Category Archives: Altres herbes

Terraferida: Quan, com i què?*

15 divendres des. 2017

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Participació en la taula rodona de l’assignatura “comportaments col·lectius i moviments socials” del departament de psicologia social de la UIB (14-12-2017)

*Document elaborat amb les valuoses aportacions de Jaume Adrover i Joaquim Valdivielso

Quan va néixer Terraferida?

A finals del 2014 un col·lectiu de 8 persones preocupades pel consum de territori i la conservació dels recursos naturals, decidirem obrir un compte de Twitter i Facebook. La idea era divulgar imatges i problemes ambientals, fent una crítica al model urbanístic i turístic depredador que tenim. Vàrem sortir a xarxes el 6 de gener del 2015, el nostre regal de reis a la societat mallorquina!!!

Durant el 2015 el col·lectiu, els col·laboradors i els seguidors no varen parar de créixer i el desembre del 2015 ja ens vàrem constituir com associació, perquè sovint arriben denúncies greus i pensàvem que s’havien de registrar davant les administracions.

Des del principi la resposta de la gent va ser molt bona i poc després vam obrir un blog i un canal de telegram. La gran massificació que patim els darrers anys ha fet que molta gent reaccioni davant aquests model turístic depredador que reclama més consum de territori i recursos. L’agost del 2015 vàrem batre el rècord de més de 2M de persones sobre les illes. Aquest record s’ha superat el 2016 i el 2017.

L’estiu del 2016, quan els efectes de la massificació turística ja eren evidents per tot arreu, la cosa ens va fugir de les mans, no va passar un sol dia que no rebéssim imatges de denúncia de la massificació turística, per divulgar-les als nostres perfils. Realment va ser quan ens vàrem adonar que havíem endevinat la tecla i d’alguna manera havíem creat un canal de denúncia on qualsevol persona podia expressar el seu mal estar pels efectes de la destrucció de l’illa.

Intentam donar sortida al que ens envia la gent, que ara ja sap que pot comptar amb nosaltres per tenir un major impacte públic. Actualment tenim 366 seguidors del canal del Telegram, 4.758 al Twitter, 11.507 al Facebook.

Com funcionam?

Tenim un grup de telegram molt dinàmic, on hi participen unes 20 persones, que sempre està actiu. Entre tots miram d’estar al dia dels temes ambientals, cercam opinions de gent que controla temes, compartim informacions i via correu consensuam posicions sobre temes més complexos, elaboram documents, esmenes i articles… Això té inconvenients, perquè és una mica caòtic, però evita desplaçaments, reunions interminables i haver d’estar sotmesos a estructures, que si bé són més sòlides, són més tancades en molts aspectes. Per nosaltres també és nova aquesta manera de funcionar, el temps dirà com evoluciona.

Tenim 1 portaveu “oficial” (Jaume Adrover), que és la persona que està estirant actualment de Terraferida (TF), més 4 portaveus “ocasionals” –Joaquim Valdivielso (turisme i ecologia política), Xavier Mas (territori i recursos), Raquel Vaquer (Biodiversitat) i Joan Moranta (biodiversitat i lloguer turístic)– que intemtam donar resposta a les diferents sol·licituds dels mitjans de comunicació, xerrades, participació en taules rodones, etc. La resta de col·laborador es mantenen a l’anonimat. Això, és una qüestió bastant important del grup, no destapar la identitat dels membres que per diferents motius podrien tenir problemes en els seus llocs de feina.

Què pretenem?

Bàsicament el que pretenem i plantegem des de TF es un canvi de model destructiu basat en el consum de territori i el monocultiu turístic. Però sobretot, pretenen deixar de ser sostenibles per començar a decréixer.

Avui en dia tot ha de ser sostenible: Desenvolupament sostenible, economia sostenible, producció sostenible, consum sostenible, pesca sostenible, turisme sostenible.

Però el concepte de sostenibilitat serveix solament per a tranquil·litzar consciències. Poca cosa més. Mentre que per una banda s’instrumentalitza la sostenibilitat per satisfer les necessitats del sistema econòmic i fomentar-ne el creixement infinit, per l’altra es generalitza la idea que es pot millorar el model amb una explotació més sostenible sense necessitat de realitzar canvis radicals en el consum, la producció i l’estil de vida. En el cas d’aquesta CCAA la tan desitjada diversificació és en realitat una superturistització que perpetua un sistema econòmic totalment dependent dels recursos que ens entren de l’exterior, ja que no produïm els béns bàsics que necessitam i som dependents dels elements més bàsics per viure, com l’energia i l’aliment.

