• Qué és aquest bloc?

Ullada de peix

~ Pensaments, sentiments, idees i altres herbes

Ullada de peix

Category Archives: Pensaments

Turisme contranatural

13 divendres març 2020

Posted by Joan Moranta in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Balears, Borrasca Glòria, Col·lapse, Coronavirus, COVID-19, Decreixement, Ecologia, Economia, Economia de proximitat, Globalització, Medi Ambient, Resiliència, Sobirania alimentària, Sobirania econòmica, Sobirania energètica, Territori, Thomas Cook, Turisme

*Article publicat a l’Arabalears el 13/03/2020

Les alarmes es van disparant en format de crisi i cada vegada es fa més palès que estam en una situació d’alta vulnerabilitat

L’especialització turística que l’economia balear ha experimentat des dels anys 1960 no ha anat acompanyada d’una menor vulnerabilitat. Aquest fet l’hem comprovat recentment arran de tres esdeveniments, molt diferents en essència, que han fet trontollar el sistema: la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia Covid-19. El primer, una crisi empresarial global, relacionada amb una política turística molt dependent de decisions alienes, llunyanes i poc transparents. El segon, una crisi meteorològica regional, relacionada amb un escenari de canvi climàtic d’increment del nivell de la mar i major intensitat dels temporals extrems. El tercer, una crisi sanitària planetària, lligada a la globalització i la major capacitat de mobilització de les persones. Tres episodis catastròfics, imprevistos i de distint origen que tenen en comú una estratègia de socialització de costos i privatització de beneficis afavorida per les institucions.

La fallida tingué lloc el setembre del 2019 quan es varen confirmar les dificultats del touroperador Thomas Cook per fer front als seus pagaments, tot amenaçant amb una crisi econòmica en cadena. Es va estimar un deute d’uns 120 milions d’euros i molts treballadors varen quedar a l’atur. A més, va afectar milers d’usuaris, va posar en perill les reserves de la temporada turística següent i va comprometre la connectivitat dels aeroports. Els governs central i autonòmic varen sortir al rescat del sector per intentar contrarestar els efectes de la fallida sobre les empreses i els treballadors.

La borrasca va arribar el mes de gener del 2020 arrasant les platges i infraestructures de primera línia de costa. A més, la suspensió del transport marítim va resultar en una manca d’aliments peribles, cosa que posà de manifest la precarietat del sistema agroalimentari. Els empresaris turístics ens han fet saber les nefastes conseqüències que tindrà la manca de compromís dels governs central i autonòmic per escometre les reparacions necessàries. En consonància, els batles dels municipis afectats han expressat la seva preocupació per l’estat del litoral i volen solucions ràpides, per via d’urgència i botant-se les avaluacions d’impacte ambiental, que en alguns casos ja han arribat. Reclamen que una part de l’Impost del Turisme Sostenible es dediqui a regenerar la costa malmesa. Serà interessant conèixer les actuacions que hi duran a terme els governs i quines mesures d’adaptació posaran en marxa.

El virus, que ha provocat una malaltia infecciosa que s’ha estès pels cinc continents, ja ha arribat a les Balears aquest mes de març. La Covid-19 també pot comprometre les reserves de la temporada turística. La Confederació d’Associacions Empresarials de Balears ha manifestat la seva preocupació perquè el coronavirus pot afectar l’afluència de turistes. També insten les autoritats i administracions públiques a evitar prendre decisions que no afavoreixin el desenvolupament de l’economia i la creació d’ocupació. La preocupació de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca i de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears és evident, i el Govern balear i el Consell de Mallorca (CIM) n’han pres nota i s’han posat a fer feina per salvar la temporada proposant alternatives de promoció, ja que la ITB de Berlín, la fira on es concreten la major part de les reserves de la temporada, s’ha suspès. Els 6,7 milions d’euros que el CIM té previstos per a promoció turística s’han de gastar. Són molt importants les mesures que es puguin prendre per evitar el contagi de les persones. És curiosa l’estratègia conjunta que segueixen els governs i el sector turístic per transmetre la sensació de màxima tranquil·litat i control de l’epidèmia. Encara que sigui possible posar en quarantena les persones, és impossible fer el mateix amb els mercats.

Les alarmes es van disparant en format de crisi (empresarial, meteorològica, alimentària, sanitària) i cada vegada es fa més palès que estam en una situació d’alta vulnerabilitat. Cal tenir clares quines són les prioritats. No podem continuar amb la dinàmica d’intentar reparar any rere any les destrosses que els temporals marítims provocaran sobre unes infraestructures situades on no haurien d’estar. Ens cal una nova planificació del litoral que contempli els escenaris previstos pels efectes del canvi climàtic de pujada del nivell del mar i retrocés de la línia de costa. Tampoc podem basar l’èxit econòmic en la promoció turística, dedicant-hi cada vegada més pressupost. Intentar transmetre tranquil·litat i confiança als mercats emissors davant cada nou imprevist no garanteix que es puguin evitar els efectes sobre l’economia. El nostre model turístic, sustentat en l’estratègia de “com més millor” ja està caduc i mai no arribarà a ser sostenible.

