Benvolguda i estimada,

Quan el mes d’abril de l’anay passat me comunicares que no estaves a gust i que necessitaves temps i distancia per aclarir els teus sentiments, no me vaig imaginar que acabaríem divorciats. Però així ha estat. Ens casàrem el 23 d’abril de 1994 i avui hem posat fi al nostre matrimoni; 22 anys, 4 mesos i 21 dies després. Te vull demanar perdó si en algun moment t’he ofès en aquest procés de separació, no ha estat la meva intensió. Vull que sàpigues que estic molt orgullós de tu i de lo valenta que has sigut. Sé que la decisió no va ser senzilla (no t’havia vist plorar tant mai), per a mi tampoc ho va ser. També estic orgullós de com hem fet les coses. Hem intentat que l’amor que sentim l’un cap a l’altre marqués el ritme i la direcció del nostre nou destí.

Aquest darrer any ha estat complicat. Després de la sorpresa, impotència i ràbia inicials, he passat per una barreja de sentiments dominats pel fracàs, la tristor i l’agraïment. Fracàs per no haver estat capaç de mantenir encesa la flama de la il·lusió, la tendresa, l’aventura i la passió del nostre esdevenir. Tristor de pensar que ja no podríem compartir més la joia, la pena, la complicitat, la fatalitat, l’alegria, l’amargura i la fortuna del conviure. Agraïment per tot el que m’has donat durant aquets anys: amor, amistat, afectivitat, paciència, delícia, entrega, delicadesa, dedicació i per suposat la fantàstica família que hem format (tenim tres fills que són tres tresors). M’has ensenyat a ser més desprès i millor persona, pare i amic. Però sobretot te vull agrair l’ocasió que m’has donat per restituir la meva essència i autenticitat. Aquest procés de canvi m’ha obert l’oportunitat de transformar la meva relació amb el món i ser un autèntic aventurer amb ganes de descobrir nous horitzons. Gracies per tot el que hem viscut i hem compartit durant els anys que hem fet el camí conjuntament.

Sincerament, quina historia més bella que hem viscut…!!!! El dia que ens vàrem casar va ser realment especial. Férem la celebració a la nostra manera. Al matí cerimònia i xocolatada per a tothom. A la nit, sopar i vetllada amb els més amics. I entre mig… moët chandon i sopa de sobre!!! Vam estar acompanyats de tota la gent que ens estimava. Ho vàrem passar bé, riguérem, ploràrem (tu més que jo, sempre ha estat així) i compartírem l’alegria i la il·lusió de començar un nou camí junts. Avui ha estat diferent perquè no ens han acompanyat els nostres familiars i amics. Alguns d’ells ja no hi són. Recordo les nostres padrines i molt especialment a mumare. Altres són novells, quins tres fills mes fantàstics i preciosos!!! Altres van i vénen, amics que no hem vist més, alguns que no ens han seguit i altres que han anat apareixent en el camí. Pot ser te soni a bogeria, però hauria estat bé celebrar el divorci, tal com vàrem celebrar el matrimoni, per compartir la meravella d’aquest camí incert que se’ns obri ple de noves emocions, sentiments i amistats. Qui sap, pot ser algun dia ho podrem fer!!!

Com diu en Llach:

“Que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat en mi”.

T’estimaré sempre.