No podem tornar enrere el fet que sols a Mallorca els darrers 50 anys s’hagi urbanitzat una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 x 3). Tampoc podem suprimir de cop les 563.000 places turístiques. Però sí que podem posar fre a la destrucció i al consum abusiu de territori i reduir el nombre de places turístiques. Les normatives urbanístiques i territorials actuals permeten passar del 2,2 milions de places (residencials + turístiques) als 3 milions amb tots els problemes ambientals que això comporta: consum d’aigua, energia, transport, residus i tractament d’aigües residuals.

Podem deixar de ser les illes dels rècords:

  • Cada any superam el nombre de turistes que arriben.
  • L’índex de pressió humana.
  • Nombre de vols per dia.
  • Nombre de creuers per any amb màxims de 8 creuers simultanis en el port de Palma (que implica 25.000 persones més en un sol dia a Palma).
  • Nombre de cotxes de lloguer.

Aquets nombres no es tradueixen en una millor distribució de la riquesa generada pel turisme. També som les illes de rècords amb desigualtat social (de fet som la tercera CCAA en desigualtat social). Els darrers anys s’ha incrementat:

  • Nombre de persones que viuen al dia sense capacitat d’estalvi i que no poden fer front a imprevistos.
  • Nombre de persones en risc de pobresa i exclusió social.
  • Nombre de persones vivint en pobres extrema.
  • Nombre de contractes temporals.

Perquè crear Terraferida si ja existeixen altres moviments ecologistes?

Terraferida és una col·lectiu petit, sense socis, ni quotes fixes, ni professionals amb sou, ni local, ni pràcticament pressupost (el 2016 l’hem passat amb uns 300 euros i el 2017 amb 930, d’aquest una tercera part són de donacions de seguidors i l’altre de les aportacions dels 20 membres). Tot és treball voluntari en xarxa amb els col·laboradors, siguin coneguts o anònims, que ens fan arribar informació sobre temes ambientals.

A diferència d’altres entitats ecologistes, TF:

  • No està professionalitzada ni burocratitzada, això la fa més flexible i autònoma, però també mancada de recursos.
  • Més flexible perquè no depenem només d’un portaveu. Tampoc tenim horaris laborals fixos ni de reunions. Tampoc tenim òrgans de funcionament com assemblees generals de socis o reunions de junta directiva. Podríem dir que TF és una assemblea permanent.
  • Més autònoma perquè no rebem doblers de cap entitat privada o pública, partit, mitjà o corporació, i té llibertat absoluta d’agenda.
  • Però té limitacions a l’hora d’assumir feines, atendre mitjans, etc., per falta de recursos, depenem de la disponibilitat i del temps que els col·laboradors dediquin com a voluntaris.
  • Finalment, crec que l’horitzontalitat interna ha permès que les diferents sensibilitats del col·laboradors es poguessin expressar en igualtat. Dins una organització rígida, hi ha una certa canalització dels temes i l’agenda, un filtratge previ d’acord amb la marca de l’entitat.

Terraferida a sabut incorporar en el seu àmbit d’actuació els impactes socials derivats de l’explotació turística de l’illa

  • En gran part, per la seva autonomia. No hi un perfil o línia ideològica de l’entitat ni dels col·laboradors del que no es pugui prendre distància per por a perdre ingressos. Això fa que TF sigui una entitat més “reflexiva”, de manera que pot revisar les seves presumpcions de partida amb més facilitat.
  • A més, la interacció constant en xarxa –tant en l’àmbit intern de TF com en la comunicació a les xarxes- permet canalitzar molta informació i molt plural. Tens més receptivitat davant les necessitats de la gent i les iniciatives que es fan a altres bandes.
  • TF no pretén liderar ni aportar cap posició hegemònica a la societat civil, i això et fa ser més receptiu a altres iniciatives, i considerar la seva singularitat de forma sincera, com amb el tema del lloguer turístic i l’habitatge.
  • Això s’ha vist clar amb el tema del lloguer turístic i els seus problemes sobre l’accés a l’habitatge, tant de compra com de lloguer. Sobretot, perquè el problema de l’habitatge també afecta els col·laboradors de TF. És un problema transversal. Si fins fa poc estava silenciat, és perquè hi havia una mena d’autocensura a la societat civil, molta gent vivia la pèrdua de l’habitatge com un fracàs individual, i es culpava a si mateixa.