Atesa la vulnerabilitat de l’especialització turística, la necessitat urgent d’un canvi de model econòmic crida a la responsabilitat de tota la societat per poder posar en marxa la transició política, econòmica i social que cal per afrontar el futur que s’apropa i obliga el present no només a posar fre al desenvolupament de la indústria turística i a les polítiques que la fomenten sinó, sobretot, a planificar i consensuar socialment una estratègia de decreixement turístic deliberada i conscient per evitar el col·lapse ecològic i social. En definitiva, cal fomentar l’economia de proximitat i guanyar en resiliència i sobirania (alimentària i energètica).

Podeu llegir l’article sencer a la web d’ Alba Sud

https://www.arabalears.cat/opinio/Turisme-contranatural_0_2414758703.html

 

La vulnerabilitat de l’especialització turística

11 dimecres març 2020

Posted by Joan Moranta in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Balears, Borrasca Glòria, Canvi climàtic, Col·lapse, Consumo, Coronavirus, COVID-19, Decreixement, Ecologia, Economia, Medi Ambient, Sobirania alimentària, Sobirania econòmica, Sobirania energètica, Sostenibilitat, Thomas Cook, Turisme

*Article publicat a Alba Sud el dia 11/03/2020

L’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat del sistema, sinó tot el contrari. Tres esdeveniments recents (la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia COVID-19) han fet trontollar els fonaments del sistema econòmic.

Tradicionalment, alguns empresaris de Balears, quan els seus negocis es fonamentaven bàsicament en el cultiu de conreus, el que feien sovint en llevar-se era mirar el cel per intentar esbrinar si el temps seria favorable per als seus cultius. Això passava majoritàriament abans de 1960, quan encara hi havia prop de 65.000 agricultors i l’economia depenia de la bonança meteorològica. Seixanta anys després de l’inici d’una important transformació econòmica (actualment queden menys de 6.000 pagesos ˗incloent ramaders, silvicultors i pescadors- a Balears), impulsada per l’ampliació planificada de les portes d’entrada a les Illes (ports i aeroports), els empresaris actuals, dedicats sobretot als sectors del turisme i dels serveis, segueixen atents a l’esdevenir de la natura, encara que avui vivim d’esquena a ella. Però, ara, no sols estam pendents de la meteorologia, altres factors externs i de diferent idiosincràsia també ens afecten amb contundència, de tal manera que l’especialització turística de l’economia balear no ha anat acompanyada d’una major fortalesa ni una menor vulnerabilitat del sistema, sinó tot el contrari. De setembre de 2019 a març de 2020, han succeït tres esdeveniments de naturalesa distinta que han fet trontollar els fonaments del sistema econòmic alertant, un cop més, el sector turístic balear, en particular, i la societat, en general. Una societat que, malauradament, ja està acostumada a contemplar les lamentacions del sector turístic-empresarial cada inici o final de temporada en torn de potencials males previsions per a les reserves o del no compliment de les expectatives de guanys esperades, respectivament.

Els tres esdeveniments dels quals parlam, la fallida de Thomas Cook, la borrasca Glòria i la malaltia COVID-19, són molt diferents en essència. El primer, una crisi empresarial a escala global, relacionada amb una política empresarial i turística molt dependent de decisions alienes, llunyanes i poc transparents. El segon, una crisi meteorològica regional, relacionada amb un escenari de canvi climàtic que es manifesta en un increment tant del nivell del mar com de la freqüència i intensitat dels temporals extrems. El tercer, una crisi sanitària a escala planetària, relacionada amb la globalització i la consegüent major capacitat de mobilització de persones i materials d’una punta a l’altra del món.

Però és precisament això els que ens interessa, comprovar els efectes negatius que tenen tres episodis catastròfics, imprevists i d’origen diferent sobre l’economia de les Illes (i el món). Els tres són molt preocupants a causa de totes les conseqüències socioeconòmiques que impliquen, principalment pèrdues milionàries, desacceleració de l’economia i caiguda de l’ocupació, i també increment de la mortalitat en els dos darrers casos. No sols en l’àmbit local, la fallida de Thomas Cook va deixar atrapats uns 600.000 turistes que gaudien de vacances en destinacions de tot el món, la borrasca va tenir impactes devastadors a la costa del llevant peninsular amb unes destrosses valorades amb més de 71 milions d’euros, i la malaltia està tenint grans repercussions econòmiques i laborals arreu del món, com, per exemple, la cancel·lació del World Mobile Congress de 2020 a Barcelona, amb un impacte econòmic esperat de 492 milions d’euros i la creació de 13.000 llocs de feina. Els tres tenen en comú que cada vegada que vénen mal dades, ja sigui a causa d’una mala gestió empresarial o com a fruit de fenòmens naturals, el sector turístic-empresarial reclama intervenció pública per pal·liar les seves pèrdues atenent a una estratègia de socialització de costos i privatització de beneficis afavorida per les institucions.

