és fer retxes dins l’aigua. Per exemple, és molt contradictori,… amb la mitigació del CC…, que la Llei de turisme permeti ampliar places turístiques en els edificis catalogats com a Bé d’Interès Cultural (BIC) en sòl urbà, és a dir… fer més hotels dins la ciutat. I també és molt contradictori que la patronal de la construcció, davant la reforma de PGOU de Palma…, reclami la construcció de més habitatges nous que implica més consum de territori, més consum de materials i més demanda energètica… quan el problema de l’habitatge es podria solucionar posant en el mercat els habitatges buits i limitant el lloguer vocacional.

Quines alternatives tenim per transitar cap a un model econòmic menys demandant d’energia, materials i consum?… si trobes puc fer una pinzellada d’alguns exemples:

100 % de producció local d’aliments de base agroecològica i pesca artesanal.
100 % d’energies renovables amb projectes comunitaris de producció energètica.
Municipalitzar i democratitzar la gestió de l’aigua.
Arribar al 100% de reutilització, reciclatge i recollida selectiva.
Arribar al 100% de la depuració terciària i anar cap a l’abocament “0” d’aigües residuals.
Millorar la gestió i conservació dels espais naturals terrestres i les Àrees Marines protegides.
Rehabilitació d’habitatges… i molt especialment dels edificis buits… amb criteris de bioconstrucció i estalvi energètic.
Millora dels serveis assistencials de cures, sanitaris i educatius.
Fomentar la formació professional en tots aquests sectors.

Jo crec que si apostéssim clarament i amb decisió per aquestes 8 propostes seria una bona manera de transitar cap a la independència del turisme i la construcció…

CAT- Segons el que dius a més d’una polítics implicats també necessitam una societat més conscienciada i implicada. Ho pregunto també perquè em preocupen tant la indiferència com el negacionisme… potser necessitem una opinió pública també més implicada, i més preocupada, si volem uns polítics implicats…

JM- La necessitat de la mitigació del Canvi Climàtic i de detenir la pèrdua de biodiversitat son dos problemes tan evidents, necessaris i urgents que reclamen una reacció política immediata i decidida independentment de quina sigui la demanada de l’opinió publica… És a dir…, en aquest cas l’acció política no ha de dependre de tenir una societat conscienciada i implicada, la urgència de passar ja a l’acció de manera decidida és tant evident que no hi ha possibles excuses que justifiquin no fer-ho.

CAT- Mos explicaràs ara com ha estat la setmana de rebel·lió científica a Balears…¿ la ciència de ses illes està implicada?

JM- Durant tres dies, dimarts, dimecres i dijous varem ocupar “simbòlicament” la UIB. L’objectiu de l’ocupació era demanar que s’escolti la ciència i s’actui en conseqüència:

Dimarts: Xerrada “Declarar l’emergència climàtica no basta-La cruïlla del context insular” amb Margalida Rosseló (Activista de Terraferida) i Macià Blàzquez (Catedràtic de Geografia de la UIB).

Dimecres: Xerrada “La fi del capitalisme fòssil-Cap al col·lapse civilitzador “ amb Ivan Murray (Professor de Geografia de la UIB). Dematí

Horabaixa… Xerrada “Del negacionisme al negocionisme-El greenwashing que ens precipita al col·lapse” amb Francisco González (professor de Sociologia de la UIB).

Dijous: Xerrada “Camí a l’extinció-de la ciència a la desobediència” amb Cati Torres (Profesora de Economia de la UIB), jo (Científic Titular del Centre Oceanogràfic de Balears) i Joan Rigo i Esteban Goode ( Activistes de XR).

Aquestes xerrades varen estar acompanyades d’una paella amb productes ecològics proporcionats pel supermercat col·laboratiu TERRANOSTRA, una “performance” del patiment del planeta, converses al voltant d’una foguera amb el lema “Cremar la pena que arrosegam”, una acampada i un taller sobre desobediència civil no violenta.

CAT- I què és el que més destacaries de les mobilitzacions d’aquesta setmana?

JM- El que destacaria és que ha estat una mobilització internacional i una setmana d’activitats que s’han fet simultàniament a universitats de 25 països, on s’ha posat de manifest la implicació de moltes científiques i científiques per reclamar una actuació més contundent en front del Canvi Climàtic.

CAT- Els periodistes també hem de complir la nostra funció…¿Quin consell mos donaries per millorar? Alguna fórmula màgica per poder arribar millor als ciutadans amb el missatge apropiat?

JM- No sabria molt bé que dir-te. En el teu cas, el fet que donis cabuda a totes aquestes qüestions en el teu programa… i la teva sensibilitat sobre aquests temes… ja és molt d’agrair….

CAT- El que anomenem greenwashing, que hauríem de buscar un nom en català (no sé si existeix), funciona molt bé i pot ser que per això la gent, saturada d’iniciatives greenwashing, cregui realment que s’està avançant molt… El greenwashing pot estar fent mal en aquest aspecte?