Temes d’acció

Entrades en el blog (Terraferida.cat)

  • Territori i recursos: Aigua, energia Transport i carreteres, #SenseLimitsNoHiHaFutur (50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades).
  • Biodiversitat: Espais naturals i conservació del litoral (caramulls de pedres, contaminació per plàstics, posidònia, pesca il·legal, ocupació il·legal)
  • Turisme: Desmuntant Airbnb (Mallorca, Pitiüses i Menorca) i HomeAway. Llei Turística

Sense límits no hi ha futur (impacte i rellevància)

Terraferida vàrem ser els impulsors del manifest de #SenseLimitsNoHiHaFutur. El setembre de 2016, juntament amb 150 persones d’altres col·lectius vàrem posar en marxa la recollida de signatures per donar suport a un manifest amb 50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades.

Propostes relacionades amb els temes de: revisió del creixement, urbanisme il·legal, espais naturals, posidònia i conservació marina, residus, aigua, energia, transport, mesures i reformes fiscals, lloguer turístic, ocupació d’espais públics i convivència, promoció turística, creuers, cotxes de lloguer.

Amb sols 3 setmanes vàrem aconseguir el suport de fins a 135 entitats de les Illes Balears i la signatura de més de 5.000 persones.

Sol·licitud de reunió amb na Francina Armengol i en Miquel Ensenyat.

Autopista Llucmajor-Campos

Juntament amb la Plataforma Antiautopista Lluchmajor-Campos, vàrem recollir 3000 signatures per presentar una reclamació col·lectiva perquè el Consell de Mallorca retirés el projecte de l’autopista:

  • Impactes territorials i ambientals: Consum de territori (consumint 53 hectàrees i expropiant 222 finques). Més autopistes vol dir més cotxes i més urbanitzacions.
  • Impacte sobre comerç i patrimoni local: Darrere les autopistes hi apareixen grans centres comercials i infraestructures en mans de multinacionals.
  • Impacte econòmic: 43 milions de € més sobrecostos.
  • Un projecte amagat a la gent: El mateix projecte d’autopista que va presentar el PP.
  • Incompleix els acords pel canvi: Els “Acords del Canvi” signats per MÉS, PSIB i Podem al Consell i al Govern, deien “redimensionar el projecte” i “descartar noves macro infraestructures”.

Les lleis del Govern del Canvi

Decret de Posidònia – Llei Turística – Llei d’Urbanisme

Tres regulacions aprovades per aquest govern que tenen una cosa en comú:

A pesar d’haver passat per un procés de participació ciutadana, tant en la fase prèvia de l’elaboració de la normativa com en els tràmits d’audiència i informació publica dels esborranys de les normes ja redactades, en el darrer moment es varen fer modificacions sense consulta popular.

1. Decret de posidonia: Es filtra un primer esborrany amb bastantes deficiències i que permetia el fondeig massiu sobre la posidònia. La conselleria manté reunions amb diferents sectors i obri un procés de participació prèvia i rep més de 700 al·legacions (grácies a TF). Finalment, treuen el decret a exposició pública amb una definició del que s’entén per praderia de posidònia que deixa sense protecció tots els alguers, vaires i clapes de posidònia no catalogats de manco d’1 hectàrea o que tenguin cobertures inferiors al 50%, el que els deixa desprotegits.