La fallida del tour operador britànic Thomas Cook tengué lloc el setembre de 2019 quan es van confirmar les dificultats de l’empresa per fer front als seus pagaments provocades, en part, pel fenomen del «Brexit», tot amenaçant amb una crisi econòmica en cadena. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) va estimar un deute d’uns 100 milions d’euros pendents de cobrament, els transportistes d’autocars xifraven en 5 milions les pèrdues i molts treballadors van quedar a l’atur. Però, a més del deute econòmic i la pèrdua directa de llocs de feina, la fallida va afectar milers d’usuaris, va posar en perill les reserves de la temporada següent i va comprometre la connectivitat de l’aeroport de Son Sant Joan amb els principals mercats emissors tot afectant més de 350.000 seients. Els governs central i autonòmic varen sortir al rescat del sector per intentar contrarestar els efectes de la fallida sobre les empreses i els treballadors.

La borrasca Glòria va arribar amb força el mes de gener de 2020 i va fer malbé el litoral illenc, i va arrasar les platges, ja regenerades per l’efecte d’altres temporals, i infraestructures vàries que durant dècades hem construït i reconstruït a primera línia de costa tot desafiant la força de les onades. Una de les conseqüències indirectes que vàrem patir durant els dies que va durar la borrasca Glòria, que va obligar a suspendre durant dies el transport marítim, va ser la manca d’aliments peribles als supermercats, cosa que posa de manifest, també, la precarietat del sistema agroalimentari de l’arxipèlag. Però els mals auguris no s’han fet esperar, els restauradors i empresaris turístics de les zones afectades ja ens han fet saber les nefastes conseqüències econòmiques que tindrà la falta de compromís dels governs central i autonòmic per escometre les reparacions necessàries per deixar les platges i els passejos marítims impecables per a rebre el primer volum important de turistes de l’any. Els danys en infraestructures públiques causats per la borrasca Glòria a les Balears superen els 16 milions d’euros, però els empresaris i els batles no han deixat de queixar-se davant del fet que el govern de Madrid sols hi volia dedicar inicialment 4,4 milions per a la seva reparació. Els batles dels municipis de Mallorca més afectats per la borrasca han expressat la seva preocupació per l’estat de la franja litoral i han reclamat solucions ràpides, per via d’urgència i amb possibilitat de botar-se els informes d’avaluació d’impacte ambiental, per tal de poder arribar a l’inici de la temporada turística en condicions i evitar una imatge que ara qualifiquen de vergonyosa i caòtica. Reclamen que part l’Impost de Turisme Sostenible es dediqui a regenerar la costa malmesa. Serà interessant conèixer els detalls de les actuacions que hi duran a terme els governs (central i autonòmic) per fer front a les demandes del sector i quines mesures d’adaptació posaran en marxa, tenint en compte les declaracions d’emergència climàtica fetes per les institucions. En aquest sentit, segons ens diuen els científics, la pèrdua de platges i el retrocés de la línia de costa seran molt significatius a tot el litoral espanyol.

La COVID-19, provocada per un coronavirus amb epicentre a Wuhan (Xina), que ja s’ha estès pels cinc continents, tot infectant no sols les persones sinó també els mercats, ja ha arribat (entre febrer i principis de març de 2020) a Espanya i a Balears. La infecció provocada per aquest virus també pot comprometre les reserves de la temporada turística. De fet, la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB) ja ha manifestat la seva preocupació perquè el coronavirus pugui afectar l’afluència de turistes a les Illes en els pròxims mesos. Però no sols això, sinó que insten les autoritats i administracions públiques que evitin prendre decisions que no afavoreixin el correcte desenvolupament de l’economia i de la creació d’ocupació. En efecte, la CAEB també ens posa en alerta perquè els efectes del virus se sumen a la nova desacceleració econòmica i a l’augment de l’atur. Han estat molts els esdeveniments socials de fires, congressos, exposicions culturals i competicions esportives que s’han vist afectats per les mesures preses per tal d’evitar contagis. Fins al punt que alguns d’aquests esdeveniments han estat suspesos, com, per exemple, la ITB de Berlín, programada per al mes de març, la major fira del sector turístic i la més important per a Balears, on es concreten la major part de les reserves de tota la temporada. La preocupació de la FEHM i de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears (ACH) és evident, i el Govern Balear i el Consell de Mallorca (CIM) han pres nota i s’han posat a fer feina per intentar salvar la temporada turística tot proposant i organitzant alternatives de promoció de les Illes. Els 6,7 milions d’euros que el CIMC té previstos per a promoció turística aquest any 2020 s’han d’anar gastant… En aquest cas, són molt importants les mesures que es puguin prendre a tot nivell per evitar el contagi de les persones i reduir-ne la mortalitat. És curiosa l’estratègia conjunta que s’està seguint entre els governs i el sector turístic-empresarial, que intenten transmetre la sensació de màxima tranquil·litat i control de l’epidèmia. Però cal tenir en compte que, encara que sigui possible posar en quarantena les persones, és impossible fer el mateix amb els mercats i l’economia desregulada.

