*Entrevista emesa dia 9 d’abril de 2022 durant la primera hora del programa

——————————————————————————————————————–

Cristina Amanda Tur (CAT)– Ara veurem com està sent a Balears aquesta rebel·lió científica a la qué pràcticament dedicam la primera hora del Nautilus… la ciència de les illes s’ha sumat a la demanda d’un canvi radical a la societat que freni la destrucció del planeta… Els científics han ocupat la UIB amb un munt d’actes i ara ens farà un resum amb anàlisi local el biòleg, investigador del Centre Oceanogràfic de Balears Joan Moranta… Bon dia, benvingut de nou al Nautilus..

Joan Moranta (JM)– Bon dia. Gràcies per convidar-me de nou al Nautilus…

CAT- La primera vegada que comptem amb tu al Nautilus parlem d’un article que vau publicar investigadors de la UIB, de l’IMEDEA i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia en què ens advertíeu que les polítiques de conservació no estan funcionant… que necessitam canviar tot el nostre sistema econòmic… Potser cal que els científics es converteixin en un lobby de pressió capaç d’influir en les decisions polítiques que es prenen…

JM- En el món científic està molt estesa la idea que els investigadors hem de tenir una posició asèptica davant els problemes i que no hem de prendre partit, és a dir, els científics fem els informes i publicacions… i aquí acaba la nostra funció. Jo no estic d’acord amb aquesta postura… i crec que les científiques i els científics ens hem d’implicar més i hem de reclamar que els polítics i gestors ens escoltis i que les nostres recomanacions se segueixin. Sobretot, quan xerram de mitigació del canvi climàtic i conservació de la natura, no pot ser que els interessos econòmics d’uns pocs passin per damunt de l’interès comú de reduir l’increment de la temperatura del planeta i la pèrdua de biodiversitat… i això els científics també ho hem de denunciar.

CAT- El tercer informe del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic de l’ONU, fet públic aquest dilluns ja mos diu directament –i sembla un crit a la desesperada– que és ‘ara o mai’, que si les emissions globals no disminueixen ja no evitarem la catàstrofe… Què és el més urgent que hauríem de fer a nivell local? És a dir, què es pot demanar ara mateix a les institucions de les illes, ajuntaments, Consell, Govern…?

JM- Abans de respondre a la teva pregunta, deixen que faci un encís en relació amb el que deia abans. Com saps l’agost del 2021, gràcies al moviment Rebel·lió Científica, hi va haver una filtració de l’informe del panell d’experts sobre mitigació, que ara s’ha publicat oficialment…, i que és l’informe que tu comentes. A la versió que es va filtrar s’apuntava al capitalisme com responsable primer del CC i la paraula insostenible sortia 9 vegades. No sé si sabeu, que la versió final del resum per polítics, abans de fer-se públic, passa per una negociació on intervenen els governs i es decideix quin és el missatge final que es publicarà. Doncs, en el resum oficial per polítics de l’informe sobre mitigació que es va publicar dilluns passat la paraula insostenible sols surt una vegada i la paraula capitalisme ha desaparegut. Això és una llàstima i no hauria de ser així. Encara que el missatge de l’informe és molt potent… quan diu que estam de camí cap al 2100 amb un increment global de 3,2 ⁰C,… el missatge final s’ha suavitzat i per exemple,… ja no diu clarament que cal reduir no sols la producció, sinó també la demanda… i que cal un canvi cultural i de comportament de la societat.