2. Llei Turística: El debat atropellat sobre la reforma de la Llei Turística que finalment va permetre fer lloguer turístic als pisos, la darrera tipologia d’habitatges on no estava permès, van soterrar una part de la llei que passa per damunt de l’ordenació urbanística i turística vigent i tendrà efectes de gran impacte territorial. Es tracta de la “Disposició Addicional Tercera” (DA3), introduïda en la recta final de la tramitació, que permet a hotels, xalets, i tota casta d’instal·lacions turístiques botar-se la normativa urbanística. Turisme va introduir en el darrer moment aquesta disposició que permet augments del 10% a edificacions turístiques, encara que estigui prohibit pel Pla Territorial. Llei turística aprovada a la carta del sector hoteler i de lloguer turístic

3. Llei d’Urbanisme: La Llei d’Urbanisme i el seu debat van venir marcats pel fet que a darrera hora es va introduir la Disposició transitòria catorzena (Dt14), que permet alguna de les majors pilotades urbanístiques de la història. La Dt14 va ser aprovada gràcies als vots de PSOE i PP i obri la porta a requalificacions de milions de metres quadrats en el conjunt de les Illes Balears. Aquesta disposició es presentà per requalificar terrenys que té en Matutes a la platja d’en Brossa a Eivissa que permetria requalificar més de mig milió de m², que passarien de rústic a urbà amb una simple modificació del planejament municipal. Però així com va quedar aprovat el text de la llei, la Dt14 pot permetre alguna de les majors pilotades urbanístiques de la història perquè pot permetre legalitzar urbanitzacions ja declarades il·legals el 2008 (com el cas de cala Llamp a Andratx). Una vegada més s’ha legislat sense preveure les conseqüències, cas per cas.

Què hem aconseguit?

Intentar resoldre el misteri de la santíssima trinitat (Joaquim Valdivielso dixit):

2016

El Pare 2.036.132 IPH (agost 2016)
El Fill 1.107.220 Població resident
L’Esperit Sant 449.058 Places allotjaments turístics reglats (CAIB, 2016)
El Misteri 479.854 On dorm aquesta gent?

 

2017

El Pare 2.060.526 IPH (agost 2017)
El Fill 1.107.220 Població resident
L’Esperit Sant 563.000 Places allotjaments turístics reglats (CAIB, 2017)
623.624 Sostre previst CAIB
Tornaré a pecar, Pare 60.624 Noves places via PIAT
El Misteri 390.306 On dorm aquesta gent?

Entrevista a Avui Actualitat del Canal 4 Televisió

31 dimecres maig 2017

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Text preparat per a l’entrevista realitzada en representació de Terraferida al programa Avui Actualitat del Canal 4 Televisió (30-05-2017)

A l’entrevista que podeu veure al link https://goo.gl/VpPwpZ, a partir del minut 18:11, les preguntes i respostes no són exactament les que apareixen en el text.

Canal 4

1.-Per què el lloguer turístic és per a vostès tan negatiu?

No és una qüestió del lloguer turístic en si mateix, és una qüestió de que ja fa temps que hem sobrepassat el límit de la nostre capacitat urbanística i turística però seguim creixent a un ritme sense fre.

El lloguer turístic ha accentuat el problema de les places turístiques i ha romput el consens que ja existia sobre el sostre de places. Això ho ha fet bàsicament per 3 motius:

a) Perquè està provocat una hotelització generalitzada de l’illa: abans teníem els turistes a llocs concrets, concentrats a les principals zones hoteleres de Mallorca. Amb el lloguer turístic el turisme ha anat penetrant a tot el territori i ara el tenim escampat per tot. Això crea problemes a zones que abans no les tenien, problemes de mobilitat, depuració d’aigües, residus, contaminació, etc. I problemes de convivència veïnal (el cas de Palma és el més clar).

b) Perquè està creant una nova bombolla turística-immobiliària: ha polvoritzat el sostre de places turístiques que tant va costar consensuar, i és per tant el vector d’una pressió turística-immobiliària descontrolada. Si sumam el total de places hoteleres, de lloguer turístic legals, les borses, places il·legals, noves llicencies en tramitació, podríem estar xerrant de més de 800.000 places turístiques a Balears. Això vol dir 1,5 places per a cada resident. Hauríem de posar un sostre clar i decréixer bastant.

c) Encara hi ha un altre qüestió. Hem posat tot l’esforç amb el tema de la diversificació de l’oferta turística. Ara tenim: sol i platja, turisme rural, cultural, d’aventura, nàutic, busseig, acadèmic, pesca-turisme, i el vacacional. Els altres sistemes productius i l’industria han anat a menys. Per tant, estam perpetuant un sistema econòmic totalment dependent dels recursos que ens entren de l’exterior ja que no produïm els bens bàsics que necessitam. Som dependents de l’exterior de les coses més bàsiques per funcionar com l’energia i la menjua. Ens hem convertit amb una societat que no som capaços ni de produir el que necessitam per viure. Al tenir un sistema productiu poc diversificat tenim un sistema dèbil que s’adapta malament als canvis.