JM- Aquest és el problema del lobbies i l’estatus quo de no voler canviar les coses… i la necessitat de pervertir el termes… Darrera els conceptes d’economia circular, economia verda o blava i ha la necessitat de continuar fent el mateix amb un nom diferent que pareixi que fem alguna cosa sense canviar res…això donaria per un programa sencer…

——————————————————————————————————————–

Podeu escoltar la primera hora del programa aquí:

https://ib3.org/nautilus?pl=1&cont=de3a4ad0-f998-48ad-b291-255f6bb3e001

Podeu escoltar el fragment de l’entrevista aquí:

https://ib3.org/nautilus?pl=1&cont=de3a4ad0-f998-48ad-b291-255f6bb3e001&t=1689,2703

La vulnerabilitat de l’especialització turística

11 dimecres març 2020

Posted by Joan Moranta in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Balears, Borrasca Glòria, Canvi climàtic, Col·lapse, Consumo, Coronavirus, COVID-19, Decreixement, Ecologia, Economia, Medi Ambient, Sobirania alimentària, Sobirania econòmica, Sobirania energètica, Sostenibilitat, Thomas Cook, Turisme

*Article publicat a Alba Sud el dia 11/03/2020

L’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat del sistema, sinó tot el contrari. Tres esdeveniments recents (la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia COVID-19) han fet trontollar els fonaments del sistema econòmic.

Tradicionalment, alguns empresaris de Balears, quan els seus negocis es fonamentaven bàsicament en el cultiu de conreus, el que feien sovint en llevar-se era mirar el cel per intentar esbrinar si el temps seria favorable per als seus cultius. Això passava majoritàriament abans de 1960, quan encara hi havia prop de 65.000 agricultors i l’economia depenia de la bonança meteorològica. Seixanta anys després de l’inici d’una important transformació econòmica (actualment queden menys de 6.000 pagesos ˗incloent ramaders, silvicultors i pescadors- a Balears), impulsada per l’ampliació planificada de les portes d’entrada a les Illes (ports i aeroports), els empresaris actuals, dedicats sobretot als sectors del turisme i dels serveis, segueixen atents a l’esdevenir de la natura, encara que avui vivim d’esquena a ella. Però, ara, no sols estam pendents de la meteorologia, altres factors externs i de diferent idiosincràsia també ens afecten amb contundència, de tal manera que l’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat del sistema, sinó tot el contrari. De setembre de 2019 a març de 2020, han succeït tres esdeveniments de naturalesa distinta que han fet trontollar els fonaments del sistema econòmic alertant, un cop més, el sector turístic balear, en particular, i la societat, en general. Una societat que, malauradament, ja està acostumada a contemplar les lamentacions del sector turístic-empresarial cada inici o final de temporada en torn de potencials males previsions per a les reserves o del no compliment de les expectatives de guanys esperades, respectivament.

Els tres esdeveniments dels quals parlam, la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia COVID-19, són molt diferents en essència. El primer, una crisi empresarial a escala global, relacionada amb una política empresarial i turística molt dependent de decisions alienes, llunyanes i poc transparents. El segon, una crisi meteorològica regional, relacionada amb un escenari de canvi climàtic que es manifesta en un increment tant del nivell del mar com de la freqüència i intensitat dels temporals extrems. El tercer, una crisi sanitària a escala planetària, relacionada amb la globalització i la consegüent major capacitat de mobilització de persones i materials d’una punta a l’altra del món.

Però és precisament això els que ens interessa, comprovar els efectes negatius que tenen tres episodis catastròfics, imprevists i d’origen diferent sobre l’economia de les Illes (i el món). Els tres són molt preocupants a causa de totes les conseqüències socioeconòmiques que impliquen, principalment pèrdues milionàries, desacceleració de l’economia i caiguda de l’ocupació, i també increment de la mortalitat en els dos darrers casos. No sols en l’àmbit local, la fallida de Thomas Cook va deixar atrapats uns 600.000 turistes que gaudien de vacances en destinacions de tot el món, la borrasca va tenir impactes devastadors a la costa del llevant peninsular amb unes destrosses valorades amb més de 71 milions d’euros, i la malaltia està tenint grans repercussions econòmiques i laborals arreu del món, com, per exemple, la cancel·lació del World Mobile Congress de 2020 a Barcelona, amb un impacte econòmic esperat de 492 milions d’euros i la creació de 13.000 llocs de feina. Els tres tenen en comú que cada vegada que vénen mal dades, ja sigui a causa d’una mala gestió empresarial o com a fruit de fenòmens naturals, el sector turístic-empresarial reclama intervenció pública per pal·liar les seves pèrdues atenent a una estratègia de socialització de costos i privatització de beneficis afavorida per les institucions.

La fallida del tour operador britànic Thomas Cook tengué lloc el setembre de 2019 quan es van confirmar les dificultats de l’empresa per fer front als seus pagaments provocades, en part, pel fenomen del «Brexit», tot amenaçant amb una crisi econòmica en cadena. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) va estimar un deute d’uns 100 milions d’euros pendents de cobrament, els transportistes d’autocars xifraven en 5 milions les pèrdues i molts treballadors van quedar a l’atur. Però, a més del deute econòmic i la pèrdua directa de llocs de feina, la fallida va afectar milers d’usuaris, va posar en perill les reserves de la temporada següent i va comprometre la connectivitat de l’aeroport de Son Sant Joan amb els principals mercats emissors tot afectant més de 350.000 seients. Els governs central i autonòmic varen sortir al rescat del sector per intentar contrarestar els efectes de la fallida sobre les empreses i els treballadors.