Les alarmes, idò, es van disparant en forma de «crisis» (empresarial, climàtica, meteorològica, sanitària, alimentària,…), i cada vegada es fa més palès que estam en una situació de vulnerabilitat i d’alt risc. Però, per poder plantar cara a aquesta situació, cal tenir clares quines són les prioritats. No podem continuar amb la mateixa dinàmica d’intentar reparar any rere any les destrosses que els temporals marítims, cada cop amb més intensitat, provocaran sobre unes infraestructures situades on no haurien d’estar. A més, la causa de la pèrdua d’arena a les platges urbanes no té només el seu origen en els efectes dels temporals. Com ja s’ha explicat reiteradament, això es produeix degut al fet que els passejos marítims i les urbanitzacions que hem construït sobre els sistemes dunars rompen la dinàmica natural d’aquests ecosistemes costaners. Sens dubte, ens cal una nova planificació del litoral que contempli els escenaris prevists pels efectes del canvi climàtic de pujada del nivell del mar i retrocés de la línia de costa. Probablement, qualsevol solució tecnològica que plantegi posar «murs» a les onades per poder continuar amb les activitats de sempre, a la llarga, serà més costosa que intentar recular les infraestructures cap a l’interior. Tampoc podem basar l’èxit del nostre model econòmic en la promoció turística, tot dedicant-li cada vedada més pressupost, intentant transmetre tranquil·litat i confiança als mercats emissors cada vegada que sorgeix algun imprevist, ja que això, com hem pogut comprovar en el cas de la fallida de Thomas Cook i del coronavirus, no garanteix que es pugui evitar la baixada de reserves i les cancel·lacions, ni els seus efectes sobre l’economia. El nostre model turístic, sustentat en l’estratègia de “com més millor” (més turistes, més vols, més creuers…) ja està caduc i mai no arribarà a ser sostenible.

Donada la vulnerabilitat de l’especialització turística, la necessitat urgent d’un canvi de model econòmic crida a la responsabilitat de tota la societat per poder posar en marxa la transició política, econòmica i social que cal per afrontar el futur que s’apropa i obliga el present no només a posar fre al desenvolupament de la indústria turística i a les polítiques que la fomenten sinó, sobretot, a planificar i consensuar socialment una estratègia de decreixement turístic deliberada i conscient per evitar el col·lapse ecològic i social. Ja no podem seguir ignorant les repercussions del turisme sobre l’elevat consum de recursos, materials i energia, ni sobre la generació de residus i emissions de gasos d’efecte hivernacle, ni sobre les importants desigualtats i iniquitats que provoca en el si de la societat. En definitiva, cal desermar l’economia globalitzada, fomentar l’economia de proximitat i guanyar en resiliència i sobirania, tant alimentària com energètica.

http://www.albasud.org/noticia/ca/1192/la-vulnerabilitat-de-l-especialitzaci-tur-stica

 

Hotel Mallorca, un model insostenible*

24 dissabte juny 2017

Posted by Joan Moranta in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Habitatge, Hotelització, Lloguer turístic, Saturació turística, Sostenibilitat, Superturistització, Tutistització

*Article publicat a l’Observatori de l’Arabalears el dissabte 24/06/2017

Avui en dia, el concepte de sostenibilitat serveix per a tranquil·litzar consciències

L’estiu del 2016, el vicepresident del Govern, Biel Barceló, i el gerent de l’Agència del Turisme de les Balears, Pere Muñoz, ens volien fer creure que la saturació turística era una sensació. Ni un sol racó sense visitants, accessos a platges i llocs mítics col·lapsats per l’excés de cotxes, embossos diaris a les carreteres, afluència massiva d’autocars provinents dels creuers al centre de Palma, superar el rècord de pressió humana amb més de dos milions de persones sobre l’illa en un sol dia. Tot això no era realitat, sinó una percepció, deien. També ens volien fer creure que era un turisme sostenible. Un dels aspectes més valorats en els Premis de Turisme, lliurats per primera vegada el 2016, eren la sostenibilitat i l’impuls del turisme d’hivern, eixos centrals en la promoció feta pel Govern a Fitur, el 2017. Però el #BetterInWinter no vol dir altra cosa que “com l’agost, tot l’any”. Les xifres dels primers mesos de l’any indiquen que tornarem a superar rècords. Continuarà augmentant el nombre de turistes, els vols per hora a l’aeroport, els creuers i els cotxes de lloguer. Tot això propiciat per l’increment de l’oferta de places turístiques, sobretot les de lloguer vacacional, però també les hoteleres.