En relació amb la teva pregunta, “Què és el més urgent que hauríem de fer en l’àmbit local?” jo diria que ja fem tard. Els reptes als quals ens enfrontam són globals i les solucions necessàriament també ho han de ser. La llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, com el seu nom indica, se centra bàsicament en el tema de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle a partir de potenciar les energies renovables, tancament de les centrals tèrmiques, millorar l’eficiència energètica i potenciar la mobilitat sostenible. Tot això està molt bé… però ara ja no és suficient. Per què? Perquè el nostre metabolisme socioeconòmic, és a dir, el flux de materials i energia que necessitam per moure la nostra societat… és totalment insostenible. Som completament dependents de l’exterior pel que fa a energia, materials i aliments. Per tant, la nostra petjada de carboni no sols ha de comptar amb les emissions que fem en el nostre territori, sinó que també hauria de comptabilitzar totes aquelles emissions que hem externalitzat. A més a més, els principals motors de la nostra economia són el turisme i la construcció, dos sectors que necessitem molta energia, molts materials i que a més consumeixen molt de territori. Fitxem-nos en el turisme… hem posat tota la maquinària a funcionar per arribar con més aviat millor als 19 milions de turistes que teníem el 2019 abans de la pandèmia. 19 milions de turistes que han d’arribar a les illes en avió o vaixell, s’han de moure pel territori per anar d’un costat a l’altra… (normalment en cotxe, no transport públic)…, els hem d’alimentar… i per això hem de dur els aliments de defora perquè aquí no els podem produir, a més hem de tenir les dessaladores a tota marxa per poder abastir-los d’aigua… (unes dessaladores que son molt demandants d’energia)… i ara, a més, hem de reformar els hotels per fer-los circulars i també volem que vengui turisme de qualitat, que a més… consumeix més recursos. Realment, el panorama és desolador i amb aquestes noves polítiques de turisme circular i regeneratiu difícilment contribuirem des de les Illes… a reduir les emissions globals de gasos i els efectes del canvi climàtic. Com diu l’informe dels experts… i com dèiem abans… anam directament cap a l’any 2100 amb 3,2 graus d’augment de la temperatura.

CAT- Pot ser que un dels punts importants a nivell local seria la transició a ciutats més verdes, que és, precisament, un dels cinc punts principals en els que es centra l’últim informe de l’IPCC.

JM- Sí, estic d’acord que tot suma… i la transició a ciutats més verdes pot ajudar. Hem de tenir en compte que només a Palma hi viuen quasi la meitat dels habitants de Mallorca… per tant… tot el que avancem a Palma serà molt significatiu. La qüestió aquí és tenir clar que entenem per ciutats més verdes. Jo crec que no ho podem limitar sols al tema de la mobilitat i de tenir més espais verds… dues qüestions molt importants… però de nou… insuficients. Crec que hauríem d’abordar també el tema de l’autoproducció energètica comunitària i l’autoabastiment d’aliments. Seria molt rellevant promoure les instal·lacions energètiques de producció renovable en els edificis i aprofitar tot el sòl agrícola dels voltants de Palma per fer horts i granges ecològiques… També seria crucial obrir la ciutat a la mar i potenciar les reserves marines pesqueres per proveir la ciutat de peix fresc, de qualitat, de temporada i pescat de forma sostenible. Això no sols ajudaria a incrementar la nostra sobirania energètica i alimentaria sinó que,… a més,… es podrien crear llocs de feina independents del turisme i la construcció…

… i aquí tornam al tema central… Jo crec que en el cas de les Illes, és bàsic que posem límits al turisme i a la construcció… i que comencem a fer de veritat una transició cap a un model econòmic menys demandant d’energia, materials i consum… tota la resta és fer retxes dins l’aigua. Per exemple, és molt contradictori,… amb la mitigació del CC…, que la Llei de turisme permeti ampliar places turístiques en els edificis catalogats com a Bé d’Interès Cultural (BIC) en sòl urbà, és a dir… fer més hotels dins la ciutat. I també és molt contradictori que la patronal de la construcció, davant la reforma de PGOU de Palma…, reclami la construcció de més habitatges nous que implica més consum de territori, més consum de materials i més demanda energètica… quan el problema de l’habitatge es podria solucionar posant en el mercat els habitatges buits i limitant el lloguer vocacional.

Quines alternatives tenim per transitar cap a un model econòmic menys demandant d’energia, materials i consum?… si trobes puc fer una pinzellada d’alguns exemples:

1. 100 % de producció local d’aliments de base agroecològica i pesca artesanal.
2. 100 % d’energies renovables amb projectes comunitaris de producció energètica.
3. Municipalitzar i democratitzar la gestió de l’aigua.
4. Arribar al 100% de reutilització, reciclatge i recollida selectiva.
5. Arribar al 100% de la depuració terciària i anar cap a l’abocament “0” d’aigües residuals.
6. Millorar la gestió i conservació dels espais naturals terrestres i les Àrees Marines protegides.
7. Rehabilitació d’habitatges… i molt especialment dels edificis buits… amb criteris de bioconstrucció i estalvi energètic.
8. Millora dels serveis assistencials de cures, sanitaris i educatius.
9. Fomentar la formació professional en tots aquests sectors.