La borrasca Glòria va arribar amb força el mes de gener de 2020 i va fer malbé el litoral illenc, i va arrasar les platges, ja regenerades per l’efecte d’altres temporals, i infraestructures vàries que durant dècades hem construït i reconstruït a primera línia de costa tot desafiant la força de les onades. Una de les conseqüències indirectes que vàrem patir durant els dies que va durar la borrasca Glòria, que va obligar a suspendre durant dies el transport marítim, va ser la manca d’aliments peribles als supermercats, cosa que posa de manifest, també, la precarietat del sistema agroalimentari de l’arxipèlag. Però els mals auguris no s’han fet esperar, els restauradors i empresaris turístics de les zones afectades ja ens han fet saber les nefastes conseqüències econòmiques que tindrà la falta de compromís dels governs central i autonòmic per escometre les reparacions necessàries per deixar les platges i els passejos marítims impecables per a rebre el primer volum important de turistes de l’any. Els danys en infraestructures públiques causats per la borrasca Glòria a les Balears superen els 16 milions d’euros, però els empresaris i els batles no han deixat de queixar-se davant del fet que el govern de Madrid sols hi volia dedicar inicialment 4,4 milions per a la seva reparació. Els batles dels municipis de Mallorca més afectats per la borrasca han expressat la seva preocupació per l’estat de la franja litoral i han reclamat solucions ràpides, per via d’urgència i amb possibilitat de botar-se els informes d’avaluació d’impacte ambiental, per tal de poder arribar a l’inici de la temporada turística en condicions i evitar una imatge que ara qualifiquen de vergonyosa i caòtica. Reclamen que part l’Impost de Turisme Sostenible es dediqui a regenerar la costa malmesa. Serà interessant conèixer els detalls de les actuacions que hi duran a terme els governs (central i autonòmic) per fer front a les demandes del sector i quines mesures d’adaptació posaran en marxa, tenint en compte les declaracions d’emergència climàtica fetes per les institucions. En aquest sentit, segons ens diuen els científics, la pèrdua de platges i el retrocés de la línia de costa seran molt significatius a tot el litoral espanyol.

La COVID-19, provocada per un coronavirus amb epicentre a Wuhan (Xina), que ja s’ha estès pels cinc continents, tot infectant no sols les persones sinó també els mercats, ja ha arribat (entre febrer i principis de març de 2020) a Espanya i a Balears. La infecció provocada per aquest virus també pot comprometre les reserves de la temporada turística. De fet, la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB) ja ha manifestat la seva preocupació perquè el coronavirus pugui afectar l’afluència de turistes a les Illes en els pròxims mesos. Però no sols això, sinó que insten les autoritats i administracions públiques que evitin prendre decisions que no afavoreixin el correcte desenvolupament de l’economia i de la creació d’ocupació. En efecte, la CAEB també ens posa en alerta perquè els efectes del virus se sumen a la nova desacceleració econòmica i a l’augment de l’atur. Han estat molts els esdeveniments socials de fires, congressos, exposicions culturals i competicions esportives que s’han vist afectats per les mesures preses per tal d’evitar contagis. Fins al punt que alguns d’aquests esdeveniments han estat suspesos, com, per exemple, la ITB de Berlín, programada per al mes de març, la major fira del sector turístic i la més important per a Balears, on es concreten la major part de les reserves de tota la temporada. La preocupació de la FEHM i de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears (ACH) és evident, i el Govern Balear i el Consell de Mallorca (CIM) han pres nota i s’han posat a fer feina per intentar salvar la temporada turística tot proposant i organitzant alternatives de promoció de les Illes. Els 6,7 milions d’euros que el CIMC té previstos per a promoció turística aquest any 2020 s’han d’anar gastant… En aquest cas, són molt importants les mesures que es puguin prendre a tot nivell per evitar el contagi de les persones i reduir-ne la mortalitat. És curiosa l’estratègia conjunta que s’està seguint entre els governs i el sector turístic-empresarial, que intenten transmetre la sensació de màxima tranquil·litat i control de l’epidèmia. Però cal tenir en compte que, encara que sigui possible posar en quarantena les persones, és impossible fer el mateix amb els mercats i l’economia desregulada.

Les alarmes, idò, es van disparant en forma de «crisis» (empresarial, climàtica, meteorològica, sanitària, alimentària,…), i cada vegada es fa més palès que estam en una situació de vulnerabilitat i d’alt risc. Però, per poder plantar cara a aquesta situació, cal tenir clares quines són les prioritats. No podem continuar amb la mateixa dinàmica d’intentar reparar any rere any les destrosses que els temporals marítims, cada cop amb més intensitat, provocaran sobre unes infraestructures situades on no haurien d’estar. A més, la causa de la pèrdua d’arena a les platges urbanes no té només el seu origen en els efectes dels temporals. Com ja s’ha explicat reiteradament, això es produeix degut al fet que els passejos marítims i les urbanitzacions que hem construït sobre els sistemes dunars rompen la dinàmica natural d’aquests ecosistemes costaners. Sens dubte, ens cal una nova planificació del litoral que contempli els escenaris prevists pels efectes del canvi climàtic de pujada del nivell del mar i retrocés de la línia de costa. Probablement, qualsevol solució tecnològica que plantegi posar «murs» a les onades per poder continuar amb les activitats de sempre, a la llarga, serà més costosa que intentar recular les infraestructures cap a l’interior. Tampoc podem basar l’èxit del nostre model econòmic en la promoció turística, tot dedicant-li cada vedada més pressupost, intentant transmetre tranquil·litat i confiança als mercats emissors cada vegada que sorgeix algun imprevist, ja que això, com hem pogut comprovar en el cas de la fallida de Thomas Cook i del coronavirus, no garanteix que es pugui evitar la baixada de reserves i les cancel·lacions, ni els seus efectes sobre l’economia. El nostre model turístic, sustentat en l’estratègia de “com més millor” (més turistes, més vols, més creuers…) ja està caduc i mai no arribarà a ser sostenible.