Avui en dia, el concepte de sostenibilitat serveix per a tranquil·litzar consciències. Poca cosa més. Mentre que per una banda s’instrumentalitza la sostenibilitat per satisfer les necessitats del sistema econòmic i fomentar-ne el creixement infinit, per l’altra es generalitza la idea que es pot millorar el model amb una explotació més sostenible sense necessitat de realitzar canvis radicals en el consum, la producció i l’estil de vida. El concepte de sostenibilitat turística està molt lligat als conceptes de desestacionalització i diversificació, dos objectius perseguits pels diferents governs de les Illes des de fa diverses dècades. En aquest sentit sí que els hem de felicitar, ja que ara tenim una temporada turística més llarga i de tipologia canviant. Al mateix temps, hem vist com els altres sectors productius han anat a menys. Tanmateix, la diversificació és en realitat una superturistització que perpetua un sistema econòmic totalment dependent dels recursos que ens entren de l’exterior, ja que no produïm els béns bàsics que necessitam i som dependents dels elements més bàsics per viure, com l’energia i l’aliment. Ningú pot negar la transformació radical de les Illes Balears a causa del turisme. El paisatge ha sofert una alteració innegable i s’ha provocat la destrucció de molts d’indrets. Per donar resposta a les necessitats cada cop més exigents de la indústria turística, s’ha edificat la zona litoral de manera desmesurada i s’han construït infraestructures sobredimensionades a la mida de la seva demanda. La necessitat de diversificar l’oferta més enllà del ‘sol i platja’ ha dut a una expansió de la mercantilització turística amb nous productes (turisme rural, familiar, d’aventura, nàutic, etc.). També ha comportat la colonització de nous espais, des dels nuclis urbans al sòl rústic. Però el cost del turisme no és sols ambiental. És també econòmic, ja que fan falta cada any més turistes per generar el mateix volum de riquesa. I és social. Fins i tot amb les altes taxes de creixement econòmic actual, les desigualtats socials i la precarietat laboral s’han cronificat.

El lloguer turístic ha accentuat el problema de la massificació perquè ha provocat una hotelització generalitzada del territori. Abans teníem els turistes concentrats a les principals zones hoteleres de Mallorca. A poc a poc, ha anat penetrant a tot el territori i ara el tenim escampat pertot arreu, gràcies a l’aparició de portals web que faciliten el contacte entre particulars. De la mateixa manera, els inconvenients derivats de la saturació turística també s’estan generalitzant a moltes zones que abans no els tenien. Problemes d’ocupació de l’espai públic, de mobilitat, de depuració d’aigües, de gestió dels residus, de contaminació o de convivència veïnal són cada vegada cop més freqüents. En el cas de Palma, els efectes de l’explotació turística i la massificació de la ciutat s’han vist accentuats per l’oferta il·legal a pisos plurifamiliars. Aquest fet ha provocat una manca d’oferta de places de lloguer residencial i un increment dels preus dels lloguers que s’està traduint en un desplaçament dels residents que afecta tant persones amb rendes baixes i en situació d’exclusió social com persones amb rendes mitjanes. Tenim ja evidències que, a través del lloguer turístic, s’està accentuant la pobresa condicionada per l’accés a l’habitatge, a més de convertir els pobles i ciutats en extensions hoteleres, banalitzades com un gran parc temàtic on la història i la vida social es converteix en un decorat o un souvenir.

http://www.arabalears.cat/balears/Hotel-Mallorca-model-insostenible_0_1820818022.html

Lloguer turístic: negoci o economia familiar?

29 dilluns maig 2017

Posted by Joan Moranta in Pensaments

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Ciutat-Illa, Exclusió Social, Gentrificació, Habitatge, Hotelització, Lloguer turístic, Marca Palma, Pobresa, Turismofobia, Tutistització

Lloguer turístic: negoci o economia familiar?*

*Document elaborat per a participar en representació del moviment veïnal Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita a la jornada “Habitatge: una qüestió de dignitat” organitzada per l’Ajuntament de Palma el 22 de maig de 2017

Clarament, i no és d’ara, tot el que està relacionat amb l’habitatge és negoci. Negoci familiar (de famílies modestes i d’altres més adinerades), empresarial (d’empreses petites i d’altres mes potents) i de fons d’inversió de diferents procedències. Evidentment moltes famílies viuen, o obtenen una ajuda econòmica del lloguer turístic, però també hi ha molta especulació i una mercantilització de l’habitatge i de l’espai públic. Hem vist recentment a l’estudi «Els desnonaments de marca Palma. Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi» publicat pels investigadors Sònia Vives-Miró, Onofre Rullan i Jesús M. Gonzàlez del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori del departament de Geografia de la UIB, com ja s’ha produït un desplaçament de les llogateres dels seus llocs de residencia pels efectes de la pobresa i la grentrificació. Les histories quotidianes de persones que han de deixar casa seva perquè els hi pugen el lloguer, o inclús per “mobbing” immobiliari, son cada dia més freqüents. Però això, és un fenomen que també s’està estenent als petits propietaris. Estan proliferant els anuncis d’empreses que s’ofereixen a comprar pisos que després posen a l’oferta de lloguer turístic. El problema és clar: i) els sous estan estancats i molts són precaris; ii) els preus dels habitatges i els lloguers s’han incrementat moltíssim (és molt complicat trobar lloguers per menys de 700 euros).

