Lloguer turístic: negoci o economia familiar?*

*Document elaborat per a participar en representació del moviment veïnal Ciutat per a qui l’habita, no per a qui la visita a la jornada “Habitatge: una qüestió de dignitat” organitzada per l’Ajuntament de Palma el 22 de maig de 2017

Clarament, i no és d’ara, tot el que està relacionat amb l’habitatge és negoci. Negoci familiar (de famílies modestes i d’altres més adinerades), empresarial (d’empreses petites i d’altres mes potents) i de fons d’inversió de diferents procedències. Evidentment moltes famílies viuen, o obtenen una ajuda econòmica del lloguer turístic, però també hi ha molta especulació i una mercantilització de l’habitatge i de l’espai públic. Hem vist recentment a l’estudi «Els desnonaments de marca Palma. Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi» publicat pels investigadors Sònia Vives-Miró, Onofre Rullan i Jesús M. Gonzàlez del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori del departament de Geografia de la UIB, com ja s’ha produït un desplaçament de les llogateres dels seus llocs de residencia pels efectes de la pobresa i la grentrificació. Les histories quotidianes de persones que han de deixar casa seva perquè els hi pugen el lloguer, o inclús per “mobbing” immobiliari, son cada dia més freqüents. Però això, és un fenomen que també s’està estenent als petits propietaris. Estan proliferant els anuncis d’empreses que s’ofereixen a comprar pisos que després posen a l’oferta de lloguer turístic. El problema és clar: i) els sous estan estancats i molts són precaris; ii) els preus dels habitatges i els lloguers s’han incrementat moltíssim (és molt complicat trobar lloguers per menys de 700 euros).

El lloguer d’habitatges particulars de residents per a usos turístics (lloguer turístic vacacional) no és un fenomen nou. De fet, el varen idear els hotelers per a pal·liar l’“overbooking” desviant turistes a apartaments i cases particulars. En un principi estava centrat a estades llargues durant els mesos d’estiu a les poblacions del litoral. Ha estat els darrers anys, amb l’aparició de portals web que faciliten el contacte entre particulars, quan més s’ha popularitzat i s’ha generalitzat a tota l’illa, incloent Palma. La generalització d’aquesta activitat, que a nivell individual pot semblar molt raonable i suposa una ajuda econòmica per a moltes famílies (arrendadors de necessitat), té unes conseqüències ambientals i socials, quan es realitza de forma massiva, que accentuen encara més els impactes del turisme. Podem xerrar d’una hotelització generalitzada de l’illa (Airbnb i HomeAway són dos grans hotels que ofereix 119.000 i 160.00 places respectivament) que el que fa és augmentar, encara més, el nombre de places turístiques, i és el vector principal de l’actual boom turístic o nova bombolla turística-immobiliària.

Un dels mantres més repetits pel lobby del lloguer turístic és el concepte de l’economia col·laborativa que permetria repartir millor els beneficis del turisme. Algunes persones i col·lectius veuen el lloguer turístic com la nova “gallina de huevos de oro” que salvarà l’economia de les Illes de tots els seus mals turístics. Però en poc temps hem passat d’una economia col·laborativa de petita escala a una clara mercantilització de la Ciutat-Illa i de l’habitatge.

És complicat fer un anàlisis acurat de la situació perquè el ball de dades és molt gran i no sabem exactament de quin parc d’habitatges estam xerrant ni el seu volum de negoci. La publicació de les dades d’Airbnb i HomeAway per part de Terraferida (https://terraferida.cat) ha permès veure la punta del “iceberg”. A partir d’aquí han començat a sortir tot tipus de dades e informes a favor i en contra. Noltros ens volem centrar en dos aspectes:

1. El parc d’habitatges turístics i per tant el mercat del turisme vacacional, està concentrat en un quants multicomercialitzadors que atreuen nou capital i fons inversors i estan provocant una nova bombolla turística-immobiliària.

HomeAway (en el seu portal web): Los Profesionales Inmobiliarios necesitan más herramientas y funcionalidades optimizadas para gestionar su negocio de alquiler vacacional. En HomeAway, ofrecemos un servicio personalizado y muchas funcionalidades para que la gestión de sus propiedades, ya sean 5 ó 500, sea fácil y efectiva. Disponemos de varias opciones flexibles para que puedan obtener el mejor resultado a sus inversiones.

Airbnb: Durant el darrer Foro Vacacional celebrat el 5 de maig a Son Termes, un Hotel de luxe amb camp de Golf en sòl rústic, Airbnb repartia uns fulletons amb el titol Airbnb para profesionales.