Donada la vulnerabilitat de l’especialització turística, la necessitat urgent d’un canvi de model econòmic crida a la responsabilitat de tota la societat per poder posar en marxa la transició política, econòmica i social que cal per afrontar el futur que s’apropa i obliga el present no només a posar fre al desenvolupament de la indústria turística i a les polítiques que la fomenten sinó, sobretot, a planificar i consensuar socialment una estratègia de decreixement turístic deliberada i conscient per evitar el col·lapse ecològic i social. Ja no podem seguir ignorant les repercussions del turisme sobre l’elevat consum de recursos, materials i energia, ni sobre la generació de residus i emissions de gasos d’efecte hivernacle, ni sobre les importants desigualtats i iniquitats que provoca en el si de la societat. En definitiva, cal desermar l’economia globalitzada, fomentar l’economia de proximitat i guanyar en resiliència i sobirania, tant alimentària com energètica.

http://www.albasud.org/noticia/ca/1192/la-vulnerabilitat-de-l-especialitzaci-tur-stica

El turismo masivo acaba con el organismo más longevo del planeta: la posidonia

01 dilluns jul. 2019

Posted by Joan Moranta in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Balears, Biodiversitat, Canvi climàtic, Conservació, Depuració, Ecologia, Fondeig, Medi Ambient, Mediterrani, Posidonia oceanica, Turisme

Fotografia de Benjamí Reviriego

Entrevista publicada dia 1 de juliol del 2019 a Crónica Global en representació de Terraferida. Enllaç a l’entrevista: fes clic aquí.

El debat masculí d’Habtur sobre el lloguer turístic

10 divendres maig 2019

Posted by Joan Moranta in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Canvi climàtic, Col·lapse, Economia, Habitatge, Lloguer turístic, Massificació, Medi Ambient, Sol rústic, Terraferida, Territori, Turistificació

Crònica del debat organitzat per Habtur el 30 d’abril de 2019 a l’auditori del ParcBit sobre el lloguer turístic. Una versió amb petites modificacions es va publicar el dia 10 de maig de 2019 a Aguait (Enllaç a la publicació).

*Document elaborat amb les valuoses aportacions de Catalina Torres, Joaquim Valdivielso i Jaume Adrover

Resum: El turisme ha envaït tots el racons de Mallorca i ha entrar fins a la cuina. Mentrestant els partits polítics fan demagògia i intenten guanyar-se la confiança dels multipropietaris que lloguen les seves cases a turistes. Això va de l’avarícia i la cobdicia desfressades del mite de la economia compartida mitjançant el lloguer turístic.

El darrer dia d’abril, Habtur, l’associació de propietaris que destinen les seves cases al negoci del lloguer turístic, va reunir a l’auditori del ParcBit varis representants polítics (per cert, tots homes) per debatre sobre el vell negoci del lloguer vacacional. El cartell anunciant l’esdeveniment assenyalava la participació dels principals partits polítics, incloent-hi l’extrema dreta, i destacava que Podem havia rebutjat assistir-hi. Finalment, hi varen participar Pere Fuster (MÉS per Mallorca), Andreu Alcover (PSIB), Antoni Costa (PP), Josep Melià (Pi) i Marc Pérez (Ciudadanos). El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, anunciat en primera instància com a representant de MÉS, no va comparèixer i tampoc no es va justificar la seva absència. Interessava, particularment, conèixer la seva opinió, ja que durant tota la legislatura no s’ha pronunciat sobre la problemàtica del lloguer turístic. La bona notícia, per sort, va ser l’absència de la ultradreta.

El debat va transcórrer sense sorpreses. La primera pregunta, «Lloguer Turístic, sí o no?» de la periodista Virginia Galiano (moderadora del debat), va tenir una resposta afirmativa per part de tots: un «SÍ rotund», en majúscules, per part de PP, Pi i Ciudadanos i un «Sí però», amb la boca petita, per part de MÉS i PSIB. Així doncs, va quedar clara la connivència de tots els partits amb aquesta activitat econòmica i sols en alguns matisos es varen encarar les postures.

El debat es va dividir en quatre blocs. El primer d’ells, centrat en la idoneïtat del preu de les places de la borsa. Segons l’opinió del PP, Pi i Ciudadanos, el preu de 3.500 euros que costa una plaça turística a un habitatge unifamiliar és excessiu i desmesurat i, a més, fora de mercat. Segons aquests partits, això fa que moltes famílies no les puguin pagar i quedin fora del negoci turístic.

En el segon bloc, es va tractar el tema de la llei turística. El sector liberal (PP, Pi i Ciudadanos) va criticar fortament la regulació realitzada pel Pacte de Progrés, tant al Govern de les Illes Balears, amb la reforma de la llei de turisme (l’anomenada «llei Barceló» o «llei Frankenstein», tal com va recordar el representant del Pi), com al Consell de Mallorca, amb la redacció del PIAT (Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics). El sector progressista va defensar aquesta regulació per intentar frenar el creixement.

Tanmateix, la contradicció de MÉS durant tota la legislatura va quedar palesa en el debat, ja que mentre argumentava sobre la necessitat de frenar el creixement, al mateix temps bravejava d’haver posat en el mercat el nombre més gran de places turístiques de la història. El representat del PSIB va mantenir una certa distància prudencial en el seu discurs respecte de la urgència de regular l’activitat, atabalant-se i enredant-se en alguns moments amb arguments sobre la necessitat de prohibir, regular i limitar. Talment com ha fet el seu partit al llarg de la legislatura. El que sí va quedar clar és que els partits de la dreta, si arriben al Govern, suprimiran les principals restriccions de la llei, és a dir, el termini de 5 anys de vigència de les llicències i proposaran que l’autorització sigui il·limitada; no controlaran el creixement amb un sostre de places; no posaran traves administratives com, per exemple, la necessitat del certificat energètic; i permetran el lloguer turístic a sòl rústic protegit.