El lloguer d’habitatges particulars de residents per a usos turístics (lloguer turístic vacacional) no és un fenomen nou. De fet, el varen idear els hotelers per a pal·liar l’“overbooking” desviant turistes a apartaments i cases particulars. En un principi estava centrat a estades llargues durant els mesos d’estiu a les poblacions del litoral. Ha estat els darrers anys, amb l’aparició de portals web que faciliten el contacte entre particulars, quan més s’ha popularitzat i s’ha generalitzat a tota l’illa, incloent Palma. La generalització d’aquesta activitat, que a nivell individual pot semblar molt raonable i suposa una ajuda econòmica per a moltes famílies (arrendadors de necessitat), té unes conseqüències ambientals i socials, quan es realitza de forma massiva, que accentuen encara més els impactes del turisme. Podem xerrar d’una hotelització generalitzada de l’illa (Airbnb i HomeAway són dos grans hotels que ofereix 119.000 i 160.00 places respectivament) que el que fa és augmentar, encara més, el nombre de places turístiques, i és el vector principal de l’actual boom turístic o nova bombolla turística-immobiliària.

Un dels mantres més repetits pel lobby del lloguer turístic és el concepte de l’economia col·laborativa que permetria repartir millor els beneficis del turisme. Algunes persones i col·lectius veuen el lloguer turístic com la nova “gallina de huevos de oro” que salvarà l’economia de les Illes de tots els seus mals turístics. Però en poc temps hem passat d’una economia col·laborativa de petita escala a una clara mercantilització de la Ciutat-Illa i de l’habitatge.

És complicat fer un anàlisis acurat de la situació perquè el ball de dades és molt gran i no sabem exactament de quin parc d’habitatges estam xerrant ni el seu volum de negoci. La publicació de les dades d’Airbnb i HomeAway per part de Terraferida (https://terraferida.cat) ha permès veure la punta del “iceberg”. A partir d’aquí han començat a sortir tot tipus de dades e informes a favor i en contra. Noltros ens volem centrar en dos aspectes:

  1. El parc d’habitatges turístics i per tant el mercat del turisme vacacional, està concentrat en un quants multicomercialitzadors que atreuen nou capital i fons inversors i estan provocant una nova bombolla turística-immobiliària.

HomeAway (en el seu portal web): Los Profesionales Inmobiliarios necesitan más herramientas y funcionalidades optimizadas para gestionar su negocio de alquiler vacacional. En HomeAway, ofrecemos un servicio personalizado y muchas funcionalidades para que la gestión de sus propiedades, ya sean 5 ó 500, sea fácil y efectiva. Disponemos de varias opciones flexibles para que puedan obtener el mejor resultado a sus inversiones.

Airbnb: Durant el darrer Foro Vacacional celebrat el 5 de maig a Son Termes, un Hotel de luxe amb camp de Golf en sòl rústic, Airbnb repartia uns fulletons amb el titol Airbnb para profesionales.

APTUR: reconeixen que “aquesta entitat acull particulars i grans propietaris així com empreses que comercialitzen o gestionen habitatges de lloguer vacacional”

Posam un exemple amb 10 comercialitzadors que gestionen 100 habitatges: 7 comercialitzadors son propietaris que comercialitzen una sola vivenda (70% dels comercialitzadors). Les 93 vivendes restants estan comercialitzades per multicomercialitzadors (comercialitzadors amb més d’una propietat en el marcat). Això, és el que passa a Mallorca amb les dades que tenim d’Airbnb, el 75% dels comercialitzadors sols tenen un habitatge però el 25% restant comercialitza el 70% dels habitatges que s’ofereixen a Airbnb (sols una tal Àngela comercialitza 750 habitatges).

El perfil d’aquets multicomercialitzadors és molt variat: propietaris (minoria), immobiliàries, empreses de lloguer turístic, persones que es dediquen a subarrendar propietats que no son seves, empreses que especulen amb VPO. El més preocupant és l’aparició de fons d’inversió i especuladors que estan cercant desesperadament habitatges per a comprar i posar-los al mercat del lloguer turístic.