2.-És negatiu tot tipus de lloguer turístic o algun lloguer turístic? Hi ha molta gent a les Illes Balears que se fa un recó econòmic amb el lloguer turístic.

Així és, hi ha gent que té propietats i fa un recó, hi ha gent que té propietats i guanya molt de doblers, i hi ha molta gent que no té propietats i la treuen de casa seva. Les històries quotidianes de persones que han de deixar casa seva perquè els hi pugen el lloguer, o inclús per “mobbing” immobiliari, son cada dia més freqüents.

No creiem que sigui rellevant discutir si el lloguer turístic és positiu o negatiu, o si és millor un tipus o un altre. És important centrar el debat en el lloc que toca. Els impactes del turisme van molts més enllà dels impactes ambientals i de transformació del territori. Cada vegada més estam veient com les Balears lideren les dades de desigualtat social en temes com: i) bretxa salarial i salaris per davall de la mitja estatal; ii) pobresa i persones en perill d’exclusió; iii) augment del preus dels habitatges i dels lloguers; iv) increment de l’endeutament per l’adquisició de l’habitatge; v) desigualtats de gènere; vi) desplaçament dels residents; vii) ocupació de l’espai públic.

El centre del debat hauria de ser com diversificar el sistema productiu i com distribuir millor els beneficis del turisme.

3.-Airbnb, HomeAway i altres multinacionals del lloguer turístic. Qui hi ha darrera? Els doblers dels seus lloguers turístics, a on van?

Una cosa són el que noltros anomenam els arrendadors de necessitat. Són una minoria que lloguen una o dues habitacions de casa seva, i són el que realment podem dir que fan economia col·laborativa.

L’altra cosa son els multicomercilitzadors o els “grans tenidors” de l’oferta de places. El perfil d’aquets “grans tenidors” és molt variat: propietaris (minoria), immobiliàries, empreses de lloguer turístic, persones que es dediquen a subarrendar propietats que no son seves, empreses que especulen amb VPO. El més preocupant és l’aparició de fons d’inversió i especuladors que estan cercant desesperadament habitatges per a comprar i posar-los al mercat del lloguer turístic. Tota aquesta mercantilització de l’habitatge està dificultat i excloent a molta gent del seu dret a un habitatge digne.

4.-Però moltes de les cases que lloguen aquestes plataformes digitals no són de grans empreses sinó de petits propietaris, no?

Hauríem de deixar de pensar tant amb els propietaris i començar a pensar més amb els no propietaris. Actualment a Balears som 1,2 milions de residents i tenim un parc 600.000 habitatges. Podríem tenir una casa cada 2 residents. Però això no és així. El mateix esborrany de la Llei de l’habitatge de Balears reconeix l’existència de “grans tenidors” i preveu mecanismes per posar part d’aquets habitatges al mercat del lloguer. Però això no és suficient, hauríem de tenir també mecanismes perquè les places residencials no es poguessin transformar en places turístiques. També ens hauríem de demanar si és necessari seguir construint més cases.

5.-El projecte de llei sobre el lloguer turístic que ara se discuteix en el Parlament balear és producte del pacte entre els partits progressistes PSIB i MÉS. Estan vostès a favor d’aquesta llei?

Estam a favor perquè el lloguer turístic s’ha de regular. Però hi ha dues qüestions bàsiques que no s’han volgut abordar: i) la llei turística segueix sense marcar un sostre clar de places turístiques; ii) no s’ha volgut posar una suspensió de noves llicències d’establiments turístics que ha provocat un efecte crida. Seria molt interesant veure quantes llicències s’ha tramitat aquets darreres mesos. El mateix Col·legit d’Arquitectes adverteix que l’edificació turística es troba en màxims històrics.