El tercer bloc prometia. La moderadora va introduir la paraula màgica que, d’alguna manera, defineix la situació del sector turístic balear i el dia a dia de moltes persones a les illes: «MASSIFICACIÓ». Però la formulació de la penúltima pregunta del debat va esvair de cop totes les expectatives. Segons va exposar la moderadora, els menors de 12 anys no computen en el recompte de places turístiques –argument que l’ex-president d’Habtur, avui a les fileres del Pi, Joan Miralles, ha repetit sense aturall els darrers anys– i va demanar als representants dels partits si la llei turística s’havia de modificar. La pregunta va agafar per sorpresa als senyors de la taula que no varen saber què respondre. Poca cosa més a assenyalar es va dir sobre la massificació.
El darrer bloc, el que més va enfrontar les dues postures i més indignació va despertar entre el públic, atenent a les reacciones de la majoria –en alguns casos viscerals–, va tocar la qüestió del lloguer turístic a sòl rústic protegit. Els pobres arguments dels representants de MÉS i PSIB per justificar la necessitat de prohibir el lloguer turístic a sòl rústic, al·legant que si està protegit és perquè té uns determinats valors que s’han de preservar de la massificació, varen provocar la major escridassada per part del públic. Així mateix, per justificar-se i continuant amb les contradiccions, el representant de MÉS va recordar que aquesta modalitat està permesa gràcies a la nova llei agrària mitjançant les agroestades. Per contra, els altres tres partits es varen mostrar partidaris de possibilitar el lloguer turístic a sòl rústic protegit, ja que els ingressos que se n’obtenen permeten mantenir i rehabilitar les finques i no haver de vendre-les a estrangers.

Algunes de les «perles» que varen deixar anar cada un dels tertulians ens poden ajudar a entendre la posició real de cada un dels diferents partits envers el lloguer turístic:

Pere Fuster (MÉS): «El lloguer vacacional reparteix millor la riquesa que el sector hoteler. Aquesta comunitat autònoma és la que més places de lloguer turístic ofereix i aquesta legislatura se n’han repartit més de 50.000. Si algú creu que això és limitar o prohibir, que m’ho expliqui».
Andreu Alcover (PSIB): «Els preus de les places són adequats i estan dins el mercat perquè la gent les compra. Regular també implica limitar, però s’ha d’intentar trobar un equilibri amb el creixement».
Antoni Costa (PP): «A l’anterior legislatura, el lloguer turístic estava permès en els pisos mitjançant la llei d’arrendaments urbans. Les places turístiques no s’han de limitar sinó incrementar».
Josep Melià (Pi): «No sé què fareu amb les infraestructures quan hi hagi decreixement. Tancareu les carreteres, incineradora i depuradores?».
Marc Pérez (Ciudadanos): «Som un partit liberal i volem que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats. Suprimirem la zonificació perquè totes les famílies puguin treure profit dels beneficis que genera el turisme».

No podem finalitzar sense ressaltar els grans temes absents durant tot el debat: el paper que juga l’ús turístic afavorint l’especulació amb l’habitatge, ja que incrementa el valor de mercat i promou la fórmula “compri per llogar”; la relació entre lloguer turístic i la dificultat d’accés a l’habitatge; els problemes de convivència que genera el seu canvi d’ús, quan aquests passen d’ús residencial a ús turístic, i l’ocupació massiva de l’espai públic; la mercantilització dels habitatges prioritzant el negoci enfront del dret a un habitatge digne i a un preu assequible; la proliferació de noves construccions a sòl rústic amb l’objectiu de ser destinades únicament al lloguer turístic, produint “terciarització” i substitució del usos agrícoles; l’increment excessiu en el consum de recursos bàsics com l’aigua i l’energia, i el gran volum de residus que implica el creixement desmesurat de places turístiques que s’ha donat en els darrers anys; l’abocament d’aigües residuals sense depurar directament a la mar, ja que les depuradores s’han quedat obsoletes, o als aqüífers, problema especialment greu a sòl rústic. Tampoc no es va comentar la manca d’inspecció turística per acomplir amb les diferents normatives, necessàries, que s’han dissenyat per regular el sector.

Si un extraterrestre hagués aterrat el dia del debat a l’auditori del ParcBit hauria arribat a la conclusió que totes les persones de Mallorca som multipropietàries i que totes vivim del turisme. Tanmateix, a Mallorca hi ha moltes persones que no som propietàries i no totes vivim del turisme, pareix que això, molta gent d’aquest petit territori no ho té present. L’altra conclusió a la qual hagués arribat l’extraterrestre és que les persones de Mallorca sentim molta ràbia, irritació i disgust. De fet, em va cridar l’atenció l’actitud d’una part del públic durant tot el debat i el torn de paraules. Va quedar constància que el vertader problema col·lectiu que patim en aquesta illa és l’extrema avarícia, el profund egoisme i la colossal manca d’empatia cap aquelles persones que menys tenen i per a les quals arribar a final de més és una autèntica proesa. Arribarà el dia en que qualcú calcularà l’enorme transferència de riquesa que s’està produint des de les classes populars treballadores al sector multipropietari rendista arrel de la pressió turística i l’especulació sobre l’habitatge? És que ningú no veu que la majoria s’està empobrint? On són els partits que defensin a qui no pot exercir el seu dret a l’habitatge?