  1. Els lobbys del lloguer turístic (Airbnb, Homeaway, APTUR, etc..) defensen que la rendibilitat del lloguer turístic és inferior que la rendibilitat del lloguer residencial. Segons ells el lloguer turístic és poc rendible i no competeix amb el mercat del lloguer residencial. Per tant, segons la seva argumentació, no seria causant de problemes de segregació urbana ni desplaçament social. Es a dir, que segons el sector, el problemes de turistització i gentrificació que estam patint el residents de Palma no està vinculat a la mercantilització de l’habitatge ni de l’espai urbà.

La solució pareix senzilla: Per una banda tenim una manca d’habitatge per a ús residencial. Per l’altra tenim el sector del lloguer turístic que defensa la rendibilitat del lloguer residencial. Ara falta trobar la formula per a augmentar la borsa d’habitatges de lloguer residencial i de protecció oficial de manera que tots sortim guanyant. Aquí és on hauria d’entrar el Govern amb polítiques de governança valenta i decidida que reguli l’oferta de places turístiques . El que s’hauria de fer mestres tant és una moratòria de noves llicencies turístiques (per exemple, llicencies d’hotel i d’activitats de lloguer turístic, llicencies d’obra per reformes d’edificis per a activitats turístiques).

Turismofòbia vs Turistització/Gentrificació

Davant tota aquesta problemàtica, xerrar de turismofobia és un intent d’alguns, entre ells alguns càrrecs institucionals, de demonitzar a aquells que s’atreveixen a qüestionar el model de producció que tenim, basat únicament en el monocultiu del turisme, i a qüestionar els suposats beneficis del turisme.

És important centrar el debat en el lloc que toca. Els impactes del turisme van molts més enllà dels impactes ambientals i de transformació del territori. Cada vegada més estam veient com les Balears lideren les dades de desigualtat social en temes com: bretxa salarial i salaris per davall de la mitja estatal; pobresa i persones en perill d’exclusió, augment del preus dels habitatges i dels lloguers, increment de l’endeutament per l’adquisició de l’habitatge, desigualtats de gènere, desplaçament dels residents, ocupació de l’espai públic.

El centre del debat hauria de ser com diversificar el sistema productiu i com distribuir millor els beneficis del turisme. Però sobre

Alguns titulars de premsa recents (2016-2017):

Balears té els salaris més baixos de l’Estat en comparació amb el nivell de vida (18/09/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Balears-salaris-baixos-lEstat-comparacio_0_1871813025.html

El preu de l’habitatge a les Balears experimenta un increment del 3,9% en el primer semestre de l’any (08/09/2017) http://www.arabalears.cat/balears/lhabitatge-Balears-experimenta-increment-semestre_0_1865813523.html

Airbnb va facturar en un any 294.300.000 d’euros en lloguer turístic a Balears (27/05/2017) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/05/27/airbnb-facturo-ano-294-millones/1218766.html

HomeAway ofereix més de 160.000 places de lloguer turístic, segons Terraferida (27/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Segons-Terraferida-Airbnb-Mallorca-comercialitzadors_0_1803419842.html

El grup Barceló va guanyar 125 milions d’euros el 2016, un 25% més (16/05/2017) http://www.europapress.es/turismo/hoteles/noticia-grupo-barcelo-registro-beneficio-125-millones-2016-25-mas-20170516141406.html

Un estudi vincula els desnonaments per lloguer amb la gentrificació (11/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/estudi-vincula-desnonaments-lloguer-gentrificacio_0_1793820803.html

Els mallorquins van guanyar 64 milions llogant a Airbnb (09/05/2017) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/05/09/mallorquines-ganan-millones-alquiler-turistico/1213278.html

El lloguer turístic per Airbnb va deixar 115 milions el 2016 a les Balears (08/05/2017) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/05/08/alquiler-turistico-airbnb-dejo-115/1213065.html

Gairebé un 10% dels habitatges de la serra de Tramuntana es destina a lloguer turístic (05/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Gairebe-habitatges-Tramuntana-destina-turistic_0_1790820988.html

Un estudi de la UIB diu que el lloguer turístic té un “impacte limitat” en el preu de l’habitatge (03/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/UIB-lloguer-turistic-lhabitatge_0_1789021214.html

La desigualtat alimentària: una nova escletxa (29/04/2017) http://www.arabalears.cat/balears/desigualtat-alimentaria-nova-escletxa_0_1787221394.html

Un 32% de la població balear no té capacitat econòmica per fer front a imprevistos (25/04/2017) http://www.arabalears.cat/balears/poblacio-balear-capacitat-economica-imprevistos_0_1784221772.html

20 persones controlen el 17% dels lloguers d’Airbnb a Mallorca (25/03/2017) http://www.arabalears.cat/balears/lloguers-Mallorca-Airbnb_0_1766223486.html

Airbnb ofereix 78.543 places turístiques a Mallorca (25/03/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Airbnb-ofereix-places-turistiques-Mallorca_0_1765623655.html

Cap dels 11.271 pisos d’Airbnb a Mallorca té llicència turística (26/03/2017) http://www.elmundo.es/baleares/2017/03/26/58d79d5122601d86648b45df.html