6.-Hi ha algun lloc en el món on el sistema de lloguer turístic que allà s’hi ha implantat sigui adequat i positiu per a vostès?

No existeix una formula màgica general. Cada lloc té les seves peculiaritats. El que noltros demanan als polítics del pacte és que siguin valents i que marquin clarament quin és el seu objectiu. Per noltros hauria de ser: i) impedir el lloguer als pisos de forma generalitzada; ii) tancar el lloguer turístic il·legal; iii) decretar una moratòria de noves places aplicant el 2×1 (per cada plaça turística que se reformi dues de baixa); iv) no permetre la reconversió de cap plaça residencial en turística.

7.-Tenen esperances de que la futura llei del lloguer turístic accepti les seves propostes?

Això és una incògnita i li hauries de demanar a ells. No tenim clar si tenim un #GovernDeLaGent o un #GovernDelsHoltes o un #GovernDelsPropietaris

Carta a na Mar

15 dijous set. 2016

Posted by in Altres herbes

≈ Deixa un comentari

Benvolguda i estimada,

Quan el mes d’abril de l’anay passat me comunicares que no estaves a gust i que necessitaves temps i distancia per aclarir els teus sentiments, no me vaig imaginar que acabaríem divorciats. Però així ha estat. Ens casàrem el 23 d’abril de 1994 i avui hem posat fi al nostre matrimoni; 22 anys, 4 mesos i 21 dies després. Te vull demanar perdó si en algun moment t’he ofès en aquest procés de separació, no ha estat la meva intensió. Vull que sàpigues que estic molt orgullós de tu i de lo valenta que has sigut. Sé que la decisió no va ser senzilla (no t’havia vist plorar tant mai), per a mi tampoc ho va ser. També estic orgullós de com hem fet les coses. Hem intentat que l’amor que sentim l’un cap a l’altre marqués el ritme i la direcció del nostre nou destí.

Aquest darrer any ha estat complicat. Després de la sorpresa, impotència i ràbia inicials, he passat per una barreja de sentiments dominats pel fracàs, la tristor i l’agraïment. Fracàs per no haver estat capaç de mantenir encesa la flama de la il·lusió, la tendresa, l’aventura i la passió del nostre esdevenir. Tristor de pensar que ja no podríem compartir més la joia, la pena, la complicitat, la fatalitat, l’alegria, l’amargura i la fortuna del conviure. Agraïment per tot el que m’has donat durant aquets anys: amor, amistat, afectivitat, paciència, delícia, entrega, delicadesa, dedicació i per suposat la fantàstica família que hem format (tenim tres fills que són tres tresors). M’has ensenyat a ser més desprès i millor persona, pare i amic. Però sobretot te vull agrair l’ocasió que m’has donat per restituir la meva essència i autenticitat. Aquest procés de canvi m’ha obert l’oportunitat de transformar la meva relació amb el món i ser un autèntic aventurer amb ganes de descobrir nous horitzons. Gracies per tot el que hem viscut i hem compartit durant els anys que hem fet el camí conjuntament.

Sincerament, quina historia més bella que hem viscut…!!!! El dia que ens vàrem casar va ser realment especial. Férem la celebració a la nostra manera. Al matí cerimònia i xocolatada per a tothom. A la nit, sopar i vetllada amb els més amics. I entre mig… moët chandon i sopa de sobre!!! Vam estar acompanyats de tota la gent que ens estimava. Ho vàrem passar bé, riguérem, ploràrem (tu més que jo, sempre ha estat així) i compartírem l’alegria i la il·lusió de començar un nou camí junts. Avui ha estat diferent perquè no ens han acompanyat els nostres familiars i amics. Alguns d’ells ja no hi són. Recordo les nostres padrines i molt especialment a mumare. Altres són novells, quins tres fills mes fantàstics i preciosos!!! Altres van i vénen, amics que no hem vist més, alguns que no ens han seguit i altres que han anat apareixent en el camí. Pot ser te soni a bogeria, però hauria estat bé celebrar el divorci, tal com vàrem celebrar el matrimoni, per compartir la meravella d’aquest camí incert que se’ns obri ple de noves emocions, sentiments i amistats. Qui sap, pot ser algun dia ho podrem fer!!!

Com diu en Llach:

“Que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat en mi”.

T’estimaré sempre.