Vivim temps convulsos de crisis, marcats per un escenari de canvi climàtic i esgotament de les fonts clàssiques d’energia basades en els combustibles fòssils. Els reptes són importants i necessitam pensar en el bé comú per sobre de l’interès particular i el benefici propi si volem afrontar aquest futur incert amb garanties d’èxit. Ens queda molt per fer, però encara hi som a temps de posar remei i adoptar les mesures necessàries que ens ajudin a suavitzar els cops del col·lapse cap al qual ens dirigim. Tenim una economia feble que es fonamenta en molts de factors externs que no podem controlar i necessitam transitar cap a un sistema d’autogestió i producció pròpia que ens permeti pal·liar els efectes negatius del canvi climàtic. Malauradament, amb actituds com les que vàrem viure dijous passat en el debat del lloguer turístic d’Habtur, imperat per un conjunt de ments obtuses, el futur és realment incert… o dels extraterrestres.

#BetterInWinter, #TheSameInSummer, #FullAllYearRound

01 divendres febr. 2019

Posted by Joan Moranta in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

#BetterInWinter, Canvi climàtic, Condicions laborals, Decreixement, Desestacionalització, Ecologisme, Habitatge, Insostenibilitat, Massificació, Sostenibilitat, Terraferida, Turisme

Article col·lectiu de Terraferida publicat en el volum 154 de la revista Pissarra, elaborat per Joan Moranta, Margalida Mestre, Joaquim Valdivielso i algun Terraferit més.

Segons la consellera de Turisme Bel Busquets, “L’estratègia #BetterInWinter funciona. Tancam 2018 amb estabilitat d’arribada de turistes i havent suavitzat els pics de l’estiu. Millors condicions laborals al sector, millor convivència i millor experiència per als visitants #IllesSostenibles”. Això ho deia la vicepresidenta del Govern amb una piulada feta el dia 1 de febrer de 2019. Un argument que es repeteix sempre que hi ha ocasió. Aquestes afirmacions però no se sostenen amb cap dada. Vegem-ho!

BelBusquets

Durant el període 2016-2018, d’acord amb les dades oficials (IBESTAT, AENA i Ports de Balears), el nombre total de turistes amb destí principal a les Illes Balears va augmentar de 15.369.926 a 16.596.194, és a dir, en dos anys hem rebut 1.226.268 turistes més, o el que és el mateix, un 8% més. Per altra banda, el tràfic de passatgers pels tres aeroports de les Balears ha passat de 36.848.555 passatgers a 40.628.855, un increment del 10% amb 3.780.300 passatgers més. I pel que fa al tràfic de passatgers per via marítima, incloent-hi línies regulars i creuers, l’augment ha estat d’1.539.188 passatgers, més d’un 10% llarg, passant dels 14.665.622 als 16.204.810 passatgers. Les xifres no demostren estabilitat en la pressió turística total, sinó tot el contrari. La intensificació de la temporada d’hivern als aeroports de les Illes és tal que, per aquest període (segons AENA, el que transcorre entre dia 28 d’octubre de 2018 i 30 de març de 2019), les companyies aèries han programat 9,3 milions de places, un 22,3% més que a la temporada d’hivern de 2017(1). D’acord amb l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’increment agregat no va acompanyat d’una reducció de la pressió turística a l’estiu, que ha augmentat exponencialment des de l’any 2011 i que es mou dins paràmetres de massificació i saturació de recursos, espais i serveis. És el que passa quan fas créixer la planta turística. L’oferta legal a Mallorca de fet ja supera les 400.000 places. Si es reparteixen les places previstes via zonificació, a l’illa hi haurà 154.000 places més que quan va començar la legislatura.

A banda del nombre de turistes i passatgers, un dels drames més bèsties de la present legislatura ha estat entorn de l’habitatge. Amb dades de TINSA, el preu del metre quadrat a les Illes ha passat de ser, en el primer trimestre de 2016, de 1.941 €/m2 a 2.145 €/m2 al quart trimestre de 2018(2). Pel que fa al lloguer, s’han publicat titulars com “Els lloguers de Balears ja són els segons més alts del país”, només superats per Madrid. Mentre que a escala de capital de província, i com explica la notícia, “Palma se situa com la quarta capital de província amb els lloguers més alts”(3). Estabilitat i sostenibilitat, on? A part, els preus de compravenda d’habitatge superen en un 60% la mitjana espanyola (a l’illa d’Eivissa es tripliquen!) i només l’any passat van augmentar un 12,5%(4). En conjunt, els increments de preus per accedir a l’habitatge han mostrat creixements al voltant del 10% anual els darrers cinc anys. De la mateixa manera que s’està demostrant a destinacions turístiques a tot el món -Berlin, Lisboa, Venècia, San Francisco, Barcelona, etc.-, l’explosió de l’oferta d’habitatge per a ús turístic en forma de lloguer i l’adquisició de segones residències com a inversió, amortitzada sovint segons la fórmula ‘buy to rent’ -compri per llogar-, és causa directa de la reducció de l’oferta d’habitatge assequible per als residents i treballadors amb destinació temporal a les Illes. Però compte, que a Balears no manquen habitatges, tot el contrari. Segons les dades de 2017(5) a Balears disposam d’un parc de 590.501 habitatges que, segons el cens de població de 2017 (1.128.908 habitants), dóna una ràtio d’1,88 habitants per cada habitatge. No cal construir més per tant, cal desturistitzar i desmercatilitzar l’habitatge existent, entre moltes altres polítiques que no es fan o bé són tímides.