Les peticions de renda social es tripliquen (06/01/2017) http://www.arabalears.cat/balears/peticions-renda-social-tripliquen_0_1719428132.html

Mallorca, al capdavant en lloguer de vacances a 2016 (13/01/2017) https://ultimahora.es/noticias/local/2017/01/13/241858/mallorca-cabeza-alquiler-vacacional-2016.html

Les famílies mallorquines d’hotelers, Melià i Riu, figuren en els ‘papers de Panamà’, segons ‘El Confidencial’ (06/04/2016) http://www.arabalears.cat/balears/mallorquines-Melia-Riu-Panama-Confidencial_0_1553844686.html

La Mesa d’Exclusió Social d’Eivissa denuncia el lloguer de ‘llits calents’, matalassos i sofàs “a preu d’hotel de luxe” (05/05/2016) http://www.arabalears.cat/balears/Mesa-dExclusio-Social-denuncia-matalassos_0_1571243037.html

Meliá eleva el seu benefici trimestral un 38% gràcies al repunt de preus (06/05/2016) https://economia.elpais.com/economia/2016/05/06/actualidad/1462557654_959038.html

Balears, una de les destinacions més demandades en lloguer de vacances aquest estiu, segons HomeAway (16/06/2016) http://www.20minutos.es/noticia/2774122/0/baleares-uno-destinos-mas-demandados-alquiler-vacacional-este-verano-segun-homeaway/

Els desnonaments van augmentar a les Balears un 9,2% el primer trimestre de l’any (20/06/2016) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2016/06/20/desahucios-aumentaron-baleares-9-primer/1127612.html

La pobresa a les Balears es cronifica (15/09/2016) http://www.arabalears.cat/balears/pobresa-Balears-cronifica_0_1651035088.html

Un de cada deu balears viu en pobresa extrema (13/10/2016) https://ultimahora.es/noticias/local/2016/10/13/225324/uno-cada-diez-baleares-vive-pobreza-extrema.html

Un de cada quatre mallorquins viu en risc de pobresa (14/10/2016) http://www.elmundo.es/baleares/2016/10/14/5800edc322601d9b048b46c1.html

Illes de rànking: El 91% dels contractes laborals de les Illes van ser de caràcter temporal. Com és que n’hi ha que es permeten el luxe de dir que el turisme ens dóna de menjar, quan tenim més d’un 10% de la població en condicions d’extrema pobresa i més d’un 20% en risc d’exclusió? (19/10/2916) http://www.arabalears.cat/opinio/Illes-ranquing_0_1671433021.html

La pobresa i l’exclusió social s’escriuen amb nom femení (17/12/2016) http://www.arabalears.cat/balears/pobresa-lexclusio-social-Sescriuen-femeni_0_1706829474.html

Pobresa: la cruesa i l’ombra de les festes (23/12/2016) http://www.arabalears.cat/balears/Pobresa-cruesa-lombra-festes_0_1711028952.html

IMG-20170517-WA0007

Quatre Acords Bàsics

20 Dimarts des. 2016

Posted by Joan Moranta in Pensaments

≈ Deixa un comentari

1. Sigues impecable amb les teves paraules.

Les paraules son poderoses. Parla amb integritat. Digues només el que vulguis dir. Evita parlar contra tu mateix i xafardejar sobre els altres.

2. No et prenguis res personalment.

Passi el que passi al teu voltant, no t’ho prenguis personalment. El que els altres diuen i fan no va contra tu, és una projecció de la seva pròpia realitat.

3. Evita fer suposicions.

Troba la valentia necessària per demanar i expressar el que realment vols. Comunica’t amb els altres tan clarament com puguis per tal d’evitar mal entesos.

4. Fes sempre el màxim que puguis .

El màxim que pots fer és diferent, segons el teu nivell d’energia. Independentment del resultat segueix fent el màxim que puguis, ni més ni menys.

Subscriure's

  • Entries (RSS)
  • Comments (RSS)

Arxius

  • Novembre 2022
  • Abril 2022
  • Desembre 2021
  • Octubre 2021
  • Mai 2020
  • Març 2020
  • Agost 2019
  • Juliol 2019
  • Mai 2019
  • febrer 2019
  • febrer 2018
  • gener 2018
  • Desembre 2017
  • Juny 2017
  • Mai 2017
  • febrer 2017
  • gener 2017
  • Desembre 2016
  • Novembre 2016
  • Setembre 2016
  • Agost 2016
  • Mai 2016
  • Abril 2016
  • Març 2016
  • febrer 2016
  • gener 2016

Categories

  • Altres herbes
  • Pensaments
  • Poemari

Meta

  • Crea un compte
  • Entra

Bloc a WordPress.com.

  • Subscriure's Subscrit
    • Ullada de peix
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • Ullada de peix
    • Subscriure's Subscrit
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Gestioneu les subscripcions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...