Sospiro confús pel destí,
em moc per inèrcia orgànica,
no puc triar la meva casualitat,
absent d’harmonia, perdo l’equilibri,
sento vertigen, soc a la cresta del confí de l’abisme,
m’impulsen els desitjos de la Terra, el Sol i la Lluna.
Vertigen
29 diumenge gen. 2017
Posted in Poemari