Mentre massificam les Illes i feim impossible l’accés a l’habitatge, acumulam altres problemes greus, com per exemple la destrossa del camp a força de fer grans xalets per a rics de mig món, el que fa encara més inviable el sector agrari. A inicis del mes de març es publicava que “La construcció en rústic bat el rècord dels últims 18 anys”(6), i no és només que hi hagi un nou rècord (de fins a 613 autoritzacions per construir un habitatge unifamiliar). És que entre 1995 i 2018 s’han concedit 9.387 llicències per edificar xalets al camp, tot plegat sense comptar que hi ha desenes de milers de xalets il·legals. El juliol passat ja es destacava que “el camp mallorquí, es convertiria en el segon municipi més poblat de Balears, per darrere de Palma. Tindria 53.170 habitatges amb capacitat per a acollir a una població de 111.657 habitants”(7). La sobirania alimentaria, el coneixement del medi, la memòria biocultural, els aprofitaments sostenibles dels recursos propis no són cap prioritat per partits polítics que es declaren sobiranistes i ecologistes. Per a qui ho seran? Pel que fa a sucar la taronja urbanística, això no és tot. Queden prop de 2.090 hectàrees de sòl urbanitzable al voltant de les foranes dels pobles, que podrien acollir entre 283.000 i 450.000 places (depèn de si hi posam 2,5 o 4 places per habitatge). Si contam el creixement previst als sòls urbans consolidats, el sostre de creixement s’acostaria a 1 milió més de places. On posam els cotxes d’aquest nou milió de persones? On són els hospitals, escoles, depuradores i l’aigua per tot aquest nou creixement?

En relació a les “millors condicions laborals al sector” que piulava Busquets, Rafael Borràs, a l’article Quan el turisme empobreix publicat a Alba Sud el passat mes de novembre, hi dóna un seguit de dades demolidores(8): i) el 24,7% de la població de les Balears està en risc de pobresa i/o exclusió social; ii) en termes absoluts aquest risc de pobresa i/o exclusió social afecta a unes 270.000 persones; iii) ha crescut la població que té ingressos inferiors als 1.000 € al mes, que ha passat de representar el 34% al 39,2% de la població; iv) el risc de pobresa i/o exclusió social es presenta majoritàriament amb rostre de dona. En la mateixa línia, aquest mes de gener d’enguany sortia la notícia que avui en dia, a les Balears, hi ha una mitja de cinc desnonaments al dia per impagament de lloguer(9). I això que no en sabem res dels desnonaments invisibles, és a dir, d’aquells que es produeixen quan ha de renovar-se el contracte i es produeix una pujada del preu que no pot ser assumida pels llogaters. Evidentment, amb aquest panorama i el fet d’haver de compaginar l’ús turístic amb el residencial i haver de compartir l’espai públic amb l’excés de turistes, la convivència també es complica. El paper dels sindicats és clau en aquesta conjuntura, en la mesura en què l’estacionalitat turística juga en contra de l’estabilitat laboral, i resulta temptador assumir que la desestacionalització és la panacea, com sens dubte pot suposar una millora de les condicions laborals i de vida de molts treballadors. No obstant això, convé fer-se en allò laboral la mateixa pregunta que els ecologistes ens feim en l’àmbit socioambiental: realment té sentit multiplicar els costos del turisme allargant la temporada? Volem la precarietat crònica del sector estesa al conjunt de l’any i de l’economia? Han millorat les condicions de les treballadores al nou sector del lloguer turístic? No tindria més sentit posar ordre i reequilibrar el balanç entre els costos i beneficis del turisme abans que promoure més del que ja hi ha?

De forma paral·lela a l’evolució d’aquest nou boom turístic s’ha obert un procés de crítica social a la penetració creixent del turisme en l’economia i la vida dels residents, i s’ha llençat un crit d’alarma sobre les conseqüències que els cicles desbocats d’expansió turístico-immobiliària acaben tenint a mitjà termini, com va ser el cas del darrer boom del totxo, implosionat ara fa una dècada. Entitats ecologistes, associacions de veïns, col·lectius de treballadores com les Kellys, i fins i tot alguns càrrecs polítics, hem denunciat la necessitat de fer un tèntol o, fins i tot, decréixer a través dels mecanismes de què disposen les administracions autonòmiques i locals, amb la política urbanística i turística.

Inicialment la resposta va ser negar la realitat i criminalitzar les veus crítiques com a ‘turismofòbia’. Quan els fets ja no es podien negar, s’ha legislat per donar carta de legalitat al gruix de l’oferta turística addicional dels darrers anys amb el que des d’una visió liberal s’ha justificat com a ‘fer aflorar’ el negoci turístic ‘no reglat’ perquè genera ‘prosperitat compartida’. És a dir, s’ha legalitzat o regularitzat de forma massiva oferta turística de lloguer il·legal i noves places hoteleres excepcionades de complir amb la normativa. Mentrestant, les autoritats donen mostres contínues d’incapacitat per a gestionar l’àmbit de la seva competència, com es veu particularment pel que fa a inspecció turística. A Mallorca, de fet, hi ha més de 30.000 places legals per inspector, més les milers d’il·legals. No obstant això, els fets s’imposen i gràcies a la feina constant de comunicació i compilació d’informació i de dades per part de les pròpies entitats civils, la ciutadania i els mitjans de comunicació, la visió autocomplaent amb el ‘business as usual’ turístic ja no és convincent per a bona part de l’opinió pública. És en aquest context en el qual s’ha d’entendre la campanya #BetterInWinter.