Jo crec que si apostéssim clarament i amb decisió per aquestes 8 propostes seria una bona manera de transitar cap a la independència del turisme i la construcció…

CAT- Segons el que dius a més d’una polítics implicats també necessitam una societat més conscienciada i implicada. Ho pregunto també perquè em preocupen tant la indiferència com el negacionisme… potser necessitem una opinió pública també més implicada, i més preocupada, si volem uns polítics implicats…

JM- La necessitat de la mitigació del Canvi Climàtic i de detenir la pèrdua de biodiversitat son dos problemes tan evidents, necessaris i urgents que reclamen una reacció política immediata i decidida independentment de quina sigui la demanada de l’opinió publica… És a dir…, en aquest cas l’acció política no ha de dependre de tenir una societat conscienciada i implicada, la urgència de passar ja a l’acció de manera decidida és tant evident que no hi ha possibles excuses que justifiquin no fer-ho.

CAT- Mos explicaràs ara com ha estat la setmana de rebel·lió científica a Balears…¿ la ciència de ses illes està implicada?

JM- Durant tres dies, dimarts, dimecres i dijous varem ocupar “simbòlicament” la UIB. L’objectiu de l’ocupació era demanar que s’escolti la ciència i s’actui en conseqüència:

Dimarts: Xerrada “Declarar l’emergència climàtica no basta-La cruïlla del context insular” amb Margalida Rosseló (Activista de Terraferida) i Macià Blàzquez (Catedràtic de Geografia de la UIB).

Dimecres: Xerrada “La fi del capitalisme fòssil-Cap al col·lapse civilitzador “ amb Ivan Murray (Professor de Geografia de la UIB). Dematí

Horabaixa… Xerrada “Del negacionisme al negocionisme-El greenwashing que ens precipita al col·lapse” amb Francisco González (professor de Sociologia de la UIB).

Dijous: Xerrada “Camí a l’extinció-de la ciència a la desobediència” amb Cati Torres (Profesora de Economia de la UIB), jo (Científic Titular del Centre Oceanogràfic de Balears) i Joan Rigo i Esteban Goode ( Activistes de XR).

Aquestes xerrades varen estar acompanyades d’una paella amb productes ecològics proporcionats pel supermercat col·laboratiu TERRANOSTRA, una “performance” del patiment del planeta, converses al voltant d’una foguera amb el lema “Cremar la pena que arrosegam”, una acampada i un taller sobre desobediència civil no violenta.

CAT- I què és el que més destacaries de les mobilitzacions d’aquesta setmana?

JM- El que destacaria és que ha estat una mobilització internacional i una setmana d’activitats que s’han fet simultàniament a universitats de 25 països, on s’ha posat de manifest la implicació de moltes científiques i científiques per reclamar una actuació més contundent en front del Canvi Climàtic.

CAT- Els periodistes també hem de complir la nostra funció…¿Quin consell mos donaries per millorar? Alguna fórmula màgica per poder arribar millor als ciutadans amb el missatge apropiat?

JM- No sabria molt bé que dir-te. En el teu cas, el fet que donis cabuda a totes aquestes qüestions en el teu programa… i la teva sensibilitat sobre aquests temes… ja és molt d’agrair….

CAT- El que anomenem greenwashing, que hauríem de buscar un nom en català (no sé si existeix), funciona molt bé i pot ser que per això la gent, saturada d’iniciatives greenwashing, cregui realment que s’està avançant molt… El greenwashing pot estar fent mal en aquest aspecte?

JM- Aquest és el problema del lobbies i l’estatus quo de no voler canviar les coses… i la necessitat de pervertir el termes… Darrera els conceptes d’economia circular, economia verda o blava i ha la necessitat de continuar fent el mateix amb un nom diferent que pareixi que fem alguna cosa sense canviar res…això donaria per un programa sencer…

——————————————————————————————————————–

Podeu escoltar la primera hora del programa aquí:

https://ib3.org/nautilus?pl=1&cont=de3a4ad0-f998-48ad-b291-255f6bb3e001

Podeu escoltar el fragment de l’entrevista aquí:

https://ib3.org/nautilus?pl=1&cont=de3a4ad0-f998-48ad-b291-255f6bb3e001&t=1689,2703