APTUR: reconeixen que “aquesta entitat acull particulars i grans propietaris així com empreses que comercialitzen o gestionen habitatges de lloguer vacacional”

Posam un exemple amb 10 comercialitzadors que gestionen 100 habitatges: 7 comercialitzadors son propietaris que comercialitzen una sola vivenda (70% dels comercialitzadors). Les 93 vivendes restants estan comercialitzades per multicomercialitzadors (comercialitzadors amb més d’una propietat en el marcat). Això, és el que passa a Mallorca amb les dades que tenim d’Airbnb, el 75% dels comercialitzadors sols tenen un habitatge però el 25% restant comercialitza el 70% dels habitatges que s’ofereixen a Airbnb (sols una tal Àngela comercialitza 750 habitatges).

El perfil d’aquets multicomercialitzadors és molt variat: propietaris (minoria), immobiliàries, empreses de lloguer turístic, persones que es dediquen a subarrendar propietats que no son seves, empreses que especulen amb VPO. El més preocupant és l’aparició de fons d’inversió i especuladors que estan cercant desesperadament habitatges per a comprar i posar-los al mercat del lloguer turístic.

1. Els lobbys del lloguer turístic (Airbnb, Homeaway, APTUR, etc..) defensen que la rendibilitat del lloguer turístic és inferior que la rendibilitat del lloguer residencial. Segons ells el lloguer turístic és poc rendible i no competeix amb el mercat del lloguer residencial. Per tant, segons la seva argumentació, no seria causant de problemes de segregació urbana ni desplaçament social. Es a dir, que segons el sector, el problemes de turistització i gentrificació que estam patint el residents de Palma no està vinculat a la mercantilització de l’habitatge ni de l’espai urbà.

La solució pareix senzilla: Per una banda tenim una manca d’habitatge per a ús residencial. Per l’altra tenim el sector del lloguer turístic que defensa la rendibilitat del lloguer residencial. Ara falta trobar la formula per a augmentar la borsa d’habitatges de lloguer residencial i de protecció oficial de manera que tots sortim guanyant. Aquí és on hauria d’entrar el Govern amb polítiques de governança valenta i decidida que reguli l’oferta de places turístiques . El que s’hauria de fer mestres tant és una moratòria de noves llicencies turístiques (per exemple, llicencies d’hotel i d’activitats de lloguer turístic, llicencies d’obra per reformes d’edificis per a activitats turístiques).

Turismofòbia vs Turistització/Gentrificació

Davant tota aquesta problemàtica, xerrar de turismofobia és un intent d’alguns, entre ells alguns càrrecs institucionals, de demonitzar a aquells que s’atreveixen a qüestionar el model de producció que tenim, basat únicament en el monocultiu del turisme, i a qüestionar els suposats beneficis del turisme.

És important centrar el debat en el lloc que toca. Els impactes del turisme van molts més enllà dels impactes ambientals i de transformació del territori. Cada vegada més estam veient com les Balears lideren les dades de desigualtat social en temes com: bretxa salarial i salaris per davall de la mitja estatal; pobresa i persones en perill d’exclusió, augment del preus dels habitatges i dels lloguers, increment de l’endeutament per l’adquisició de l’habitatge, desigualtats de gènere, desplaçament dels residents, ocupació de l’espai públic.

El centre del debat hauria de ser com diversificar el sistema productiu i com distribuir millor els beneficis del turisme. Però sobre

Alguns titulars de premsa recents (2016-2017):

Balears té els salaris més baixos de l’Estat en comparació amb el nivell de vida (18/09/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Balears-salaris-baixos-lEstat-comparacio_0_1871813025.html

El preu de l’habitatge a les Balears experimenta un increment del 3,9% en el primer semestre de l’any (08/09/2017) http://www.arabalears.cat/balears/lhabitatge-Balears-experimenta-increment-semestre_0_1865813523.html

Airbnb va facturar en un any 294.300.000 d’euros en lloguer turístic a Balears (27/05/2017) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/05/27/airbnb-facturo-ano-294-millones/1218766.html

HomeAway ofereix més de 160.000 places de lloguer turístic, segons Terraferida (27/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Segons-Terraferida-Airbnb-Mallorca-comercialitzadors_0_1803419842.html

El grup Barceló va guanyar 125 milions d’euros el 2016, un 25% més (16/05/2017) http://www.europapress.es/turismo/hoteles/noticia-grupo-barcelo-registro-beneficio-125-millones-2016-25-mas-20170516141406.html

Un estudi vincula els desnonaments per lloguer amb la gentrificació (11/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/estudi-vincula-desnonaments-lloguer-gentrificacio_0_1793820803.html