L’estratègia de ‘Turisme sostenible’ d’aquest Govern del canvi es fonamenta bàsicament en dos eixos: la desestacionalització i la diversificació. Podem dir que l’estratègia, tal com anunciava Bel Busquets, aparentment funciona: ara tenim una temporada turística més llarga i de tipologia canviant. Efectivament, es pot dir que, coincidint amb el #BetterInWinter, tenim més turistes tot l’any però sense disminuir el nombre dels que ens visiten durant l’estiu. De fet, no existeix la campanya #LessInSummer i continua la promoció turística desfermada, com hem pogut veure en el desembarcament que varen fer tant els Consells Insulars com el Govern Balear a la fira de Fitur 2019 de Madrid. El que es promou realment és #AlsoInWinter i #TheSameInSummer. Igualment, el camí de la diversificació està ben marcat. Darrerament, hem pogut comprovar com l’imaginari de la diversificació turística ha anat calant dins el sector i, com un tsunami, han anat apareixent noves ofertes que abasten un ampli camp de possibilitats. Amb l’únic objectiu d’aprofundir en la tan desitjada desestacionalització, del turisme del sol i platja i del turisme de gatera -que continuen amb força-, hem passat al turisme actiu, familiar, cultural, d’aventura, nàutic, d’esports, gastronòmic, astronòmic, d’esdeveniments o ‘bleisure’ -negoci i lleure-, religiós, tot amb la idea d’apostar per un turisme de qualitat. Però el que realment es promou és el #TotTurisme iel #FullAllYearRound.

En realitat, és ingenu creure que el flux turístic s’expandeix en el temps més enllà de l’estiu gràcies a una campanya de promoció i no a factors estructurals -com l’oferta creixent, la seva situació en el mercat internacional o, fins i tot, el canvi climàtic-. També és dubtós que es tracti d’una diversificació econòmica sinó més bé estrictament sectorial a l’àmbit turístic, en la mesura en què l’expansió de la frontera turística en el temps i l’espai ofega les oportunitats per a altres sectors econòmics i n’atreu les inversions. En conjunt, #BetterInWinter sembla més una campanya de promoció interna per a neutralitzar les veus crítiques que una eina de Govern sobre el sector turístic, i molt menys una política per a imprimir un canvi de rumb a la política econòmica. Més que frenar la penetració del turisme arreu, la promou. Més que canviar de model, estén l’actual, allargant la temporada.

Cada dia tenim més evidències de què, en el fons, relats com els de la desestacionalització serveixen més perquè no ens facem les preguntes adients per a canviar les coses. Les previsions d’AENA i Ports a les Balears són de creixement exponencial, però s’aprova una llei de canvi climàtic per a reduir els efectes de gasos d’efecte hivernacle que es multiplicaran amb més vols i creuers, i no diguem ja amb la nova autopista Llucmajor-Campos i els prop de 200 milions d’euros malgastats en fer noves carreteres a Mallorca. S’aprova una nova llei turística per a acabar amb la massificació, però el PIAT de Mallorca reparteix desenes de milers de noves places turístiques de tota mena. S’aprova una llei d’habitatge per a promoure l’ús social però inspecció turística és incapaç de tancar els ‘airbnbs’ il·legals que s’ofereixen a les portes de la conselleria de Turisme. S’aprova una nova llei agrària que, entre altres coses, permetrà estades turístiques en explotacions agrícoles. I l’objectiu és desestacionalitzar!

Començàvem la legislatura 2015-2019 amb l’execució d’un macro-complex urbanístic a la muntanya de Canyamel, el Park Hiatt Mallorca. Un projecte envoltat d’una trama poc transparent, exemple de la més pura lògica mercantilista i devastadora destructora del territori. Mentrestant, Miquel Ensenyat anunciava, al seu discurs d’investidura com a president del Consell de Mallorca, que una de les seves grans prioritats seria modificar el Pla Territorial (PTI) per frenar l’excés de construcció i d’especulació, però acabarem la legislatura sense haver-lo tocat ni una coma.

Quin dels problemes actuals d’aigua, residus, energia, massificació… pot millorar mentre se segueix amb un model de creixement sostingut, que no aporta ni estabilitat ni sostenibilitat? Quins dels costos socials del turisme, en l’accés a l’habitatge, l’exclusió dels residents o les condicions laborals, pot millorar amb la mateixa recepta que fracassa dia a dia però en una dosi major? La solució passa inevitablement per posar límits. El mes de setembre de 2016 es presentava el manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur que ha rebut el suport de més de 5.000 persones i 135 entitats d’arreu de Balears reclamant unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment. Acabam la legislatura i sols algunes de les 50 propostes fetes per les entitats s’han traduït en normatives (decret de posidònia, llei d’habitatge, llei de residus i llei de canvi climàtic). Però el fet de no posar fre al creixement turístic i urbanístic, a l’increment dels preus dels habitatges i del lloguer, a la construcció de noves infraestructures, a l’abocament d’aigües residuals, no ajuda de cap manera a que els objectius de les lleis aprovades, tan innovadores algunes, es puguin complir. Fa temps que hem passat el límit turístic. El creixement constant no és possible, i tots ho sabem. Cal frenar el creixement abans d’escampar arreu una pressió turística insuportable per aquesta terra, per això dèiem i deim #SenseLímitsNoHiHaFutur.