Els mallorquins van guanyar 64 milions llogant a Airbnb (09/05/2017) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/05/09/mallorquines-ganan-millones-alquiler-turistico/1213278.html

El lloguer turístic per Airbnb va deixar 115 milions el 2016 a les Balears (08/05/2017) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2017/05/08/alquiler-turistico-airbnb-dejo-115/1213065.html

Gairebé un 10% dels habitatges de la serra de Tramuntana es destina a lloguer turístic (05/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Gairebe-habitatges-Tramuntana-destina-turistic_0_1790820988.html

Un estudi de la UIB diu que el lloguer turístic té un “impacte limitat” en el preu de l’habitatge (03/05/2017) http://www.arabalears.cat/balears/UIB-lloguer-turistic-lhabitatge_0_1789021214.html

La desigualtat alimentària: una nova escletxa (29/04/2017) http://www.arabalears.cat/balears/desigualtat-alimentaria-nova-escletxa_0_1787221394.html

Un 32% de la població balear no té capacitat econòmica per fer front a imprevistos (25/04/2017) http://www.arabalears.cat/balears/poblacio-balear-capacitat-economica-imprevistos_0_1784221772.html

20 persones controlen el 17% dels lloguers d’Airbnb a Mallorca (25/03/2017) http://www.arabalears.cat/balears/lloguers-Mallorca-Airbnb_0_1766223486.html

Airbnb ofereix 78.543 places turístiques a Mallorca (25/03/2017) http://www.arabalears.cat/balears/Airbnb-ofereix-places-turistiques-Mallorca_0_1765623655.html

Cap dels 11.271 pisos d’Airbnb a Mallorca té llicència turística (26/03/2017) http://www.elmundo.es/baleares/2017/03/26/58d79d5122601d86648b45df.html

Les peticions de renda social es tripliquen (06/01/2017) http://www.arabalears.cat/balears/peticions-renda-social-tripliquen_0_1719428132.html

Mallorca, al capdavant en lloguer de vacances a 2016 (13/01/2017) https://ultimahora.es/noticias/local/2017/01/13/241858/mallorca-cabeza-alquiler-vacacional-2016.html

Les famílies mallorquines d’hotelers, Melià i Riu, figuren en els ‘papers de Panamà’, segons ‘El Confidencial’ (06/04/2016) http://www.arabalears.cat/balears/mallorquines-Melia-Riu-Panama-Confidencial_0_1553844686.html

La Mesa d’Exclusió Social d’Eivissa denuncia el lloguer de ‘llits calents’, matalassos i sofàs “a preu d’hotel de luxe” (05/05/2016) http://www.arabalears.cat/balears/Mesa-dExclusio-Social-denuncia-matalassos_0_1571243037.html

Meliá eleva el seu benefici trimestral un 38% gràcies al repunt de preus (06/05/2016) https://economia.elpais.com/economia/2016/05/06/actualidad/1462557654_959038.html

Balears, una de les destinacions més demandades en lloguer de vacances aquest estiu, segons HomeAway (16/06/2016) http://www.20minutos.es/noticia/2774122/0/baleares-uno-destinos-mas-demandados-alquiler-vacacional-este-verano-segun-homeaway/

Els desnonaments van augmentar a les Balears un 9,2% el primer trimestre de l’any (20/06/2016) http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2016/06/20/desahucios-aumentaron-baleares-9-primer/1127612.html

La pobresa a les Balears es cronifica (15/09/2016) http://www.arabalears.cat/balears/pobresa-Balears-cronifica_0_1651035088.html

Un de cada deu balears viu en pobresa extrema (13/10/2016) https://ultimahora.es/noticias/local/2016/10/13/225324/uno-cada-diez-baleares-vive-pobreza-extrema.html

Un de cada quatre mallorquins viu en risc de pobresa (14/10/2016) http://www.elmundo.es/baleares/2016/10/14/5800edc322601d9b048b46c1.html

Illes de rànking: El 91% dels contractes laborals de les Illes van ser de caràcter temporal. Com és que n’hi ha que es permeten el luxe de dir que el turisme ens dóna de menjar, quan tenim més d’un 10% de la població en condicions d’extrema pobresa i més d’un 20% en risc d’exclusió? (19/10/2916) http://www.arabalears.cat/opinio/Illes-ranquing_0_1671433021.html

La pobresa i l’exclusió social s’escriuen amb nom femení (17/12/2016) http://www.arabalears.cat/balears/pobresa-lexclusio-social-Sescriuen-femeni_0_1706829474.html

Pobresa: la cruesa i l’ombra de les festes (23/12/2016) http://www.arabalears.cat/balears/Pobresa-cruesa-lombra-festes_0_1711028952.html